Resultats de la cerca
Es mostren 1737 resultats
galàxia de Seyfert
Astronomia
Cadascuna de les galàxies espirals que es caracteritzen pel fet de tenir un nucli de color blau, de molt petites dimensions i extremament lluminós.
La primera galàxia d’aquest tipus fou descoberta el 1944 per Carl Seyfert, el qual el mateix any n'identificà 11 més A les regions centrals hi ha núvols de gas molt calents, que s’expandeixen ràpidament La lluminositat d’aquestes galàxies és normal a la regió visible, però és molt elevada a la zona infraroja Algunes galàxies de Seyfert són també potents fonts d’ones radioelèctriques Hom accepta generalment que els fenòmens responsables de les característiques distintives d’aquestes galàxies consisteixen en explosions a molt gran escala, però en desconeix la natura
art serbi
Plany de la Mare de Déu (1164), fresc de l’església de Nezeri, prop de Skopje, exemple d’art serbi
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat pels serbis.
Cal cercar-ne els orígens, a diferència de l’art croat i eslovè, en l’art bizantí, dins el qual representa un grup coherent, sobretot en la iconografia mural dels segles XII al XV Des del primer moment es caracteritzà per una sorprenent penetració de l’artista en l’observació de la realitat frescos de Santa Sofia d’Ohrid, ~1050, per un gran humanisme i refinament frescos de Nerezi, 1164 i per una linealitat monumental típic de la Macedònia dels segles XIII-XIV Una altra característica segle XIII és la inspiració en l’art musiva dels segles V-VIII així, els frescos de Milesevo 1236, pintats…
Antoni Artigues i Bonet
Gramàtica
Filòleg i activista cultural.
Es llicencià en filosofia i lletres, secció pedagogia 1975 i en filologia romànica, especialitat llengua catalana 1979 per la Universitat de Barcelona, on el 1983 es doctorà en aquesta especialitat sota la direcció d’Antoni M Badia i Margarit Des del 1977 impartí magisteri a la Universitat de les Illes Balears , on des del 1986 fou catedràtic d’escola universitària Subdirector de l’Escola de Magisteri 1986-88, fou també professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General d’aquesta universitat, investigador del Grup de Recerca en Art i Educació i secretari del Laboratori de…
Carlos M. Duarte
Oceanografia
Oceanògraf portuguès nacionalitzat espanyol.
Llicenciat en biologia per la Universidad Autónoma de Madrid 1982, es doctorà en limnologia per la Universitat McGill de Mont-real Investigador a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats del CSIC, el seu camp d’estudi és l’ecologia marina i l’oceanografia biològica Una de les seves aportacions més destacades és el descobriment de l’anomenat carboni blau , terme que designa el diòxid de carboni capturat pels ecosistemes oceànics i costaners, que té la particularitat que la captura es produeix a un ritme molt superior al dels ecosistemes terrestres bàsicament boscos Per aquest…
Sudan 2016
Estat
En un desafiament al president del país, Umar al-Baixir, l’oposició va convocar una vaga general de tres dies que va paralitzar en part la capital, Khartum, al final de novembre L’oposició protestava contra la reducció de les subvencions al combustible, cosa que n’havia fet pujar el preu un 30%, i la pèrdua de capacitat adquisitiva, en part a causa de la devaluació de la lliura sudanesa un 60% enfront del dòlar nord-americà En les jornades prèvies a la vaga, les forces de seguretat van detenir desenes d’opositors En el conflicte del Darfur, el Govern va desencadenar al principi de gener una…
Manuel Rocamora i Rivera
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Vida i obra Passà la infantesa a Reus i feu els estudis de batxillerat i els de dret a Barcelona, on fou procurador dels tribunals Fou secretari de l’Associació Catalanista de Reus i membre de l’Orfeó Català, la Unió Catalanista i altres entitats culturals i polítiques Fou redactor de La Renaixença i de La Veu de Catalunya , i collaborà, entre d’altres, a L’Arc de Sant Martí , Joventut i Catalunya Artística i dirigí La Barretina 1871 Fou secretari 1894 i mantenidor 1895 i 1930 dels Jocs Florals de Barcelona, en què guanyà tres accèssits 1896, 1901 i 1903, i participà en nombrosos certàmens…
,
Dieta hipopurínica
La dieta hipopurínica , és a dir, de baix contingut en purines, substàncies proteiques constituents dels àcids nucleics de les cèllules, forma part de la prevenció i el tractament de la gota, malaltia metabòlica caracteritzada per una excessiva concentració sanguínia de sals d’àcid úric, producte de degradació de les purines La gota es produeix quan, com a conseqüència d’una hiperuricèmia o augment important i persistent de la concentració d’àcid úric en la sang, es produeixen dipòsits i acumulacions de sals o urats en les articulacions i altres teixits orgànics Una de les circumstàncies que…
Els cànids: guineu i afins
Àrea de distribució mundial dels cànids El ratllat blau indica l’àrea ocupada pel dingo Canis dingo , espècie que va colonitzar Austràlia fa uns 20 000 anys i que, pertant, no pertany a la fauna originària d’aquest continent-illa Maber, original dels autors Els cànids són carnívors adaptats al desplaçament a la carrera per espais oberts Per aquest motiu, són dotats d’extremitats relativament llargues La base de la seva alimentació la constitueixen les preses d’origen animal, inclosa la carronya, però molts d’ells, i pràcticament tots en alguna ocasió, consumeixen vegetals sovint…
Òscar García Junyent
Òscar García Junyent
Werner100359
Futbol
Futbolista.
Es formà al planter del FC Barcelona, igual que els seus germans Genís i Roger Jugà amb el Barcelona B les temporades 1991-92 i 1992-93 En aquesta darrera debutà amb el primer equip del Barça, on actuà fins a la temporada 1998-99, amb una cessió a l’Albacete 1994-95 Actuava de centrecampista i, de vegades, de davanter centre Disputà 153 partits i marcà 50 gols Guanyà quatre Lligues 1993, 1994, 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa 1997, una Supercopa d’Europa 1997, una Supercopa d’Espanya 1996 i una Copa Generalitat 1993 Després jugà al València una temporada 1999-00 i a…
Homiliae quorundam sanctorum patrum, 2a part (ms. 62)
Art romànic
Foli 138 del ms 62, amb la representació de la caplletra H uncial ECSA - J Colomé Manuscrit del final del segle XII, en pergamí de 423 mm d’alt per 283 mm d’ample * La caixa d’escriptura és de 308 × 183 mm i és ocupada per dues columnes de text de trenta línies El llibre té 152 folis i no 153 com suggereix E Bayerri * , atès que manca el foli 130 La numeració fou afegida modernament, en una data indeterminada Només són numerats els folis, amb llapis i emprant xifres aràbigues El fet que E Bayerri parli de pàgines “no numeradas” i no de folis, podria fer pensar que la numeració és posterior a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina