Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
John Huxtable Elliott

John Huxtable Elliott
© Faculty of History. University of Oxford
Historiografia
Historiador anglès.
Ingressà 1943 amb beca al prestigiós Eton College, on cursà estudis de llengües clàssiques i modernes, i després del servei militar anà a la Universitat de Cambridge, on obtingué la llicenciatura i el doctorat en història 1955 amb una tesi sobre la política centralitzadora del comte duc d’Olivares A partir d’aleshores endegà una llarga trajectòria acadèmica com a professor d’història i investigadora, començada al Trinity College de Cambridge 1956-67, continuada al King’s College de la Universitat de Londres 1968-73 i a l’Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey, EUA 1073-90, i…
,
El massís de Garraf-Ordal
Paret del puig de Martell, a Vallbona El relleu del massís de Garraf es torna en certs punts molt accidentat, com ara en aquest barranc del vessant litoral Xavier Parellada El massís de Garraf-Ordal 18, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Garraf-Ordal, integrat parcialment al Parc Natural del Garraf, constitueix l’extrem sud-occidental de la Serralada Litoral Catalana Es presenta com una unitat orogràfica ben definida, que queda limitada al nord i a l’est, respectivament, per les valls de l’Anoia i del Llobregat, a l’oest per la depressió del Penedès i…
Santa Maria de Domanova (Rodés)
Art romànic
Situació El santuari de Santa Maria de Domanova, situat en el mateix lloc on hi hagué el castell de Domanova, és al cim del puig d’aquest nom, que té forma cònica És cobert de bosc i destaca en el paisatge de la plana dc Rodés, al sud de la vall de la Tet, a l’extrem oriental del Conflent, vora el seu límit amb el Rosselló Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 26” - Long 2° 33’ 35” E Partint de Perpinyà i passant per Illa, per la carretera N-116, tot just passat el coll de Ternera, pel qual hom penetra a la comarca del Conflent, es troba a la dreta la carretera que…
Santa Reparada de Cinclaus (l’Escala)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del nord-est La capçalera rectangular d’aquest edifici, sens dubte l’element més important, porta a datar-lo d’època pre-romànica F Tur És l’església del llogaret de Cinclaus, situat en una eminència rocosa, gairebé imperceptible, al bell mig de la plana alluvial, al nord-est de l’Escala i 2 km escassos a ponent d’Empúries Al petit nucli, format per un conjunt de cinc masies i l’església, hi ha elements del recinte fortificat o castell de Cinclaus Mapa 296M781 Situació 31TEG085653 Per anar-hi cal seguir la carretera comarcal de Palafrugell a Vi-…
Referències bibliogràfiques
Les monografies Les referències bibliogràfiques consten de nom de l’autor/a o autors, data de publicació, títol complet i subtítol complet si n’hi ha, número de pàgines, número del volum o nombre de volums si n’hi ha més d’un, número de l’edició si no és la primera, ciutat on s’ha publicat, editorial, collecció i número si el llibre forma part d’una collecció Autoria Els cognoms i les conjuncions que uneixen dos cognoms d’una mateixa persona s’escriuen amb versaletes L’ordre de citació sempre és cognom i nom L LUÍS , J-L 2000 El crim de l’escriptor cansat Barcelona La Magrana “Les Ales…
La Unió de Rabassaires
Què és la Unió de Rabassaires , N Puig, Barcelona, 1935 BAM / GS La Unió de Rabassaires UR fou fundada per Lluís Companys el 1922 Des d’un inici fou un sindicat de classe, que agrupava parcers, rabassaires, arrendataris i jornalers, amb dues funcions principals d’una banda, portar a terme una acció propagandística politicosindical a la Catalunya rural, i, de l’altra, aconseguir una legislació social i agrària que donés satisfacció al seu programa base, el punt principal del qual afirmava que tots els contractes de conreus de plantació haurien de ser considerats emfiteusi, és a dir, a…
Santiago Rusiñol i Prats

Santiago Rusiñol i Prats
© Fototeca.cat / D. Campos
Pintura
Museologia
Literatura catalana
Teatre
Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista.
Vida i obra Pertangué a una de les famílies de l’alta burgesia catalana i es formà al costat del seu avi, Jaume Rusiñol, fundador d’una important manufactura tèxtil Acompanyat de Ramon Casas i Carbó , feu la volta a Catalunya amb carro, a la descoberta d’ambients i personatges inèdits Treballà en l’empresa familiar, però, a desgrat dels seus, s’interessà per la pintura El 1890 exposà la seva obra a la Sala Parés juntament amb Ramon Casas i Enric Clarasó, amb els quals continuà realitzant presentacions collectives fins el 1930…
,
Carles Pi i Sunyer

Carles Pi i Sunyer
© Fototeca.cat
Economia
Literatura
Política
Polític, economista i escriptor.
Vida i obra Fill de Jaume Pi i Sunyer Es graduà d’enginyer el 1908 a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, una escola que s’integrà, amb la Mancomunitat, a la Universitat Industrial de Catalunya 1914-24 Dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i l’Escola Superior d’Agricultura 1916 de la Mancomunitat S’especialitzà en temes de caràcter econòmic i d’altres de relacionats amb la seva activitat professional i docent El 1925 fou secretari de la Federació de Teixits i Filats de Catalunya i el 1928 secretari i tècnic del Comitè Regulador de la Indústria Cotonera…
Avià

Avià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat a la dreta del Llobregat, a la zona de contacte entre els Prepirineus (cingles de Coforb) i les vores de la Depressió Central.
Situació i presentació Hi aflueix la riera de Coforb i també en drena el territori la riera de Clarà, que forma en part el límit SW i desguassa al Llobregat dins del terme de Casserres A l’W limita amb el terme de Capolat, al SW i S amb l’Espunyola, un enclavament de Montclar i Casserres, i, a l’altra banda del Llobregat, per l’E, amb el terme d’Olvan El municipi inclou els nuclis de població següents els pobles d’Avià, que n’és la capital, i de Graugés, la caseria d’Obiols, les colònies de la Plana i Cal Rosal anomenada també Colònia Rosal, compartida amb els termes d’Olvan i Berga, on es…
Bibliografia general referent al romànic del Penedès
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Madrid 1953, XIX, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un gran comte de Barcelona pretèrit Guifred Borrell, 897-911 , “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” Barcelona 1964, V, pàgs 83-130 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina