Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
Demografia 2015
Demografia
El nombre de catalans que resideixen a l’estranger és de 242070, xifra que representa un augment del 9,3% respecte a un any enrere © Fototecacat / Robwilson39 / Dreamstrimecom La paraula estancament va continuar essent, igual que per al 2013, el terme vàlid per a definir la dinàmica de la població catalana durant l'any 2014 En efecte, segons les dades de l'últim Padró Municipal d'Habitants disponible -corresponent a l'1 de gener de 2015--, la població de Catalunya va disminuir aquell any en 14895 persones, cosa que va situar la població en 7504008 habitants Aquestes dades van confirmar la…
Paleontologia 2017
Paleontologia
Invertebrats fòssils Els trilobits són un dels primers grups coneguts d’artròpodes —que inclouen animals invertebrats amb exosquelets i cossos segmentats, com, per exemple, els insectes— que van aparèixer al registre fòssil, i que van viure entre 520 i 250 milions d’anys enrere Aquest 2017 es van descobrir uns ous de trilobits de fa 450 milions d’anys a l’estat nord-americà de Nova York Els ous presenten una forma esfèrica o ellíptica, mesuren 200 micròmetres de diàmetre i apareixen preservats al costat de fòssils de l’espècie de trilobit Triarthrus eatoni Sembla que aquests animals…
Sant Julià de Vallventosa (Corbera de Castell)
Art romànic
Situació Aspecte general de les seves ruïnes, pràcticament cobertes de vegetació ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església són a uns 2 km de Corbera, a la riba dreta de la riera de Sant Julià, en una vinya Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 39’ 3,6” N - Long 2° 40’ 9,6” E Per a arribar-hi, cal situar-se al nucli principal del terme de Corbera de Castell Corbera del Mig, antic veïnat dels Cortals i anar fins al cementiri municipal Des d’aquest lloc cal agafar el camí de terra que s’endinsa per l’antiga Vallventosa pel costat esquerre de la riera de Sant Julià En el punt on el camí travessa el…
Torre de la Vall del Bac (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix un dels murs de l’exterior de l’edifici J M Melció Sala o casa forta situada al costat de l’església de Sant Miquel, al sector més oriental de la Vall del Bac Mapa 256M781 Situaciò 31TDG549796 Des de Sant Pau de Seguries, cal agafar un camí transitable amb auto, bé que no gaire bo, que travessa tota la Vall del Bac, uns 9 km, i porta fins a l’Hostal Un cop aquí, cal anar a peu a Cal Ferrer, passar la riera i pujar per una pista, al llarg d’1 km escàs, fins a arribar a la Torre Hom també pot anar a l’Hostal de la Vall del Bac des de la carretera d’Oix, seguint la…
La mort: indicadora de diferències socials
Les manifestacions funeràries constitueixen un dels més antics i preuats objectes d'estudi de la disciplina arqueològica, atesa la bona preservació tant de les estructures o contenidors on es dipositaven els cadàvers com de les ofrenes funeràries que hi anaven associades Fins i tot, a les excavacions arqueològiques més antigues, quan els mètodes de registre estratigràfic moderns encara no s'havien desenvolupat, s'individualitzaven les tombes com a unitats independents Així, actualment es disposa d'extensos catàlegs de sepultures que possibiliten estudis comparatius i analítics i la proposta…
L’“estat de benestar”
Inauguració de l’ambulatori de Santa Coloma de Gramenet pel ministre J Romeo Gorria, C Pérez de Rozas, 7-7-1969 AF/AHC El règim franquista, malgrat l’estatisme que planava sobre el conjunt de la vida social, es caracteritzà pel reduït pes econòmic de l’Estat Es recaptaven pocs impostos, majoritàriament indirectes i, com a contrapartida, es donaven molt pocs serveis Una part dels moviments que van animar les lluites dels últims anys del franquisme estaven associats a demandes de més serveis socials equipaments educatius, sanitaris, urbanístics i d’altres de similars, que eren impossibles d’…
El massís de Penyagolosa
Estampa típica de la façana més aspriva de Penyagolosa Ramon Dolç El massís de Penyagolosa 13, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El massís de Penyagolosa se situa a l’extrem sud-oriental de la comarca de l’Alt Maestrat, just en el límit entre el País Valencià i Aragó És format per una àmplia sèrie de muntanyes que presenten un fort pendent en la cara que mira al mar el pic de Penyagolosa 1813 m n’és el cim més elevat Aquest constitueix la segona altura del País Valencià, després del puig Calderón, al Racó d’Ademús L’extensió del massís comprèn al voltant de 150 km 2 ,…
ramaderia

Ramat d’ovelles (Badajoz)
© Lluís Prats
Ramaderia
Conjunt d’activitats humanes relacionades amb la cria i el comerç de bestiar de renda, gros o menut.
En l’actualitat cal distingir la ramaderia transhumant en la qual els ramats segueixen l’evolució de les pastures i canvien de regió, de vegades fins tres cops l’any i la ramaderia estant o ramaderia amb estabulació , total o lliure en la qual no hi ha trasllat del bestiar i que pot ésser agrícola o industrial En la ramaderia agrícola l’aliment del bestiar és sembrat i recollectat per l’home, generalment prop de l’estable o dels estables, mentre que la ramaderia industrial sol ésser independent de l’agricultura, i els aliments dels animals, generalment pinsos composts, són produïts o conreats…
Pleuritis o pleuresia
Patologia humana
Definició És anomenada pleuritis o pleuresia la inflamació de la pleura, la membrana que cobreix els pulmons, que es pot desenvolupar en diversos trastorns i malalties, sobretot de causa infecciosa La pleuritis, que es manifesta característicament amb un dolor punyent localitzat al costat del tòrax, ocasiona habitualment un vessament pleural , és a dir, l’acumulació de líquid entre el full pleural que cobreix els pulmons i el full pleural que revesteix per dins la paret toràcica, la qual cosa pot alterar la funció respiratòria Causes, tipus i manifestacions La pleuritis pot tenir…
La ciutat de la Seu d’Urgell
Art gòtic
Escut de bronze de la ciutat en les cobertes del Llibre de privilegis 1473 AMSU - AVillaró La Seu d’Urgell és a la confluència del Segre i la Valira, a la plana de l’Urgellet, a 700 m d’altitud Situada al sud del Pirineu axial i al nord de les serralades prepirinenques, entre les quals destaca la de Cadí, la ciutat és damunt d’una terrassa fluvial del Segre, en una cruïlla de camins el que resseguia la vall del riu, el que baixava de les valls d’Andorra, el que superava els contraforts de la serra de Cadí pel coll de Creus i els que anaven cap al sud i cap al Pallars Si bé a l’altra banda de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina