Resultats de la cerca

La vila Vista aèria del centre històric de la ciutat, originada a partir de l’agregació dels dos nuclis primitius, la Geltrú, en primer terme, i Vilanova de Cubelles ECSA - J Todó Vilanova i la Geltrú avui en dia constitueix un sol municipi, però històricament són dues poblacions ben diferenciades amb orígens molt distints Es podria pensar, atenent al nom Vilanova, que originàriament, en el terme de l’antiga Geltrú es formà un nou nucli de població, una vila nova de la Geltrú Res, però, més fals que això Vilanova sorgí com a vila nova de Cubelles, en el terme del castell de Cubelles i en…

Introducció El mas ha estat tradicionalment el germà pobre de l’arqueologia medieval La seva menor entitat arquitectònica l’ha privat de la qualificació de “monument” i per tant s’ha vist exclòs de les restauracions que han permès estudiar arqueològicament multitud d’esglésies i castells del nostre país A banda d’alguna excavació puntual ja una mica antiga, només una línia de recerca acadèmica se centra avui en l’estudi dels masos, i encara només circumscrita a la zona del Collsacabra, a Osona Les intervencions arqueològiques han quedat reduïdes fins al present a aquells vestigis que han…

Els precedents La major part dels hospitals coneguts a Catalunya d’abans del segle XIII corresponen a dependències de conjunts monàstics o a hospitals de camí per contra, les evidències arquitectòniques d’hospitals urbans són pràcticament inexistents, llevat de l’hospital de Sant Julià de Besalú, de la part baixa de la façana de l’hospital de Santa Tecla de Tarragona i de l’hospital d’en Colom a Barcelona, incorporat a partir del segle XV al complex d’edificis de l’hospital de la Santa Creu Voltes de creueria d’una ala de la planta baixa de l’hospital de Santa Maria de Lleida ECSA – GSerra…

Porta de Sant Berenguer de la Seu Vella de Lleida, dins d’un cos sobresortint i emmarcada per un gran arc apuntat ECSA - XG Les seus de Tarragona i Lleida, construïdes entre el final del segle XII i bona part del segle XIII, configuren una nova generació de catedrals que inscrivim en el context de l’arquitectura protogòtica, perquè aporta experiències innovadores que signifiquen una clara superació de les tradicions arquitectòniques romàniques La seva edificació és parallela a la dels grans monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, cosa que obliga a interrogar-se sobre possibles…

El primer dia d’agost de 1482 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Cardona – Alcover, Alt Camp 1530, bisbe d’Urgell diputat militar Guillem Ramon de Bellera diputat reial Joan Blanca, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Antoni Monterda, beneficiat en el bisbat de Barcelona oïdor militar Joan Valentí Boscà, cavaller oïdor reial Ramon Marquet, ciutadà de Barcelona Pere de Cardona fou un membre destacat del llinatge dels Cardona, que al llarg dels anys que li tocà viure se situà al capdavant de la noblesa catalana El seu pare, Joan Ramon…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de tramuntana, amb el porxo que cobreix l’actual porta d’entrada L Prat El turó de Sant Lleïr, de 1 642 m d’altitud, es troba situat entre el riu Cardener i el torrent de la Barata A l’inici del turó pel cantó de tramuntana, no lluny de Casavella i vora casa Clots, hi ha Sant Lleïr, dins el terme de la Coma i la Pedra, en un indret des d’on hom pot contemplar Tragines i Pasqüets, a l’altra banda del riu i sota el Port del Comte Mapa 292M781 Situació 31TCG851668 Recorreguts 3,300 km de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha, abans de…

Osona, nom d’una tribu ibèrica La comarca d’Osona és molt rica en jaciments prehistòrics, des dels del Cingle Vermell i altres de la vall de Sau, que fan remuntar el poblament comarcal al Paleolític Superior, seguint per diferents coves, com les Grioteres o de Balà i molts megàlits, cistes i jaciments que documenten la presència humana durant el Neolític i cultures del bronze i del ferro amb tot hem de considerar com els primers osonencs a la tribu ibèrica que habitava un territori que s’anomenava Ausona o Ausetània Aquesta tribu és una de les més documentades de les tribus ibèriques…

Situació Vista aèria d’aquest important castell, esglaonat a la muntanya, amb l’antiga església parroquial en el seu recinte inferior ECSA - J Todó Els vestigis d’aquesta fortalesa són dalt d’un turó, a l’est de la població Mapa 36-16420 Situació 31TDF056879 Per la carretera que va a Sant Sadurní, i que ve de Martorell C 243-B, a un quilòmetre i mig de Gelida trobarem, a mà esquerra, vora la font de Cantillepa, un trencall asfaltat que puja fins al mateix peu de la part inferior o baixa del castell, al costat del barri dels Tarongers El castell resta sempre obert al públic Hi ha una guia amb…

Situació Vista de la capçalera de l’església que, en la perfecció del seu aparell i l’ornamentació, revela la plenitud de les formes romàniques del segle XII ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Andreu és a la part alta del poble de València d’Àneu, fora del nucli antic de la closa, al capdamunt d’un turó que separa aquesta del serrat on hi ha les restes de l’antic castell dels comtes de Pallars JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH452222 Història L’església parroquial de València d’Àneu no conserva documentació d’època medieval, en què probablement estaria vinculada al proper castell de…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del Adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , discurs llegit a l’acte públic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 18 de desembre de 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena 720-768 , “Cuadernos de historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La Plana de Vic en els segles VIII i IX 717-886 , Vic 1954 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil…