Resultats de la cerca
Es mostren 2085 resultats
Rat-penat dels graners
El rat-penat dels graners Eptesicus serotinus , un quiròpter d’aspecte robust, practica un vol relativament alt i captura una part de les preses de què s’alimenta atrapant-les amb l’uropatagi Durant l’estiu hom pot trobar-ne agrupacions en construccions humanes golfes, sota les teules, etc, on de vegades formen els seus «Wochenstuben» o llocs de cria Jordi Corbera Malgrat que és més petit que les dues espècies majors de nòctuls, és de dimensions força grans i d’aspecte robust Se’l reconeix fàcilment perquè l’extrem de la cua sobresurt més de 3 mm de l’uropatagi L’orella, plegada cap endavant…
Dispèpsia
Patologia humana
El terme dispèpsia procedeix del grec antic, llengua en què el terme dys significa ‘mal’ i paptein , ‘digerir’ aquesta denominació és emprada de manera generalitzada amb relació a qualsevol tipus de molèstia ocasionada per una dificultat en la digestió, sobretot després dels àpats, com ara sensació de pesadesa estomacal, distensió abdominal, epigastràlgia o dolor en la regió superior de l’abdomen, pirosi, meteorisme o flatulència, nàusees i vòmits o diarrees Com que el terme dispèpsia no es correspon amb una afecció específica ni constitueix tampoc un símptoma o un signe en concret, és molt…
La compra dels aliments
Abans de procedir a l’adquisició dels aliments, és convenient que se’n planifiqui la compra amb criteris racionals i pràctics D’aquesta manera, a més de fer-se més fàcil la programació de menús d’acord amb una alimentació sana, és probable que tot el procés resulti més breu i fins i tot més econòmic Per tal de planificar la compra dels aliments és fonamental tenir en compte el nombre i l’edat de les persones que participaran en els àpats, i el temps que es pretén que els queviures adquirits cobreixin les necessitats d’alimentació No es tracta tant de tenir planificats amb molta antelació tots…
El que cal saber de la conducta suïcida
Patologia humana
La conducta suïcida és una alteració del comportament que es caracteritza per la canalització dels impulsos agressius envers la persona mateixa Aquesta conducta es manifesta de vegades amb un acte suïcida de resultat mortal, amb un intent frustrat de suïcidi, la reiteració d’amenaces en aquest sentit, o bé un desig intens i persistent de morir Igualment, es pot expressar amb l’adopció de conductes que impliquen un risc de mort elevat, com ara conduir indegudament o la drogaaddicció Segons dades estadístiques, el suïcidi és una de les causes de mort més freqüents entre els habitants de les…
El que cal saber de l’ansietat
Patologia humana
És anomenat ansietat un estat d’alerta patològic, bé perquè es presenta en absència de situacions que objectivament comporten perill físic o amenaça de la integritat psíquica, o perquè la intensitat o la durada que presenten és superior al que es considera normal, i que s’experimenta com a desassossec, sensació penosa d’espera i inseguretat Sovint, aquests estats patològics d’alerta repercuteixen en una disminució del rendiment i en una inestabilitat en les relacions afectives i socials Una de les formes clíniques que pot adoptar l’ansietat són les crisis d’angoixa o atacs de pànic, en què en…
El que cal saber del peu pla
Patologia humana
El peu pla és un defecte del peu que consisteix en una disminució de l’altura de la volta plantar i en la desviació del taló cap enfora Igualment, el peu pla és un trastorn músculo-esquelètic molt habitual Probablement, hi ha una predisposició a ésser-ne afectat en el conjunt dels éssers humans, perquè els peus no s’han adaptat del tot encara al bipedisme A més d’aquesta predisposició general, les causes més freqüents són la laxitud excessiva dels lligaments del peu i la debilitat dels músculs de la cama i el peu En una gran majoria de casos, el peu pla no comporta molèsties acusades Els…
El que cal saber del prolapse genital
Patologia humana
Els prolapses genitals femenins constitueixen un grup de trastorns deguts a una debilitat de la fixació dels òrgans continguts en la pelvis, caracteritzats per la protrusió anòmala en la vagina d’algun d’aquests òrgans, com l’úter, la bufeta urinària o el recte Hom diferencia diversos prolapses genitals segons els òrgans que en són afectats el prolapse uterí, en què l’úter davalla i produeix en major o menor grau per l’interior de la vagina l’hèrnia vaginal anterior, o cistocele, en què davalla un sector de la paret vaginal i una porció de la bufeta urinària, i l’hèrnia vaginal posterior, o…
Marià Vayreda i Vila

Marià Vayreda i Vila
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Vida i obra Acabat el batxillerat i havent estudiat a l’Escola de Dibuix i al Centre Artístic d’Olot, després de la mort dels seus pares s’incorporà a l’exèrcit carlí, dins el qual fou ajudant del general Tristany i formà part de l’estat major de Francesc Savalls Ferit d’una mà, s’exilià a Seta Llenguadoc, prop del seu germà, el pintor Joaquim Vayreda , i de Josep Berga i Boix, fins a l’acabament de la guerra Passà un període entorn del 1876 d’aprenentatge al taller del pintor Gérome, a París, i, de retorn de l’exili, continuà la seva formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, entre el…
,
Pasqua
Cristianisme
Festa cristiana, corresponent a la Pasqua jueva, en què hom commemora la mort i la resurrecció de Crist, celebració distinta del diumenge de Pasqua ja al segle II.
És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de Resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…
opinió teològica
Cristianisme
Doctrina teològica que no ha estat acceptada com a dogma ni com a article de fe i que tampoc no correspon al magisteri eclesiàstic, bé que sovint va lligada —com a explicació ulterior d’un punt concret— a alguna doctrina oficialment reconeguda.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina