Resultats de la cerca
Es mostren 2634 resultats
El paisatge vegetal de les terres baixes litorals de l’Aglí al Ter (territori ruscínic)
Els canyissars i els plans d’aigua, anomenats localment «llaunes», són un dels elements paisatgístics més característics del territori ruscinic com aquests immediats al massís del Montgrí Baix Empordà J Nuet i Badia El poderós sistema orogràfic constituït pels Pirineus i pels Prepirineus ateny la Mediterrània, ja molt afeblit, només en un sol punt el cap de Creus, prolongació mar endins de l’Albera les Corberes, tanmateix, també arriben, diluïdes, arran de mar A banda i banda de la prolongació de l’Albera, dues dilatades planúries fluvials, les planes del Rosselló i de l’Empordà, tanquen el…
Montevideo
Ciutat
Capital de l’Uruguai, forma un departament homònim propi.
És situada a l’estuari del Riu de La Plata, en el punt on s’obre a l’Atlàntic, damunt la badia de Montevideo L’onada immigratòria de la segona meitat del s XIX provocà el desenvolupament de la ciutat 9 000 h 1830 300 000 h 1890 La funció urbana principal, a part la politicoadministrativa, és la comercial, orientada sobretot vers l’exportació de productes de base llana, cuir, carn, etc cap a les àrees consumidores europees El port importa, d’altra banda, combustibles, béns d’equip i productes manufacturats Fins a un cert punt, la ciutat resta sotmesa a la influència de Buenos…
Montana
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
Limita al N amb les províncies canadenques de la Colúmbia Britànica, Alberta i Saskatchewan, a l’E amb Dakota del Nord i Dakota del Sud, al S amb Wyoming i al SW i l’W amb Idaho La capital és Helena 24 690 h 1990 Presenta dues grans regions naturals a l’E, l’extrem nord-occidental de les Grans Planes i a l’W, una sèrie de serralades amb direcció NW-SE i amb cims que superen els 3 000 m Wood, 3 806 Douglas, 3 444 L’activitat econòmica es basa en la mineria manganès, zinc, lignit, argent, coure i l’agricultura, de tipus extensiu blat, ordi, blat de moro, sègol, civada, patates, bleda-rave A les…
Bengala Occidental
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Calcuta Ocupa la part oest de la regió de Bengala Destaca en l’extracció del cautxú, la indústria del jute concentrada a Calcuta, les construccions mecàniques Asansol, la fabricació de paper i en les indústries químiques i les siderúrgiques La majoria de la població activa, però, es dedica a l’agricultura, sobretot de l’arròs Els nuclis urbans principals són Calcuta, Howrah, Garden Reach, Bhātpāra, Kharagpur, Burdwān i Asansol El bengalí hi és parlat majoritàriament i és reconegut per la constitució com una de les llengües oficials Calcuta és una de les ciutats de l’Índia amb…
Rennes

Parlament de la Bretanya a Rennes
© Jaume Ferrández
Ciutat
Capital de la Bretanya i del departament francès d’Ille i Vilaine.
Situada a la confluència dels rius Ille i Vilaine, en una regió de terres relativament baixes, és l’única gran ciutat de la Bretanya sense relació directa amb la mar, però és cruïlla important de vies de comunicació Experimenta un nou impuls demogràfic degut a la implantació d’un sector industrial modern a les àrees de Saint-Grégoire, Chantepie, carretera d’An Orient, etc, amb factories de material ferroviari, maquinària agrícola, productes químics, indústria alimentària i arts gràfiques Amb tot, predomina l’activitat terciària, a la qual es dedica el 70% de la població activa, la més alta…
la Haia
Les cases del Parlament de la ciutat de la Haia, seu del govern i de la corona dels Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat
Capital de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos.
Situada al cor de la conurbació del Randstad Holland, a 4 km de la mar, experimentà un ràpid creixement demogràfic fins els anys cinquanta el 1880 tenia 133500 h i el 1935 460586 h, quan començà l’expansió de les àrees suburbanes Rijswijk, Voorburg, Wassenaar i la creació de ciutats satèllits, com Zoetermeer, 15 km a l’est Hi predomina el sector terciari L’àrea comercial s’estén pel nucli antic, a l’oest del Binnenhof A l’W i al S d’aquest nucli s’estenen barris residencials benestants, i al NE i al SE, barris més populars Seu del govern i de la corona, una part dels ministeris i les…
burocràcia
Sociologia
Sistema de tasques, procediments i activitats a càrrec d’un cos de personal administratiu.
El terme bureaucratie fou emprat per primera vegada cap a la meitat del s XVIII per l’economista Vincent de Gournay, i esdevingué corrent al s XIX per a indicar el govern exercit pels funcionaris, i no pels polítics Gaetano Mosca mostrà 1895 com la burocràcia és part fonamental de l’estructura dels grans imperis i estats, talment que hom pot classificar tot sistema polític —des del punt de vista de la seva organització— bé com a burocràtic , bé com a feudal Robert Michels estengué aquest concepte a l’organització interna dels partits polítics 1911 El tipus ideal de burocràcia fou…
Consell Superior d’Investigacions Científiques
Educació
Organisme autònom, dependent del ministeri d’educació i ciència, creat el 1939 amb la finalitat de fomentar, orientar i coordinar la investigació científica de l’Estat espanyol.
És la major organització pluridisciplinària i multisectorial que, en el context del sistema estatal de ciència i tecnologia, realitza projectes d’investigació bàsica i aplicada El 1977 s’esdevingué la fusió dels tres organismes autònoms que, originàriament, el componien i, d’aleshores ençà, el CSIC s’ha compromès en una tasca de renovació d’estructures i de racionalització de l’activitat investigadora Finançat fonamentalment a base dels pressuposts generals de l'Estat, el CSIC té una implantació desigual dins el territori de l’Estat espanyol, essent Madrid, Andalusia i Catalunya les…
areng

Areng
Smithsonian Environmental Research Center (CC BY 2.0)
Ictiologia
Peix marí clupeïforme de la família dels clupeids, semblant a la sardina, però de dimensions més grans (pot atènyer uns 35 cm) i amb els opercles llisos.
De color blau fosc al dors, més clar als flancs i platejat al ventre té uns replecs adiposos característics als ulls Són peixos propis d’aigües fredes i de salinitat baixa Viuen a la part septentrional de l’Atlàntic, tant a les costes americanes com a les europees oceà Àrtic, costes de Noruega, mar del Nord, d’Islàndia, de Grenlàndia, britàniques, canal de la Mànega i part nord de les costes franceses al Bàltic n'existeix una raça de dimensions més petites Cap al sud, no travessen la isoterma de 12°C a la superfície No fan grans migracions, sinó que es mouen sempre dins àrees més o menys…
Pla Territorial General de Catalunya
Figura superior i marc global de referència en l’esquema de la planificació territorial a Catalunya, aprovat pel Parlament de Catalunya el 1995.
Heretant una tradició encetada en el Pla de Distribució en Zones del Territori Català del 1932, la Llei 23/1983 de Política Territorial introduí el Pla Territorial General sobre la base de les Directrius i Esquema del Pla Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya el 1980 Els objectius del Pla són potenciar el desenvolupament del país tot creant les condicions adequades en cada territori, distribuir el creixement de manera equilibrada, mirar que s’assoleixin nivells de renda adequats arreu i ordenar el creixement augmentant i assegurant la qualitat de vida, els serveis i els equipaments…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina