Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
David H. Politzer
Física
Físic nord-americà.
Es llicencià a la Universitat de Michigan i es traslladà a Harvard És professor de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia CALTECH a Pasadena En el decurs dels seus estudis analitzà el problema de les correccions quàntiques a la constant d’acoblament en teories no abelianes de gauge Conclogué que les teories gauge basades en un grup no abelià eren els únics candidats per a proporcionar una funció beta negativa a l’origen, la qual cosa implicava que la constant d’acoblament decreixia amb l’energia i, per tant, es feia més petita a distàncies curtes Rebé el premi Nobel de física el…
Organització Internacional del Treball
Organisme internacional creat a la Conferència de Pau del 1919 com a associat a la Societat de Nacions.
Des del 1946 és agència especialitzada de les Nacions Unides Té la seu a Ginebra Es proposa millorar les condicions de treball, seguretat social, formació professional, negociació collectiva, participació en la gestió de les empreses, accés a l’habitatge, esbarjo, etc Per mitjà del Programa Mundial d’Ocupació ajuda en la lluita contra l’atur Són membres de l’OIT la majoria d’estats, representats per delegacions formades per delegats del govern, sindicats i patronals Els governs ratifiquen les convencions que estableixen els estàndards mínims internacionals acceptables en condicions de treball…
Alan G. MacDiarmid
Química
Químic neozelandès, naturalitzat nord-americà.
Doctorat per les universitats de Wisconsin 1953 i Cambridge 1955, des del 1964 fou professor a la Universitat de Pennsilvània Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb AJHeeger i Hideki Sirakawa, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977 De llavors ençà, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament…
Edwin Gerhard Krebs
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Estudià a la Universitat d’Illinois i a la Washington University de Sant Louis, on es graduà en medicina l’any 1943 i realitzà els seus primers treballs de recerca Des del 1948 desenvolupà la seva tasca investigadora a la Universitat de Seattle, d’on fou nomenat catedràtic el 1957 amb un parèntesi de 1968 a 1977 que treballà a la universitat de Califòrnia El 1992, juntament amb el seu collaborador Edmond H Fischer , li fou atorgat el Premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre la fosforilació com a mecanisme regulador de l’activitat cellular, camp de recerca en el qual s’…
Roger Guillemin
Medicina
Fisiòleg francès naturalitzat nord-americà.
Estudià medicina a la Universitat de Lió 1949 i prosseguí la seva formació al Centre de Cirurgia Experimental de Mont-real i a la Universitat d’aquesta ciutat, on es doctorà l’any 1953 en fisiologia Impartí classes de fisiologia a la Universitat de Baylor Texas i a la Universitat de Houston abans d’incorporar-se a l’Institut Salk de La Jolla, centre en el qual desenvolupà bona part de la seva recerca, centrada en la investigació neuroendocrinològica El 1977 rebé el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre les hormones proteiques produïdes al cervell, premi que compartí amb…
David Baker
Química
Bioquímic i biòleg computacional.
Estudià a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i a la Universitat de Califòrnia a San Francisco Catedràtic de bioquímica a la Universitat de Washington, és l’investigador en cap del Laboratori Baker que desenvolupà l’algorisme Rosetta de predicció de l’estructura de les proteïnes ab initio L’any 2003 dissenyà una proteïna diferent de totes les existents i, després, en el seu laboratori i gràcies a l’algorisme Rosetta, creà moltes altres proteïnes que es poden utilitzar com a vacunes farmacèutiques, nanomaterials i sensors minúsculs L’any 2024 fou guardonat amb el premi Nobel…
Willis Lamb
Física
Físic nord-americà.
Graduat el 1934 en química a la Universitat de Berkeley, es doctorà en física teòrica sota la direcció de Julius Robert Oppenheimer el 1938 amb una tesi sobre les propietats electromagnètiques dels sistemes nuclears Posteriorment, fou professor a les universitats de Columbia 1938-51, Stanford 1951-56, Oxford 1956-62, Yale 1962-74 i Arizona 1974-2002 Estudià les forces electromagnètiques entre les partícules elementals i el 1947 descobrí l’efecte que duu el seu nom desplaçament de Lamb Els seus treballs sobre l’estructura íntima de l’hidrogen, mitjançant l’espectroscòpia hertziana, li…
Žores Ivanovič Alferov
Física
Físic rus.
Graduat a l’Institut Electrotècnic Ulianov de Leningrad 1952, es doctorà el 1970 a l’Institut AF Ioffe de la mateixa ciutat des del 1991 Sant Petersburg, que dirigí des del 1987 Rebé, entre d’altres, els premis Ballantyne de l’Institut Franklin 1971, Lenin 1972 i Nobel de física 2000, aquest compartit amb els nord-americans H Kroemer i JS Kilby , per les seves aportacions pioneres a les tecnologies de la informació El 1963, l’equip dirigit per ell patentà el principi operacional d’un làser basat en una heteroestructura semiconductora doble simultàniament descobert per Kroemer, i…
Naguib Mahfuz
Literatura
Escriptor egipci.
Estudià filosofia i posteriorment exercí diversos càrrecs a l’administració Considerat un dels principals conreadors i renovadors de l’àrab modern, el 1975 guanyà el premi nacional de literatura La seva obra reflecteix la vida quotidiana a la ciutat de el Caire De la seva producció cal esmentar les novelles Khan al-Khalili 1946 i la trilogia Bain al-Kasrain 1956-58 És autor, també, de nombroses narracions El 1988 rebé el premi Nobel de literatura i el 1995 rebé l’Orde de les Arts i les Lletres del govern francès El 1994 fou greument ferit en un atemptat comès per un islamista…
Roy Glauber

Roy Glauber
© Justin Ide/Harvard University News Office
Física
Físic nord-americà.
Abans de doctorar-se a la Universitat de Harvard 1949 treballà en el Projecte Manhattan 1944-46 Feu recerca a la Universitat de Princeton i al California Institute of Technology Des del 1952 desenvolupà la seva carrera acadèmica a la Universitat de Harvard El 1963 publicà un important estudi en el qual explicava el comportament dels làsers a partir dels quanta en contraposició a la llum de fonts calentes en forma de raigs o ones Amb aquest i altres treballs relacionats contribuí a desenvolupar l’òptica quàntica, i li valgué la concessió del premi Nobel el 2005 compartit amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina