Resultats de la cerca
Es mostren 2207 resultats
retina

Tall de la retina que mostra la seva estructura: 1, membrana limitadora interna; 2, capa de fibres del nervi òptic; 3, capa de fibres ganglionars; 4, capa plexiforme interna; 5, capa nuclear interna; 6, capa plexiforme externa; 7, capa nuclear externa; 8, membrana limitadora externa; 9, capa de cons i bastonsets; 10, epiteli pigmentari
© fototeca.cat
Zoologia
Oftalmologia
Capa interna del globus ocular, que és fotoreceptora i té per missió la percepció de l’energia radiant.
La retina rep les imatges formades pel cristallí i a través del nervi òptic resta connectada amb el cervell El lloc per on entra el nervi òptic és la papilla , que no té fotoreceptors, la qual cosa la converteix en l’anomenada taca cega del camp visual Al seu costat hi ha una zona circular de color groc, màcula lútia , amb una depressió central, la fòvea , que és el lloc on hi ha la màxima agudesa visual Examinada al microscopi, la retina que en total té un gruix de 0,2 a 0,4 mm presenta, de fora a dins, els deu estrats següents epiteli pigmentari, capa de cons i bastonets…
radiació cosmològica de fons
Astronomia
Radiació electromagnètica provinent de totes les direccions de l’espai, que presenta la mateixa intensitat en qualsevol d’elles, i la distribució d’energies de la qual és similar a la que emet un
cos negre
a la temperatura de 3K.
És composta per ones la longitud d’ona de les quals va d’unes dècimes de millímetre fins a uns 75 cm, i presenta el pic d’intensitat en la longitud d’ona d’1 mm Hom considera actualment que aquesta radiació és l’emissió residual del big-bang que segons el model cosmològic estàndard donà lloc a l’actual Univers cosmologia Fou descoberta inesperadament per AA Penzias i RW Wilson el 1964 quan aquests cercaven, amb una antena molt sensible especialment dissenyada al Bell Telephone Laboratory, la causa dels paràsits soroll que interferien les radioemissions terrestres Posteriorment, R…
Tortuga babaua
La tortuga babaua Caretta caretta és la més corrent de les tortugues marines a la Mediterrània i l’única que sembla reproduir-s’hi d’una manera regular Josep M Barres La tortuga babaua presenta una closca ovalada i allargassada, amb cinc escuts costals per banda i tres escuts inframarginals sense porus també per banda en els joves, els escuts són carenats El dors és bru vermellós, amb ratlles de color bru fosc, que es perden en envellir l’animal la part ventral és groguenca Mesura des de 50 mm en néixer fins uns 120 cm quan és adulta És la tortuga més abundant a la Mediterrània…
Granota roja
Morfologia La granota roja Rana temporaria , molt comuna als Pirineus, és més aviat bruna, amb una taca fosca estesa des de l’ull fins a la part posterior del timpà les seves potes posteriors són relativament curtes, i és menys aquàtica i menys àgil que la seva congènere, la granota verda Rana perezi Hàbitat/Xavier Moreno És una granota robusta, que assoleix fins 90 o 100 mm de longitud Té els ulls notablement separats, el musell és arrodonit i el timpà visible Les seves potes posteriors són relativament curtes, de manera que si hom les estira endavant, amb el tronc de la granota ben estès…
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava ,…
càmera cinematogràfica

Esquema d’una càmera cinematogràfica professional
© Fototeca.cat
Cinematografia
Aparell que permet d’enregistrar les imatges d’un objecte en moviment sobre un suport sensible; és anomenada també filmadora o màquina filmadora.
Una presa de vista o enregistrament cinematogràfic consisteix en un seguit de fotografies de l’objecte en moviment, que, en ésser projectades amb la mateixa cadència que han estat obtingudes, donen una aparença de moviment Un motor elèctric de precisió la regularitat del qual és sovint controlada per un quars fa avançar la pellícula per davant de la finestra de presa o d’exposició un mecanisme d’intermitència deté cada fotograma un breu temps a la finestra per tal de permetre’n l’exposició a la llum emesa o reflectida per l’objecte filmat un obturador , consistent, generalment, en un…
Carles Gusi i Poquet
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida De formació autodidacta, començà a filmar i a fotografiar pel seu compte fins que tingué l’oportunitat d’illuminar el primer llarg, l’independent en 16 mm Lock-out 1973, Antoni Padrós, a més d’ Invitado a una decapitación 1974, Miguel Tristán, en color i amb Tomàs Pladevall Després participà en cintes de Jesús Garay, com Nemo 1977-78 i Manderley 1980 de Carles Balagué, Denver 1980 i Viva la Pepa Mel i mató 1981 d’Antonio Chavarrías, Una ombra al jardí 1988, i d‘Enrique Urbizu, Tu novia está loca Una comedia feliz 1987 i Todo por la pasta 1990 També compartí amb Julio Medem i…
Jordi Feliu i Nicolau
Cinematografia
Director.
Vida Des del 1947 fou un actiu i assidu collaborador del Cineclub Universitari de Barcelona A partir del 1950 entrà en contacte amb els ambients amateurs i debutà amb el curt La gran aventura de Pablo 1951, rodat en 8 mm l’any següent es passà al 9,5 mm amb el migmetratge "Quessar" Exterminio Feu de traductor, guionista de còmics i crític en revistes com "Inquietud" Vic, "Imágenes", "Arte Nuevo", "Film Ideal", "Revista Internacional del Cine", "Cinema Universitario" i "L’Altro Cinema" Juntament amb Pere Balañà, Jordi Juyol i Sergi Schaaff formaren La Gente Joven del…
Els basidiolíquens
Són pocs els basidiomicets que han emprès el camí de la liquenificació Els més notables a Europa són els que han resultat del mutualisme entre fongs del gènere Omphalina i algues del gènere Coccomyxa , i han format un tallus granulós Botrydina o esquamulós Coriscium A aquest darrer tipus correspon el de la fotografia noteu-hi les esquàmules verdes, que ha produït fructificacions amb el típic aspecte d’agàric, i sense algues Els seus caràcters ens permeten de veure que el nom que li correspon és Omphalina hudsoniana Una altra espècie, O ericetorum , amb tallus de tipus Botrydina , ha estat…
Faisà
Originalment asiàtic, del S de l’URSS i potser d’algun sector de la Mediterrània oriental, fou introduït a Itàlia al temps dels romans, època en què probablement ho fou també aquí Actualment, a causa de les introduccions, ocupa àmplies zones d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord Sedentari, és present una mica pertot arreu al N dels Pirineus i una bona part de la Catalunya humida i Andorra Al País Valencià es considera no reproductor i poc freqüent Borriana, algunes finques de caça dels voltants de Requena A les Illes és sedentari, molt localitzat a Mallorca Els Països Catalans, llevat dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina