Resultats de la cerca
Es mostren 15336 resultats
Universitat de Girona
La Universitat de Girona
© Fototeca.cat
Institució d’ensenyament superior de Girona.
Un privilegi reial per a la creació d’un estudi general ja fou atorgat, després d’un seguit d’actuacions del municipi, el 1446 per Alfons IV de Catalunya-Aragó tanmateix, hom no n'aconseguí la confirmació eclesiàstica i l’arbitri dels fons necessaris per a assegurar-ne el funcionament fins més tard, i la primera pedra no fou collocada fins al desembre del 1561 Començà a funcionar a l’edifici de les Àligues, a la plaça de Sant Domènec, el 1572 Hom hi impartia els estudis de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia i també dret i medicina, però llur importància devia ésser menor La seva…
Miscel·lània Pasqual
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Aplec manuscrit ordenat en vint volums, fet per Bartomeu Pasqual i Arrom.
Es conserva a l’Arxiu del Regne de Mallorca Els volums són d’unes set-centes pàgines de mitjana, i, a més, hi ha una carpeta amb materials que havien de formar el volum XXI Contenen textos literaris molt diversos, dades i documents de tota mena, biografies, noticiaris, investigacions històriques i científiques i altres obres històriques senceres En són exemple el volum desè, que és ocupat totalment pel Noticiari de Maties Munt, del segle XVIII els volums compresos del dotze al quinze, que constitueixen els Anales de la Isla y Reyno de Mallorca de Guillem Terrassa dels segles XII al XIV el…
Guillem de Vallseca
Història del dret
Doctor en lleis.
Pertanyia a una família de ciutadans honrats, els membres de la qual figuraren sovint en els càrrecs de govern de la ciutat Ell mateix fou conseller en cap en 1387-88, 1390-91, 1399-1400 i 1405-06 Estudià, sembla, a Montpeller vers el 1362 El 1377 Pere el Cerimoniós el nomenà advocat fiscal de Barcelona i de les corts del veguer i del batlle de la ciutat succeí Jaume Desfar, i l’any 1378 el nomenà vicecanceller, càrrec que tornà a ocupar durant el regnat de Joan I, almenys del 1393 al 1396 Abans, el 1380, havia portat a terme una ambaixada molt important a Itàlia i a Avinyó, amb Pere Sacalm,…
Guiu de Terrena
Cristianisme
Dret canònic
Teòleg escolàstic, canonista i bisbe.
Frare carmelità, dit també Guiu de Perpinyà i doctor breviloquus i doctor mellifluus pels escolàstics medievals Estudià a la Universitat de París, on es graduà de mestre de teologia abans del 1313 i hi exercí el professorat fins el 1316 Després fou també professor de l’estudi que el seu orde tenia a Avinyó, i per això nomenat mestre del Sacre Palau En aquest mateix temps fou provincial dels carmelitans a Provença i general de l’orde entre el 1318 i el 1321 Fou remarcable la seva actuació com a teòleg i inquisidor en la qüestió dels begards i dels espirituals El papa Joan XXII li encomanà l’…
Guillem August Tell i Lafont

Guillem August Tell i Lafont
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Literatura catalana
Advocat, notari i escriptor.
Vida i obra Publicà diversos poemes en els volums dels Jocs Florals de Barcelona que el premiaren entre el 1894 i el 1900 —any en què fou nomenat mestre en gai saber— i en els d’altres certàmens Collaborà en les revistes L’Avenç , Joventut , Pèl & Ploma , Semanario de Mataró 1883 i Catalunya, entre d’altres La seva poesia, tot i perpetuar alguns trets renaixentistes en ple modernisme, se situà a l’avantguarda de l’època tot defensant una artificiositat contraposada a l’espontaneisme maragallià Per això molt sovint els seus poemes prengueren forma de sonets com Enfilall , entre d’…
,
Francesc Sureda i Blanes
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Germà de Josep Sureda i Blanes Després d’estudiar filosofia i teologia a Roma, fou ordenat de sacerdot el 1912 Fundà la Confederació Esportiva Catòlica Mallorquina, i exercí de professor durant cinc anys al seminari de Mallorca i més endavant ensenyà a Santander, a Múrcia i a altres indrets El 1918 ingressà al cos castrense, on arribà a ocupar càrrecs importants Destinat a l’exèrcit d’Àfrica, es dedicà durant uns quants anys a l’exploració arqueològica i folklòrica del Marroc, cosa que li donà matèria per a diverses publicacions El 1930 feu la carrera de dret a la…
,
Castell del Tallat (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Aquest castell devia ésser construït a l’indret on ara hi ha el santuari del Tallat, a l’extrem meridional del terme municipal, tocant a la Conca de Barberà Fou un domini de la família Cervera El primer esment del lloc de Tallat de Barberà es troba en un document possiblement fals, datat entre el 1038 i el 1058, pel qual el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis donaren a repoblar el puig de Forès a Mir Foguet i a Bernat Llop El 1079 Hug Dalmau de Cervera i la seva muller Adalèn concediren en feu a Mir Eromir i a Anglesa el puig del Tallat amb els seus termes, on devien bastir un…
Sant Bartomeu de Margalef (Torregrossa)
Art romànic
Situació Façana de l’església, únic element conservat d’aquest temple del final del període romànic ECSA-JA Adell Les restes de l’església de Sant Bartomeu de Margalef, que també és coneguda sota l’advocació de sant Pere, són a ponent de l’antic vilatge de Margalef Prop seu hi ha la capella moderna de Sant Bartomeu, construïda al segle XVIII Mapa 32-15 388 Situació 31TCG1361047 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Història La primera referència escrita sobre l’església data dels anys 1279 i 1280, en què el capellà de Margalef contribuí a les…
Necròpoli de les Coves (Vilanova de la Barca)
Art romànic
Situació Sepultura de la qual només es conserva el costat occidental, en trencar-se el bloc de gres on era excavada ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli es troba a la partida de les Coves, al vessant oriental d’un petit turó, al sud-est del poble de Vilanova de la Barca Mapa 32-14 359 Situació 31TCG114165 Per a arribar-hi, cal agafar des de Vilanova de la Barca un camí que surt en direcció sud un cop s’ha travessat el Riu Corb, aquest camí té una bifurcació a la dreta que cal seguir Després d’haver fet 1 km aproximadament, s’arriba a una nova bifurcació, i cal agafar també el camí de mà dreta…
Castell de Montbram (Sureda)
Art romànic
Situació El roc de Montbram, que domina l’alta vall de la Maçana i al cim del qual hi ha les ruïnes d’aquest castell ECSA - JL Valls El roc de Montbram, on fou construït el castell, és un veritable obelisc natural alt 600 m que domina la riba esquerra de l’alta vall de la Maçana, dita “la Vall”, que avui és annexada al territori de Sureda, del qual constitueix la part sud-est Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 33,6” N - Long 2° 59’ 49,8” E Per a arribar-hi, cal agafar la carretera que remunta la riba esquerra de la Maçana fins al vilar de la Vall, la qual parteix de la carretera…