Resultats de la cerca
Es mostren 1340 resultats
Bancs i caixes
Edifici de Banca Catalana, Barcelona ECSA El 1982 va esclatar la crisi de Banca Catalana, just quan CiU acabava d’assolir la seva primera majoria absoluta al Parlament de Catalunya i el PSOE començava a fer seus tots els ressorts del poder polític i, en bona part, econòmic Intencionalitats polítiques i personals a banda, la desaparició del grup Banca Catalana com a entitat financera autòctona va representar la desfeta de tota una manera d’entendre les finances com a mecanisme de suport i de promoció del teixit productiu a través de participacions accionaríals i d’una implicació directa en la…
Els Lacambra i la Farga d'Ordeig. Laminats i caldereria de coure
Francesc Lacambra i Pujadas Metalurgistas y Electrotécnicos , 1953 Francesc Lacambra i Pujadas, la tercera generació, establí al costat del riu Ter una foneria de coure que serà la més important de Catalunya La Farga d’Ordeig L’empresa dona la data del 1808 com la de la fundació de l’empresa familiar Fou quan Francesc Lacambra i Terradellas obrí una foneria a la Barceloneta, davant la Riba o sigui davant del mar Fonia campanes, canons i objectes de ferro i bronze El succeirà, a la seva mort 1824, el seu fill únic, Francesc Lacambra i Pont, que és presentat com a llauner en una guia del 1849 A…
batalla de Saint-Quentin
Història
Militar
Batalla lliurada el 10 d’agost de 1557 entre les tropes imperials —espanyols, alemanys, flamencs, borgonyons i anglesos—, manades pel duc de Savoia, Manuel Filibert I, que assetjaven la ciutat de Saint-Quentin, defensada per l’almirall de Coligny, i els francesos, manats pel duc de Montmorency, que acudien en socors dels assetjats.
La derrota dels francesos fou total Felip II anà l’endemà a recollir els trofeus i prometé de construir un monestir en honor de sant Llorenç que fou El Escorial Aquesta victòria i la presa de Saint-Quentin obligà el rei de França, Enric II, a signar la pau tractat de Cateau-Cambrésis , 1599
L’abast internacional del conflicte

Visita del cònsol de Mèxic a la secció de Biblioteques del Front de la fira del llibre, Barcelona, s.d.
ANC-Fons Comissariat de Propaganda
Els generals que al juliol del 1936 es van revoltar contra la República no havien previst una guerra llarga, o ni tan sols una guerra Segons la tradició vuitcentista dels pronunciamientos hispànics, pensaven que el cop militar s’hauria de resoldre en unes quantes hores, o a tot estirar en uns pocs dies La militarada va degenerar en guerra civil perquè va fracassar a la gran majoria de les ciutats de la Península però va triomfar al Marroc, on hi havia l’exèrcit professional, i en aquella part del nord sobretot Navarra i part del País Basc on des de les carlinades del segle passat hi havia una…
biennal
Manifestació que té lloc cada dos anys en forma d’exposició de diverses arts.
Les principals són les de Venècia, São Paulo i París La Biennal de Venècia fou instituïda el 1895 amb la finalitat de comparar els corrents estètics dels diferents països i d’enriquir el coneixement dels joves artistes El 1931, el control de l’esdeveniment i del seu finançament passà de l’Ajuntament a l’Estat feixista, que sovint en féu un instrument de propaganda del règim i, gràcies a l’augment del pressupost per a aquest objectiu, començà a crear-ne noves seccions, com ara la de música 1930, cinema 1932 —que es convertí en el primer festival d’aquest art de la història, i que a partir del…
bantú
Etnologia
Individu pertanyent a qualsevol dels pobles de llengua bantú.
El conjunt de pobles bantús, de característiques antropològiques i culturals molt diverses, habita l’Àfrica, al sud d’una línia que va des de la costa de l’Atlàntic, al nivell de Douala, fins a l’embocadura del Juba, a l’Índic, exceptuant principalment la part sud-occidental del continent, ocupada pels khoisànids i els europeus Els bantús arribaren a la regió actual a través de successives migracions, l’origen de les quals és encara incert Segons les escoles alemanya i sud-africana, els bantús són originaris del Kurdofān o de l’alt Nil, al nord de la regió dels Grans Llacs Els altres…
Augusto Pinochet Ugarte

Augusto Pinochet Ugarte
Història
Militar
Política
Militar i polític xilè.
Estudià a l’acadèmia militar de Santiago General de brigada 1968 i cap d’estat major 1969, el 1973 el president SAllende el féu comandant en cap de l’exèrcit Pel setembre del mateix any dirigí el cop d’estat que, allegant l’extensió del comunisme al país, deposà i matà Allende, i esdevingué cap de la junta militar que es féu càrrec del govern Proclamat 1974 i confirmat per la constitució del 1981 president de la república, Pinochet encapçalà una dictadura que exercí una repressió brutal contra l’oposició La impopularitat creixent del règim que personificava i l’afebliment de la seva posició…
Joaquim Maurín i Julià

Joaquim Maurín i Julià
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent polític marxista.
Estudià magisteri a Lleida, on exercí i on s’inicià com a militant de la CNT El 1919 fundà, amb Pere Bonet i Víctor Colomer, el setmanari probolxevic Lucha Social Fou secretari de la Federació Provincial dels Sindicats de Lleida 1920, i en nom d’aquesta formà part, el 1921, del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i assistí al ple de la CNT de l’abril del 1921, que el nomenà, juntament amb Nin, Ibáñez, Arlandís i Leval, delegat al congrés constitutiu de l’ISR a Moscou Conegué, a París, Pierre Monatte i La Vie Ouvrière , i el sindicalisme…
Josep Llunas i Pujals
Política
Periodisme
Literatura catalana
Anarquista, periodista i escriptor.
Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta S’adherí a la Primera Internacional el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l’ Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i d’organitzar la Societat Tipogràfica…
, ,
Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals
Música
Entitat dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), pionera en l’estudi musicològic a l’Estat espanyol.
Té el seu origen en l’antic Institut Espanyol de Musicologia IEM , fundat a Barcelona el 1943 pel prestigiós musicòleg Higini Anglès , amb l’objectiu d’impulsar oficialment els estudis i la investigació musicològica a Espanya Des del 1968, forma part del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats IMF creada amb la finalitat d’agrupar en una sola institució tots els centres d’humanitats que el CSIC tenia a Barcelona Té com a funcions principals conservar, investigar i inventariar la música històrica hispana —tant la culta com l’etnogràfica…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina