Resultats de la cerca
Es mostren 7879 resultats
Sant Julià de Coaner (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació L’església es troba al costat de la torre que acabem d’estudiar a l’apartat anterior L’església al peu de la torre del castell, vista des del costat de migjorn, amb el mur decorat amb arcuacions i bandes llombardes que s’interrompen a mitja altura A Borbonet Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn Arxiu Gavín Aquesta església es trobava dins el recinte del castell de Coaner Molt aviat degué adquirir la condició de parròquia fins que la perdé en temps moderns Història El lloc de Coaner és documentat des del 960 i l’església apareix citada el 1024, en què fou…
Sant Cugat Salou o del Racó (Navàs)
Art romànic
Situació L’església s’alça majestuosa en un planell encimbellat dalt un carener, situat a la banda llevantina del terme i des del qual s’albira una bona part del territori navasenc Long 1°48’44” Lat 41°53’50” Vista del conjunt de l’edifici des de llevant, amb la capçalera a primer terme, malauradament mutilada per un cos d’edifici modern que substituí l’absidiola del costat de migjorn J Pagans-TAVISA Vista exterior de l’edifici des del costat sud-oest, amb el mur frontal a primer terme, el braç dret del transsepte i la porta d’entrada, oberta al costat de migjorn A Lajarín Per a visitar…
El retaule de la Mare de Déu de l’Estrella de la catedral de Tortosa
Art gòtic
L’estructura i la iconografia A la catedral de Tortosa es conserva, al darrere de l’altar major, el retaule de fusta de la Mare de Déu, conegut com el “retaule de l’Estrella” En realitat, es tracta d’un políptic de fusta que combina l’escultura –visible quan el retaule resta obert– i la pintura, a les taules exteriors de les portes La descripció i l’anàlisi de la part pictòrica del retaule s’apleguen en el capítol “La pintura italianitzant a Tortosa” del volum Pintura I d’aquesta collecció, pàg 221-224 Les trenta escenes esculpides de les vides de Jesús i la Mare de Déu s’ordenen en vuit…
Les drogues
Educació
En el decurs de les darreres dècades el consum de substàncies tòxiques s’ha generalitzat, no tan sols entre els adolescents sinó també entre els preadolescents En aquest grup d’edat, el consum de drogues socialment acceptades com l’alcohol i el tabac representa una amenaça important per a la salut i s’associa a una probabilitat més gran d’addicció als derivats del cànem marihuana, haixix i altres drogues illegals, com la cocaïna i les drogues de disseny, entre les més habituals Freqüentment s’entra en un policonsum que n’incrementa la perillositat i els efectes tòxics Si bé un percentatge…
Joan Lluís Vives i Marc
Estàtua de Joan Lluís Vives i Marc, obra de Josep Aixa (1880), al pati de la Universitat de València
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia catalana
Humanista i filòsof.
Vida i obra Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants el pare morí a la foguera el 1524 L’entorn familiar judeoconvers tingué reflex, segurament, en alguns capteniments del Vives adult, tant religiosos per exemple en la tolerància com socials De l’ambient familiar conservà una gran veneració per l’Antic Testament comentaris als salms, que sabé entrelligar amb una espiritualitat sincerament cristocèntrica, palesada des de la seva primera obra, Iesu Christi triumphus , publicada el 1514 a París S’ha especulat que l’ambient social, polític i…
, ,
kinbol
Esport
Esport de pilota practicat entre tres equips de quatre jugadors sobre un terreny de joc quadrat d’aproximadament 20 m de costat, que consisteix a llançar enlaire una pilota d’1,22 m de diàmetre i a impedir, per torns i amb qualsevol part del cos, que la pilota toqui a terra sense agafar-la.
Aquest esport fou creat per l’educador físic Mario Demers i més tard fou desenvolupat per l’empresa Omnikin, que el va registrar sota la denominació kin-ball
lluç de riu

Lluç de riu
Katdaned (cc-by)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels esòcids, d’uns 30-70 cm de llargada que té el cos allargat i recobert de fines escates, una sola aleta dorsal, situada molt endarrere, les ventrals en posició abdominal i el musell gros, llarg i deprimit, amb la boca armada de fortes dents.
Habita a les aigües dolces, on es nodreix de peixos, granotes, serps d’aigua, petits mamífers, etc Originari de l’Europa central i de l’occidental, fou introduït a la península Ibèrica vers el 1950 A l’estany de Banyoles ha provocat gairebé l’extinció de tots els altres peixos
gavial
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels crocodiliansde la família dels gaviàlids, que ateny fins a 7 m, amb el morro molt estret i dilatat a l’extrem (en els adults aquest extrem fa tres vegades i mitja l’amplària de la base) i el cos amb escuts nucals i dorsals que formen una cuirassa.
Els dits de les mans i dels peus, són parcialment units per una membrana Habita als rius de l’Índia i de Birmània i s’alimenta d’una gran quantitat de peixos Bé que no són perillosos, hom els destrueix a causa de la desfeta de la població piscícola que produeixen
quitó

Quitó
WoRMS for SMEBD (CC BY-NC-SA)
Malacologia
Mol·lusc poliplacòfor de la família dels quitònids d’1 a 10 cm de longitud, relacionat filogenèticament amb els anèl·lids, de cos ovalat i sense sac visceral, amb closca dorsal de vuit plaques imbricades en posició diagonal, aparell digestiu en línia recta, cap sense ulls ni tentacles i amb el peu com el dels gastròpodes.
És marí i habita sobre roques calcàries litorals, a poca profunditat, on s’alimenta d’algues Les seves larves són trocòfores És comú a les costes dels Països Catalans
pròpoli
Fisiologia vegetal
Apicultura
Substància resinosa o gomosa que les abelles recullen de les gemmes d’alguns arbres i empren per a tapar els forats, les esquerdes, etc. dels ruscs i per a recobrir el cos dels petits animals o dels insectes grossos morts dins el rusc i que no poden treure fora, tot evitant-ne la putrefacció.
Conté diferents flavonoides com ara acacetina, apigenina, crisina, galangina, genisteïna, hesperidina, kaempferol, naringenina, pinocembrina i quercetina que li confereixen propietats antisèptiques, antibiòtiques, antibacterianes, antifúngiques i antivíriques La proporció dels flavonoides varia segons la seva procedència