Resultats de la cerca

Continuació de la Reial Companyia de Fils i Teixits de Cotó  1771, successivament ampliada rebé els noms de Comissió de Fàbriques de Fils, Teixits i Estampats de Catalunya, Junta de Fàbriques de Catalunya, Institut Industrial de Catalunya, Foment de la Producció Nacional, Institut de Foment del Treball Nacional i, a partir del 1889, Foment del Treball Nacional, any que incorporà el Foment de la Producció Espanyola El seu òrgan principal fou la revista El Trabajo Nacional , que aparegué a partir del 1892 el 1942 adoptà el nom d’ Información Económica , el 1943 recobrà el nom primitiu i el 1970…

Rosés Germans Barcelona Artística e Industrial , 1907 Aquesta història comença amb la de Josep Rosés i Trinxet, participant en la creació el 1838, a Barcelona, de la societat capdavantera en la fabricació de les anomenades puntes de París vegeu vol I, Fàbriques i Empresaris “Els metallúrgics”, “Els Rosés i les puntes de París” I serà la d’aquesta empresa metallúrgica establerta al carrer de Berenguer el Vell, fins que el 1845 installà una màquina de vapor de 10 cavalls i comprovà que els sobrava energia En lloc de llogar-la a un altre possible estadant i usuari de la màquina, com era…

Partint del feldespat i el caolí hi ha tres menes bàsiques de porcellana la porcellana tendra, que és un compost que té argila i vidre triturat, i que cou dues vegades la porcellana d’ossos de bou calcinats i pedra de Cornualla, que és una especialitat anglesa i nord-americana i que cou dues vegades la porcellana dura, obtinguda afegint als elements inicials silicat sòdic i aigua que la converteixen en una emulsió anomenada barbotina , i que cou una vegada o, si és vitrificada, dues La temperatura de cocció de tota mena de porcellana és entre 1200 i 1600°C La porcellana fou descoberta a la…

Gran Casino, dit el “casino dels senyors”, Terrassa, L Muncunill, 1923 La installació del vapor com a energia de producció industrial l’any 1833 va ser l’inici de la transformació en profunditat de l’estructura productiva de Terrassa Una classe social de procedència agrària va utilitzar l’acumulació de capital per a organitzar i gestionar el procés d’industrialització de la ciutat La mentalitat d’aquesta nova classe dirigent urbana va mantenir molts dels seus trets, i l’endogàmia en el control de les fàbriques i en els càrrecs institucionals fou el sistema de govern de l’aparell productiu La…

Joaquim 1840-1907 i Lluís 1851-1921 Monset i Galí eren terrassencs, de pare francès A diferència d’altres ciutadans de l’estat veí, que vingueren amb les mans a la butxaca i no tornaren al seu país, els Monset tenien unes importants propietats agrícoles a la regió de l’Aude Lluís Monset i Galí Terrassencs del mil vuit-cents, B Ragón Joaquim Monset i Galí Terrassencs del mil vuit-cents , B Ragón Els germans Monset, d’ascendència francesa, crearen a Terrassa tres fàbriques una de tints, una d’aprestos i una de llanes regenerades Joaquim, el germà gran, era el responsable de l’administració de…

Un dels empresaris que veié les possibilitats que oferia la llei de l’impost del sucre del 1899 fou Manuel Bertrand i Salsas, un industrial tèxtil que, quan es va fer gran i ja tendia a retirar-se dels negocis familiars, s’interessà per l’agricultura vegeu Els Serra i els Bertrand La fàbrica Sucrera del Segre de Menàrguens en una postal de començament de segle L’empresari Manuel Bertrand i Salsas crearà la Sucrera del Segre a Menàrguens la Noguera El mateix 1899 constituí a Barcelona la societat collectiva M Bertrand i Companyia, amb l’objectiu de produir, fabricar i vendre sucre de…

Joaquim Parellada i Borràs, conjuntament amb el seu germà, establí una fàbrica de torçats de seda a Rubí el 1859 Era un negoci modest, en el qual treballaven vuit dones La fàbrica tenia 190 aranyes mecàniques i la inversió era de 80 000 rals —4 000 duros— Nou anys més tard, Joaquim Parellada era l’únic titular de l’empresa La fàbrica de torçats s’amplià amb la filatura de seda —30 peroles destinades a produir-la— L’energia era proporcionada per una màquina de vapor de 6 cavalls La producció era de 50 quilograms de seda filada i 200 de torçada, setmanalment Ara hi treballaven 200 dones Rafael…

L’origen és un conglomerat zaibatsu de més de setanta empreses del sector del metall que, controlades per l’industrial Yoshisuke Aikawa, es convertí en un dels primers grups industrials del Japó A més d’automòbils, construí vaixells, avions i motors per a vehicles diversos Molt lligat a l’exèrcit, contribuí decisivament a l’expansió militar japonesa a la Xina i al Sud-est asiàtic des dels anys trenta i, sobretot, a la Segona Guerra Mundial Després de la guerra, el conglomerat fou dissolt i reconvertit en empresa amb domicili social a Yokohama, seu actual amb una interrupció els anys 1968-…

L’any 1926 s’integrà en el consorci IG Farbenindustrie AG, del qual sortí un cop acabada la Segona Guerra Mundial Ha fabricat i comercialitzat nombrosos medicaments de gran difusió, el més conegut dels quals és l’ aspirina  1897 Els anys 2002-03 es reorganitzà i creà diverses subdivisions, entre d’altres, Bayer Crop Science AG productes fitosanitaris Bayer Chemicals AG productes químics, que el 2004 constituí la companyia independent Lanxess Bayer HealthCare AG medicaments, i Bayer Material Science AG polímers, la qual el 2015, amb el nom de Covestro, esdevingué també independent Pionera en…

El poble del Pont de Vilomara es formà aigua avall del pont, en un pendent esglaonat fins a tocar del riu Modernament s’ha anat estenent pel sector de la car-retera de Rocafort, on hi ha l’antiga església de Santa Magdalena, i també, amb una zona residencial, en direcció al Marquet Paradís La primera referència documental de Villa Amara és del 902 La vila rural, les seves terres i el molí depengueren sempre dels senyors de Rocafort Cal destacar l’església de Santa Magdalena del Pla —avui capella del cementiri—, construcció romànica tardana, de la qual abunden les notícies de llegats…