Resultats de la cerca

Reconstrucció tridimensional d’un biofilm compost per Scytonema julianum i Leptolyngbya sp En aquesta microfotografia confocal la imatge és formada per tres canals en vermell, autofluorescència de pigments en verd, ectopolisacàrids marcats amb concanavalina A, i en blau, DNA marcat amb Hoechst 33258 Mònica Roldán Els cianobacteris o cianòfits constitueixen un grup molt divers de procariotes Van ser els primers organismes capaços de fer una fotosíntesi que alliberava oxigen de l’aigua i, per tant, van ser els responsables que l’atmosfera de la Terra tingués aquest gas, essencial per a la vida…

Morfologia La serp verda i groga Coluber viridiflavus només apareix en indrets humits al N de les terres catalanes Els punts grocs que s’uneixen fins a formar línies longitudinals dalt de la cua, damunt d’un fons verd quasi negre, la fan inconfusible Oriol Alamany És una serp esvelta, de cap petit i ben diferenciat, amb coll estret i cua afilada, que pot arribar als 150 cm o més de llargada Presenta una lleugera cresta supraocular Té una escata preocular grossa per damunt d’una preocular petita, dues o tres de postoculars, dues de temporals i vuit de supralabials, de les quals la quarta i…

Juncàcies 1 Jonc articulat Juncus articulatus a aspecte general on es destaquen les fulles marcadament nuoses x 0,5 b detall de la inflorescència x V c esquema floral c’ peces del periant, c" estams i c’" pistil on s’observen els llargs estigmes coberts de papilles cristallines d fruit en càpsula presentat en secció per a fer visibles les nombroses llavors que conté x 6 2 Lúzula nutant Luzula nutans a aspecte general amb la inflorescència normalment pèndula i força densa x 0,5 b flor x 3 c pistil, amb només tres primordis seminals x 6 Eugeni Sierra És una família relativament…

L’ànec xiulador Anas penelope mascle, que veiem a primer terme a la fotografia, és molt característic pel color castany del cap, tirant a groc al capdamunt, el gris del dors, amb les plomes de les espatlles blanques, molt visibles al vol, i el pit marró clar La femella, a segon terme, és de colors poc vistents i difícil de reconèixer, com passa en la majoria dels ànecs Noteu el color gris blavós del bec, amb punta negra, característic d’aquesta espècie El nom d’ànec xiulador es refereix al xiulet alt que deixen sentir els mascles quan volen Xavier Ferrer En tot el territori, l’…

Situació Dins el municipi de Pinós, al vessant de ponent de la seva serralada, hi ha el petit nucli d’Ardèvol, un dels pocs agrupaments urbans d’aquesta comarca Mapa 330M781 Situació 31TCG770580 Per arribar-hi, hom pot triar entre l’ample camí que arrenca del punt quilomètric 13 de la carretera de Sant Ramon a Solsona, prop de Torà —amb 10 km més, hom arriba a Ardèvol—, o bé el camí que, al punt quilomètric 12,500 de la carretera Cardona-Su-Miracle-Solsona, porta directament de Su a Ardèvol amb 10 km Finalment hi ha una altra carretera, la qual, entroncant amb la de Valls de Torroella a Calaf…

Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Julià de Saltor, tal com es pot veure tan modificada que en alguns indrets les parts romàniques han desaparegut totalment M Anglada L’antiga parròquia de Sant Julià de Saltor queda vora el límit nord-occidental del terme, al peu de la serra de Sant Amanç, a 1 393 m d’altitud pel vessant de migjorn Mapa 256M781 Situació 31TDG337787 El millor camí per a anar-hi és el que comença al trencall que hi ha a mà dreta, vers llevant, al punt quilomètric 109,400 de la carretera N-152, vora la Casa Nova del Prat, convertida avui en restaurant El…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’antic castell, avui totalment irrecognoscible F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell encara es fan visibles dalt el turó de Santa Àgata, el qual es dreça entre la riera de Gaià i les poques cases que constitueixen la població, a la banda meridional del terme Long 1°55’16” - Lat 41°55’13” Hom arriba a Gaià a través de la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès Immediatament després d’haver travessat la població, hi ha a mà esquerra, un camí carreter, que tot planejant, mena al cim del pujol, on s’aixeca l’església de Santa Àgata, envoltada per…

Situació Vista de la primitiva parròquia del terme d’Almenara, avui totalment en ruïnes ECSA-X Solé Les ruïnes d’aquesta església són a uns 300 m de la torre del castell d’Almenara, a llevant Mapa 33-14 360 Situació 31TCG395244 L’itinerari per arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior JRG Història Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme d’Almenara Se’n té una primera referència gràcies a una interpolació del segle XIII en la concessió en feu del castell d’Almenara que feren el comte d’Urgell Ermengol III i la seva muller Llúcia a Arnau Dalmau, el 1063 Segons…

Situació Una mostra dels escassos vestigis del sector de llevant d’aquest castell EFS Les ruïnes de la fortalesa del Llor es troben al cim del turó on s’emplaça el poble del mateix nom, a 552 m d’altitud, al sector de llevant del terme, entre Bellvei i el Far Mapa 34-14 361 Situació 31TCG594232 Per arribar-hi des de Tarroja de Segarra, cal agafar la carretera L-324 en direcció a Sant Ramon, i a 2,5 km es pren un desviament en direcció N-E que en 1 km arriba al poble del Llor XSB Història Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell en la mateixa campanya en què s’ocupà Guissona, el…

Situació Torre del castell, molt malmesa en la part superior, única part conservada de l’antiga fortalesa EFS En el punt més alt de la població de l’Ametlla de Segarra es localitzen, vora el modern dipòsit d’aigua, les ruïnes del castell de l’Ametlla, del qual se conserva només una gran torre que destaca per sobre de les cases que s’estenen pel pendent meridional situat al peu de l’antiga fortalesa Mapa 34-15 390 Situació 31TCG534044 L’Ametlla es troba a uns 20 km de Cervera en direcció sud S’hi accedeix per la carretera que uneix Cervera i Rocafort de Queralt Venint de Cervera, superat…