Resultats de la cerca
Es mostren 927 resultats
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Cinematografia
Historiador de la literatura, crític literari, assagista i poeta.
Vida i obra Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, on fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, es llicencià també en dret Fou catedràtic de llengua i literatura a la Universitat de Barcelona i professor de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona Després de la guerra, no li permeteren continuar la docència universitària, però reingressà a la seva càtedra de literatura de l’Institut Jaume Balmes El 1939 fou nomenat primer director de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Fou membre destacat del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i…
, , ,
escafandrisme

L’escafandre autònom permet una autonomia plena sota l’aigua
Fotolia
Submarinisme
Activitat subaquàtica que consisteix a realitzar una immersió amb l’ús d’un escafandre autònom, un aparell proveït d’un sistema independent de subministrament d’aire o de mescla de gasos compost per una botella i un regulador.
No s’ha de confondre amb el terme submarinisme , que fa referència al conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives L’ús de l’escafandre és una tècnica d’immersió que permet una autonomia plena i una estada sota l’aigua tan llarga com ho permeti la reserva d’aire comprimit, la profunditat assolida, el temps, etc L’escafandrisme o el busseig pur és un esport individual, en què l’aspecte competitiu té una presència molt escassa Segons la fondària i la pressió a les quals està sotmès el submarinista, podem parlar…
Ecologia i medi ambient 2013
Ecologia
Neteja de residus químics a Flix La neteja dels llots i dels residus químics al pantà de Flix és la culminació d’un procés iniciat el 1996 © ACUAMED / ACA La segona setmana de març es va iniciar el dragatge dels residus i dels llots contaminants del pantà de Flix Ribera d’Ebre, acumulats durant dècades per l’activitat de l’empresa química Ercros Els treballs de descontaminació, que es podrien completar al principi del 2015, culminen un procés iniciat el 1996 quan un estudi encarregat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya a experts del Consell Superior d’Investi…
Biologia i genètica 2012
Biologia
Genètica
Simbiosi i ecosistemes Les esponges obtenen el carbonat càlcic per a formar els seus esquelets a partir de la simbiosi amb un bacteri que es troba dins els seus canals © Fototecacat / Monty Chandler / Fotoliacom La simbiosi és un tipus de relació ecològica entre organismes d'espècies diferents que es troben en un estat d'interdependència fisiològica equilibrada Ja fa uns quants anys que s'ha vist que es dóna en tots els éssers vius entre plantes i bacteris del sòl, entre arbres i fongs, entre animals i bacteris intestinals l'anomenat microbioma, etc, i cada cop és més clar que és…
Aristòtil

Còpia romana d’Aristòtil del període imperial (segle I o II dC) d’un bronze perdut realitzat per Lísip (Museu del Louvre)
Yuxuan Wang (CC BY-NC-ND 2.0)
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i científic grec, un dels esperits més potents i influents de la història.
Vida i obra Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d’Amintes II de Macedònia A divuit anys ingressà a l’Acadèmia Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren A la mort del mestre 347, Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s’uní amb Herpillis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d’ètica D’Assos passà a Mitilene d’aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l’educació d’Alexandre Aristòtil, que atribuïa una…
Antoni Aulèstia i Pijoan
Antoni Aulèstia i Pijoan (BC)
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Entitats culturals i cíviques
Historiador, crític literari i escriptor.
Vida i obra Orfe de pares, el curs 1864-65 es traslladà a Barcelona, encara que tornà a residir temporalment a la seva ciutat natal Estudià filosofia i lletres i dret, però professionalment fou cap d’administració de la Companyia de Tramvies de Barcelona Des de ben jove intervingué en diversos debats lingüístics i, mogut pel seu catalanisme, participà en moviments polítics Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1870, una de les primeres associacions que, durant el període 1870-75, volien transformar el moviment literari de la Renaixença en un moviment pròpiament polític El 1880 participà…
, , ,
Societat Castellonenca de Cultura
Historiografia catalana
Entitat fundada l’any 1919 a Castelló de la Plana, a fi de promoure i dotar de rigor els estudis històrics i filològics locals, amb una visió àmplia que connectés amb la resta del moviment intel·lectual del País Valencià i de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic L’ànima de la iniciativa, des del càrrec de president, fou Salvador Guinot 1866 – 1944, alcalde de Castelló 1907 i 1924, president de la Diputació Provincial i fundador del sindicat catòlic local Llicenciat en lletres a la Universitat de Madrid, fou deixeble de M Menéndez y Pelayo i, indirectament, de M Milà i Fontanals Joan Baptista Carbó, que fou també alcalde de Castelló, però des d’una adscripció republicana, ocupà el càrrec de sotspresident Lluís Revest i Corzo en fou el secretari, i Ricard Carreras i Àngel Sánchez i Gozalbo, els vocals A aquest nucli…
Francesc Carreras i Candi
Historiografia catalana
Historiador, advocat i polític.
Vida i obra Nascut en el si d’una família benestant, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1882 Entusiasta practicant de l’excursionisme, a dinou anys s’adherí a l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, de la qual fou secretari durant els anys 1888-90 Destacant com a jove polític de tendència conservadora, presidí la Joventut Conservadora 1890 i fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista 1891-1922 Des d’aquest càrrec promogué la publicació dels documents inèdits de l’arxiu municipal el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell…
Centre de Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Institució acadèmica fundada l’any 1915 i vinculada a la Diputació de València.
L’any 1978 canvià el nom pel d’Academia de Cultura Valenciana A instàncies del diputat catòlic Joan Pérez i Lúcia, el 1913 se’n promogué el projecte, que tenia com a model l’Institut d’Estudis Catalans, i com a referent més llunyà, l’École des Hautes Études de París La iniciativa rebé el suport, entre altres associacions, de Lo Rat-Penat, del Centro Regional Valenciano i de la Joventut Valencianista de Barcelona El 1914 una comissió de diputats provincials valencians visità l’IEC El mateix any, l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy accedí a la presidència de la Diputació de…
José María Jover Zamora
Historiografia catalana
Historiador especialitzat en història moderna i contemporània d’Espanya.
Vida i obra Estudià batxillerat a Cartagena i filosofia i lletres a Múrcia i Madrid, on es llicencià el 1942 Guanyà la càtedra de geografia econòmica d’escoles de comerç i fou becari de l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC El 1947 es doctorà amb una tesi sobre el pensament polític del s xvii, dirigida per C Alcázar Molina, catedràtic de la Universitat Central, del qual fou ajudant El 1949 ocupà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de València, on romangué fins el 1964 Fou vicedegà i director de la secció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina