Resultats de la cerca
Es mostren 1274 resultats
Castell de Bellmunt (Viacamp)
Art romànic
Situació El despoblat de Bellmunt, on hi ha les ruïnes del castell, s’alça a migdia de Fet i a l’altra banda del barranc de la Font, en una elevació destacada de la serra de Savinós, dominant per la dreta la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG049555 No és fàcil arribar actualment fins a Bellmunt a més, cal tenir en compte que gairebé tot el territori és despoblat i per tant recomanem portar un bon mapa En principi s’ha d’agafar la pista del Montsec d’Estall al quilòmetre 74 de la carretera N-230, passat Tolba, a la dreta hom pot fer l’itinerari a l’inrevés, és a dir,…
dret català
Dret
Ordenament jurídic que estigué plenament en vigor als Països Catalans fins els decrets de Nova Planta (1707-16).
L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears dret mallorquí, menorquí i…
Creences populars i religió oficial. El culte a l'emperador
Retrat d'August procedent de Tàrraco, s I MFM / GS També pel que fa a l'àmbit religiós, com en tants d'altres aspectes capitals de la romanització, hi ha un abans i un després d'August Si hom s'atén a la documentació conservada, va ser a partir del regnat del primer emperador que es constatà la forta implantació de la religió romana a les ciutats, que, en la seva majoria, van estrenar status municipal en aquesta mateixa època Es tracta d'un fet coherent amb una política que tendia a convertir en dirigents municipals els aristòcrates locals que, ja amb noms llatins, practicaren des d'aquest…
Viure al dia: joventut i canvi social
Persones de 16 a 34 anys segons forma de convivència 2001 L’evolució de la joventut a Catalunya ha estat parallela a la de la societat Des del final dels darrers anys del franquisme, Catalunya ha passat del desarrollismo a assolir uns elevats nivells de benestar i la població jove s’ha beneficiat d’aquesta millora No obstant això, existeix un cert consens entre la població juvenil i els agents socials a fer una anàlisi crítica de la situació dels joves Tot i estar en el període de més riquesa de la societat catalana, hi ha una dificultat evident per a accedir als recursos més bàsics,…
Els trasllats
Art gòtic
Dibuix del claustre del convent de Montsió al segle XIX a l’emplaçament primitiu, al barri de Santa Anna de Barcelona ADB - LRigalt Al llarg de la història, la destrucció causada tant per l’acció de la natura com per la dels homes, ha posat en perill la pervivència de molts monuments Alguns s’han salvat, sovint parcialment, perquè han estat traslladats a un altre indret i això fa que encara perdurin, moltes vegades sense algunes de les característiques que els correspondrien però encara amb prou elements genuïns El creixement de la ciutat i del bé comú també intervenen en aquests processos de…
El convent trinitari de Viganya
Art gòtic
L’orde dels trinitaris, d’origen francès, va ser fundat per sant Joan de Mata el 1198 Igual que els mercedaris, els seus membres tenien com a objectiu principal la redempció i l’alliberament de captius, el nombre dels quals era molt elevat, especialment d’ençà de la primera croada La documentació medieval proporciona una pluralitat de termes amb els quals eren conegudes les cases d’aquest orde hospitale Trinitatis , domus Dei , hospitale pauperum, hospitale infirmorum, hospitale captivorum Cipollone, 1999, pàg 85 Amb el temps, però, van ultrapassar les seves funcions estrictament…
García Gil de Manrique y Maldonado, bisbe de Girona (1632-1635)
El dia 22 de juliol de l’any 1632, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Montcada i de Gralla, de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, castellà d’Amposta no jurà el càrrec diputat militar Felip de Sorribes i Descoll, donzell de Barcelona diputat reial Antoni Aixada, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Onofre de Siurana i de Ros, canonge de la seu de Girona oïdor militar Ramon Sabater, domiciliat a la vegueria de Cervera oïdor reial Josep Massó, ciutadà honrat de Barcelona El cavaller de l’orde de l’Hospital de Sant…
L’evolució del retaule durant el segon gòtic internacional
Art gòtic
Tot i que els canvis estructurals més significatius que experimentà el retaule en temps de l’internacional es donaren durant la primera etapa, també n’hi va haver en 1425-50, aproximadament Consistiren sobretot en la substitució de les redortes per pilars i en una certa tendència a incloure-hi menys escenes, però força més grans Tanmateix, els testimonis de retaules dels diferents indrets del territori català ofereixen una gran diversitat tant pel que fa a l’estructura com a la tècnica emprada Els canvis estructurals del període anterior es consolidaren plenament durant aquesta segona època…
El metamorfisme hercinià
El metamorfisme dels terrenys prealpins dels Països Catalans és hercinià Si bé és admesa la presència de roques precambrianes en alguns massissos nordpirinencs i també probablement a l’Albera, l’existència de roques amb evidències d’haver sofert un episodi corresponent al metamorfisme precambrià resulta més problemàtica La presència, en alguns gneis dels massissos nordpirinencs, de minerals relictes d’origen metamòrfic que no es corresponen amb les associacions minerals pròpies del metamorfisme hercinià, ha estat interpretada com un argument favorable a l’existència de roques metamòrfiques…
La condició de la dona
Portada de “Lecturas”, Barcelona, març del 1949 AF/AHC Certament, la República va deixar a mig acomplir part dels compromisos que havia contret amb les dones tampoc no aplicà alguns dels drets que els foren reconeguts per la constitució republicana i, a més, no arribà ni tan sols a abordar reivindicacions peremptòries, plantejades des de feia dècades Tanmateix, si es valora el període des de la perspectiva del franquisme, la República constituí per a les dones un parèntesi de llibertat i una oportunitat, avortada, d’adquirir una ciutadania plena i d’eixamplar els marges d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina