Resultats de la cerca

El lloc fou ocupat per una gran villa de l’alt imperi, completament refeta durant el s IV dC a aquesta segona fase de la villa pertanyen unes termes Hi fou bastit al damunt el mausoleu, aprofitat durant l’època medieval com a capella dedicada a sant Bartomeu, i després com a casa de pagès fins el 1958 La primera referència a les restes romanes és del 1572 Ponç Icard, però els mosaics no foren descoberts fins el 1877 Antoni Gallissà, Gudiol i sobretot Domènech i Montaner en feren els primers estudis, del 1901 al 1909, encara que la publicació del darrer aparegué el 1931 Hom l’interpretà com a…

Realitzà estudis de medicina a la Universitat de València, on es llicencià al juliol del 1845 Traslladat a Algemesí, es casà el 1846 amb Vicenta Maria Niclós, membre de la burgesia agrària local, i residí en aquesta població fins a la seva mort Combinà la seva activitat professional amb la participació política i cívica i la producció històrica Fou metge de l’Hospital de Pobres des del 1857 i metge titular municipal des del 1884 Desplegà una notòria dedicació durant l’epidèmia de tifus del 1853, les de còlera del 1854, el 1855, el 1860, el 1865 i el 1885 –en aquesta darrera aplicà als malalts…

Situació Aquesta església, que antigament fou el centre d’una parròquia, avui es troba amb molt poca activitat religiosa Per anar-hi cal situar-se a Manlleu Uns 100 m abans d’arribar a l’estació de la RENFE, surt un camí que porta al Mas Poquí i a Vila-setrú L’església és sempre visible Es troba a poc més de mig quilòmetre L’edifici figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 39,6 —y 51,1 31 TDG 396511 JVV Història Aquesta església es trobava situada en el terme de la ciutat de Roda, i a la desaparició d’aquest terme restà dins l’antic terme del castell de…

Situació Capella rural unida a un mas, força modificada i restaurada el 1981 M Anglada L’ermita de Sant Jaume de Rifà és situada en un turonet al nord del Fou, a la vora de la riera Torrent, entre la urbanització de Can Miret i extensos camps de conreu Depèn de la parròquia del Fou Mapa L37-15393 Situació 31TDG481131 S’hi accedeix des del punt quilomètric 44 de la carretera de Llinars a la Garriga A mà dreta trobem l’accés de la urbanització Les Pungoles, des d’on hem de continuar fins a Can Miret La clau cal demanar-la a la masia del costat MDFG-MCCA Història El lloc de Rifà surt esmentat…

Situació El poble d’Espirà de Conflent es troba a l’extrem d’un serrat dels darrers contraforts del massís del Canigó, a la dreta de la vall de la Tet, al Baix Conflent És emplaçat sobre el curs de la riera de Llec, que en aquesta contrada conflueix a l’esquerra del riu de Lentillà Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 6” N - Long 2° 29’ 59” E Per a arribar-hi cal desviar-se per la carretera D-25, que parteix de la N-116 entre Vinçà i Marquixanes un cop fets 2,5 km es troba a la dreta la carretera D-55 en direcció a Estoer, per la qual, després d’haver fet 1,5 km, s’arriba a Espirà de Conflent…

Existia ja el 948, i amb els masos veïns formà una quadra, fusionada amb Gurb el 1840 L’església és preromànica, amb l’afegitó d’una capçalera i un absis al començament del segle XI Fou restaurada el 1868 No té culte d’ençà del 1936

Situada 72 km a l’E de Roma, a la dreta de l’Aniene, deu l’origen als esclaus que hi construïren els llacs artificials i la villa imperial de Neró És famosa pel monestir de Santa Escolàstica o Protocenobio, l’únic que resta dels dotze que hi fundà Benet de Núrsia segle V, i per la cova Sacro Speco, al flanc de la muntanya, on visqué com a ermità El Protocenobio conserva l’antic campanar llombard segle XI i el claustre romànic cosmatesc segle XIII la resta dels edificis pertanyen al segle XVI, i l’església al XVIII A la seva impremta foren impresos 1464 els primers incunables…

El nucli adquirí importància a partir de la installació de fàbriques tot coincidint a més amb l’obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, que establí justament al Vilar l’estació dita de Monistrol A la segona meitat del segle XIX, l’antiga església sufragània de Santa Maria del Vilar s’independitzà de Castellbell i, com un símbol de la nova categoria assolida, afegia a la modesta construcció del temple setcentista el campanar de disseny romàntic que dóna una fesomia característica a l’edifici religiós i al petit nucli urbà immediat El lloc del Vilar és conegut documentalment des de l…

S'estén per l’extrem sud-oriental de la plana de Vic, des de Puig-l’agulla fins als límits amb Santa Eugènia de Berga i Sant Julià, amb un terreny essencialment pla, on s’aixequen importants masies la Mata, la Conera, el Llopard, Casadevall, la Boixeda i la Sala, antiga casa forta als peus de Puig-l’agulla La villa Leonis és esmentada el 927, i formava part integrant del terme del castell de Taradell L’església Santa Maria, que centra un nucli d’una dotzena de cases, és coneguda des del 1021 fou reedificada vers el 1080, i ampliada amb un atri i portada al segle següent, i…

Situada a la confluència dels rius Retrone i Bacchiglione, al peu dels monts Berici, és un important centre comercial i un nucli industrial indústria mecànica, química, alimentària i ceràmica, i orfebreria És seu episcopal D’origen preromà, esdevingué ciutat romana Vicentia l’any 49 aC, i fou adscrita a la tribu Menenia Caigut l’Imperi, esdevingué seu d’un comtat longobard, i després, d’un comtat franc més tard segle X formà part de la marca de Verona A partir del 1266 passà sota el domini de Pàdua, i a partir del 1404 fou annexada a la república de Venècia Conserva ruïnes romanes La…