Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista Barcelonès, organitzà el museu sorgit de la fusió amb el Club Muntanyenc Barcelonès CMB i fou membre fundador del Comitè Català de Refugis 1931 El 1932 escalà la paret nord del Pedraforca per una via inèdita, la Llopis-Vilaret Impulsà la publicació Sota Terra 1932-36 Collaborà en Excursionisme El 1940 fundà el Grup d’Alta Muntanya del CMB i, més endavant, participà en la creació del Grup d’Explora-cions Subterrànies El 1946 fundà l’Editorial Alpina, i traduí el Manual de alpinismo Fundà la primera revista espeleològica de l’Estat espanyol, Speleon…

Soci de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Centre Excursionista de Catalunya i dels Amics del Sol, fou membre d’honor del Grup Especial d’Escalada GEDE Durant els anys trenta i quaranta del segle XX feu escalades de dificultat a Montserrat i als Pirineus, i destaquen les dues primeres vies al Cavall Bernat la normal amb Josep Boix i Josep Costa 1935 i la de la paret nord-oest amb Joan Mas i Pere Bosquets 1945 Juntament amb la seva esposa, Teresa Farràs, realitzà travesses amb esquís als Alps i també expedicions i viatges d’aventura al Caixmir 1967, al…

Situat a la vall de Gresolet, a tocar del santuari de la Mare de Déu de Gresolet, al peu del Pedraforca, dins del Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca, a 1243 m d’altitud Edifici condicionat com a refugi el 1997, allotjà els primers escaladors catalans que els anys vint del segle XX atenyeren els primers intents d’escalada a la paret nord del Pedraforca Refugi guardat amb capacitat per a quaranta-tres persones A tocar dels senders GR-107 Camí dels Bons Homes i del GR-150 volta al Cadí-Moixeró, és punt de pas de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els…

Té una potent acció antibacteriana contra els gèrmens grampositius i gramnegatius, tot i que l’aparició de formes mutants resistents s’esdevé sovint després del primer contacte amb l’antibiòtic l’adaptació dels bacteris a l’estreptomicina pot esdevenir tant intensa, que aquests la poden arribar a necessitar per a poder desenvolupar-se de forma normal Cal remarcar la seva potent acció tuberculostàtica, i per això és emprada en el tractament de la tuberculosi, associada a la isoniacida i a l’àcid p -aminosalicílic Sembla que la seva acció consisteix a modificar la permeabilitat de la paret…

Consisteix en una placa fibrosa, dura i elevada que engruixeix la capa íntima de les artèries grans i mitjanes És format per una zona central constituïda per lípids sobretot colesterol i restes de cèllules destruïdes, envoltada per una capa composta per cèllules de teixit connectiu i de la musculatura llisa de la paret de l’artèria Els ateromes es comencen a formar a la tercera dècada de la vida en l’artèria aorta i amb l’edat progressen en nombre i van abastant altres artèries És probable que aquesta lesió vagi precedida per les anomenades estries grasses o petits dipòsits de…

Les restes d’aquest castell, avui pràcticament desaparegut, es troben en un replà del serrat de les Agudes, a uns deu minuts del torrent de l’Olla, seguint una pista que surt de la proximitat d’Adraén Les notícies històriques sobre aquesta fortificació són abundants des del segle X, tot i que presenten alguns problemes d’identificació El castell es trobava a la frontera entre els termes d’Adraén —del vescomtat de Castellbò— i Ortedó, tal com apareix en el Spill… En principi fou una possessió dels comtes d’Urgell Ermengol VII el va donar al bisbe d’Urgell el 1159 Ben poca cosa resta del…

La fortificació de Prat Muntaner és molt similar a la veïna de Rocamora —ja en terres de la vall de Castellbò— i a les restes del Serrat de les Cabanetes, a les properes comes de Burbe La seva situació, al capdamunt del turó del Prat Montaner 2 100 m d’altitud fa pensar en alguna mena de fortificació estacional per a controlar les pastures d’estiu Al Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al segle XVI, hi ha una referència a la castlania de Muntaner, en fer esment de les afrontacions del terme de Biscarbó D’aquesta fortificació resten un munt d’enderrocs, al capdamunt dels quals s’…

L’endometriosi constitueix un trastorn caracteritzat per la proliferació de teixit semblant al que cobreix interiorment l’úter, o endometri, en localitzacions anòmales, com la paret uterina, les trompes uterines, els ovaris o d’altres òrgans no reia-donats amb la reproducció L’endometriosi és un trastorn molt freqüent que aproximadament afecta el 10% de les dones, per bé que en molts casos gairebé no origina símptomes i passa del tot desapercebuda Les dones que pateixen d’endometriosi poden tenir regles doloroses pel fet que el teixit endometrial de localització anòmala es…

Les dinofícies o dinoflagellats són microorganismes unicellulars, proveïts, en les seves formes actuals, de dos flagels de longitud desigual, que permeten el seu desplaçament La majoria són planctònics, d’aigües dolces o marines, bé que n’hi ha alguns que són paràsits Bé que el cicle complet dels dinoflagellats és encara poc conegut, alguns mostren diferents fases vitals una primera fase planctònica que és la més freqüent i la més llarga en la majoria en què l’organisme es troba en estat vegetatiu i mòbil i és format per cèllules haploides envoltades d’una teca cellulòsica proveïda de flagels…

Situació A primer terme veiem quatre cambres del mas més proper a la roca del castell de Milany Seguint la carena avall, endevinem les restes de les parets del conjunt de cases que hi ha també en aquesta banda meridional del castell Al fons, després d’una zona de feixes, hom pot veure l’actual casa de Milany J Bolòs Aquestes construccions es troben a la banda meridional de la penya damunt la qual s’aixecava el castell de Milany No n’indiquen el camí, per tal com serveix la referència que hem donat en parlar del castell Restes arqueològiques Es tracta d’una sèrie de restes de construccions,…