Resultats de la cerca

Ingressà al monestir de Montserrat i fou ordenat de sacerdot el 1924 Es dedicà a l’ensenyament al seminari siríac de Jerusalem 1924-26 i al monestir de Montserrat 1926-36 Fou director i principal collaborador de Montserrat, Butlletí del Santuari  1927-34 El 1942 fou destinat a Amèrica i residí al Brasil, Argentina i Xile El 1953 se n’anà a Colòmbia, a la fundació montserratina de Medellín Hi conegué el món de l’exili, amb els quals participà en diverses activitats culturals El 1965 tornà a Montserrat Fou collaborador a les revistes Vida Cristiana  i La Paraula Cristiana És autor de treballs…

El 1950 ingressà a l’orde de l’Escola Pia a Moià i fou ordenat de sacerdot, a Barcelona, el 1955 Residí i exercí el seu treball pastoral a Olot fins el 1964 Afeccionat al periodisme, collaborà al setmanari catòlic Misión i al butlletí de les Escoles Pies Colegio on es féu molt popular amb el pseudònim RAM-MAR Més tard, marxà a Morella, on fou rector del Collegi de Morella 1964-70 El 1970 fou destinat a Mèxic, on fou administrador de l’Institut Carlos Gracida d’Oxaca i rector de l’Institut Pereya, a Puebla, fins el 1976 Fundà i dirigí els butlletins Chiautempan i Calasanz El 1977 marxà als…

Estudià pedagogia a l’Escola de Mestres, dirigida per Joan Bardina, i, més tard, els amplià a París i Bèlgica L’any 1914 emigrà a Colòmbia, on treballà com a gerent en l’empresa d’exportació de cuirs Casa Pujol, a Barranquilla En contacte i d’acord amb el pedagog colombià Agustín Nieto, collaborà en la fundació del Gimnasio Moderno de Bogotà l’escola es basava en les noves teories pedagògiques que Fornaguera havia portat d’Europa Tornà a Catalunya, però la repressió de la dictadura de Primo de Rivera el feu tornar novament a Colòmbia Es dedicà a l’exportació de cuirs, i més tard fou nomenat…

Germà de Joan Larrea i Espeso Com a militar, intervingué en la defensa de Buenos Aires durant les invasions angleses, integrat al Batalló de Voluntaris de Catalunya, amb el grau de tinent L’any 1812 s’incorporà com a ajudant major al regiment de granaders a cavall, el 1813 esdevingué capità del Batalló de Llibertats de Buenos Aires i el 1814 ascendí a sergent major i a comandant d’esquadró Arran del motí de Fontezuelas, fou desterrat, però el 1823 retornà a l’Argentina Recuperà les seves funcions i participà en la guerra contra el Brasil i, posteriorment, intervingué en la defensa de la…

Germà del compositor Josep Mestres i Quadreny Féu els seus estudis a la Universitat de Barcelona, on, el 1962, es doctorà en ciències químiques i el 1965 en filosofia a la Universitat d’Oxford Exercí la docència a les universitats de Sant Sebastià 1976, les Balears 1980 i València 1985 Posteriorment s’establí al Perú on ingressà 1986 com a professor a la Universitat de Piura A més de la docència, exercia funcions d’assessorament en la formació del professorat, en l’elaboració dels plans d’estudi i en l’organització del laboratori de química Dedicat a la recerca en el seu camp, ha publicat,…

Es formà al Conservatori d’lsabel II i a l’Escola Municipal de Barcelona i aprengué a tocar la viola, instrument en el qual s’especialitzà El 1910 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Argentina Hi reprengué la seva activitat musical, on el 1912, conjuntament amb el músic català Lleó Fontova, fundà la Sociedad Argentina de Música de Cámara Dedicat a la docència, a partir de 1925 exercí com a professor de música al Conservatori Nacional d’Educació, també professor de viola a I'Instituto Nacional de Ciegos, a I'Instituto Musical León Fontova i als conservatoris Fracassi i Beethoven Fou, des de 1932…

Ingressà a l’orde i es formà al noviciat de Mataró el 1876 Més tard, fou destinat a Amèrica i el 1921 s’installà a Cuba, on treballà en la docència Fou sempre professor al Colegio de Guanabacoa, on era conegut amb el sobrenom de “Vidalito” Ajudà el general Aranguren amagant-lo al collegi durant el comandament de Valeriano Weyler y Nicolau Exercí com a director de l’Acadèmia Calassància i de les Conferències de Sant Vicenç de Paül Dedicat de ple a la tasca educadora en aquest país, el president de Cuba, Carlos M de Céspedes, el condecorà amb el grau de comanador, en reconeixement al seu…

Estudià al Centre Dramàtic d’Osona, i formà part de la companyia de teatre La Gàbia de Vic, encara que la major part de la seva trajectòria com a actor queda estretament vinculada a Els Joglars Des del seu ingrés a la companyia d' Albert Boadella , amb l’espectacle Teledeum 1983, n'ha participat en tots els muntatges, tant televisius com teatrals Els treballs que l’han consolidat com un dels actors més sòlids i creatius han estat els papers protagonistes en la famosa trilogia que Els Joglars dugueren a terme sobre personatges catalans moderns Jordi Pujol Ubú President , 1996, Josep Pla La…