Resultats de la cerca
Es mostren 68263 resultats
bifenil policlorat
Química
Nom genèric que es dóna a la família dels isòmers parcialment o totalment clorats del bifenil.
La majoria són líquids incolors, volàtils i poc solubles en aigua No condueixen l’electricitat i els més clorats no es degraden amb facilitat en l’ambient A temperatures elevades i en presència d’aire formen dioxines i furans En humans, la seva incorporació a través de l’alimentació consum de peix pot causar intoxicacions agudes no gaire importants, però exposicions repetides a petites quantitats poden provocar afeccions hepàtiques, neurològiques i, fins i tot, bronquitis cròniques Són possibles carcinògens i actualment el seu ús és prohibit o molt restringit en molts països A…
colpejador
Música
Peça d’ivori, nacre o, modernament, plàstic que serveix, en les guitarres, per a protegir la taula harmònica dels cops de la mà que polsa les cordes.
S’empra sobretot en les guitarres flamenques, ja que algunes tècniques d’execució pròpies d’aquest estil com el rasgueado o la percussió de la taula harmònica ho fan especialment recomanable
diagrama de Lexis
Sociologia
Demografia
Procediment gràfic que permet de classificar els esdeveniments demogràfics d’un individu o d’un grup d’individus per períodes anuals d’observació, per edat i per cohorts.
Presentat com un sistema rectangular de coordenades, hom inscriu en les abscisses els anys de calendari i en les ordenades, les edats de manera que s’estableix gràficament el paràmetre temps com a moment i com a durada Els segments verticals són anomenenats isòcrones i fan referència a un moment per exemple, el 4 de juliol de 1954 Els segments horitzontals es coneixen com a rectes d’aniversari i separen edats exactes Els esdeveniments relatius a una mateixa edat es llegeixen horitzontalment, i els que concerneixen a un mateix any civil es llegeixen en vertical és el que hom denomina anàlisi…
motlle
Tecnologia
Peça amb una cavitat en la qual hom introdueix una substància en forma de pols, de pasta o líquida per tal que, en passar a l’estat sòlid, agafi la forma de la cavitat.
Els motlles emprats per a la colada de metalls són generalment de sorra o metàllics Els motlles de sorra són preparats a l’interior d’un marc metàllic o caixa caixa d’emmotllar , i en el cas de peces senzilles, directament damunt el sòl Hom emmotlla en la massa de sorra el model que reprodueix la peça que vol obtenir seguidament hom retira el model, i resta constituïda la cavitat que ha de rebre el metall fos en l’operació de colada Si la peça a obtenir té alguna cavitat, aquesta cal que sigui prèviament reproduïda dins el motlle en positiu, o sigui,…
environament
Art
Muntatge, decoració o ambientació artístiques d’un espai determinat amb objectes, materials tàctils, visuals, sonors i olfactius, els quals tenen com a fi produir un determinat «clima» per a l’espectador.
Els primers environaments com a tals foren duts a terme, en 1958-59, a la Reubern Gallery de Nova York per K Oldenburg, J Dine i A Kaprow, els quals empraren, com a materials, filats, cartons, palla, draps, cautxú, diaris, alumini i deixalles L’environament, però, pot consistir també en l’acumulació d’objectes diversos, l’associació entre objectes reals i artificials, la transformació d’aquests objectes, una concepció geomètrica, el treball en l’arquitectura o urbanisme, l’ús de la llum, fotografia o cinètica, etc Als Països Catalans, la primera mostra d’environament…
darśana
Hinduisme
Cadascun dels sis sistemes filosòfics més importants del bramanisme, coneguts amb els noms de Nyaya, Vaiśeṣika, Sāṃkhya, Yoga, Pūrva, Mīmāṃsā i Uttara Mīmāṃsā o Vedānta.
Malgrat llurs discrepàncies bàsiques, aquests sistemes són considerats com a visions complementàries d’una mateixa realitat L’acceptació de l’autoritat espiritual dels Vedes és el que constitueix cada darśana en sistemes ortodoxos astika i els separa dels anomenats sistemes heterodoxos nāstika , com el budisme i el jainisme, o del materialisme lokāyata
culot
Electrònica i informàtica
Peça metàl·lica d’una bombeta o d’altres tipus de làmpades que serveix per a fixar-la al seu suport i establir la connexió elèctrica.
És anomenat també guaspa o virolla Hi ha diversos tipus de culots emprats correntment els més coneguts són el de rosca culot Edison i el de baioneta culot Swan En casos especials hom n'empra d’altres tipus, com els bipolars, amb terminals de cable, de contactes laterals, els emprats en telefonia, etc
dinamita
Militar
Denominació genèrica dels explosius a base de nitroglicerina, d’un gran poder trencador, obtinguts per absorció d’aquesta en substàncies capaces de retenir-la, en estat de divisió, o de formar-hi una massa gelatinosa.
La dinamita fou ideada per Alfred Nobel el 1866 l’obtingué absorbint la nitroglicerina descoberta per Ascanio Sobrero el 1847 en una massa de terra de diatomees, i n'aconseguí, així, l’estabilització Hom classifica les diverses classes de dinamita en tres grups, segons la base En les dinamites de base inerta , l’absorbent terra de diatomees, carbonat de magnesi és una substància que no intervé en la reacció explosiva Quan l’absorbent és una substància reductora, com ara les serradures, les farines vegetals, el carbó, etc, equilibrada amb l’addició d’un oxidant nitrat o clorat de potassi o de…
Montesquiu

Armes dels Montesquiu
Llinatge feudal rossellonès originari del castell de Montesquiu d’Albera (de Vilanova d’Albera o del Munt), al peu del puig de Sant Cristau, al cim del qual hi ha un castell, dit castell d’Albera o de Sant Cristau, i per aquesta raó els seus membres alguna vegada apareixen cognomenats de Santcristau.
El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau , que s’havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou Llur fill Guillem I de Montesquiu o de Sant Cristau es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu novament edificat pel seu pare vers el 1080 i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló Foren pares de l’hereu Bernat II de Montesquiu mort després del 1172, casat amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de Guillem III de Montesquiu…
concert
Música
Composició musical en diversos moviments per a un instrument solista, de vegades per a dos —doble concert— o també per a tres —triple concert—, amb intervencions alternades d’una orquestra.
Cap al final del segle XVI i el començament del XVII el terme concerto definia també els motets amb baix continu i certes peces instrumentals marcadament contrastants En aquell moment concertar volia dir senzillament tocar conjuntament, però a partir de la consolidació de l’execució simultània de diferents grups instrumentals, combinats o no amb veus, el terme passà a significar l’execució en oposició de diferents cors o grups instrumentals, o d’un solista davant d’un grup Gabrieli, amb les seves canzoni i d’altres obres per a doble o triple…