El rat-penat dels graners (Eptesicus serotinus), un quiròpter d’aspecte robust, practica un vol relativament alt i captura una part de les preses de què s’alimenta atrapant-les amb l’uropatagi. Durant l’estiu hom pot trobar-ne agrupacions en construccions humanes (golfes, sota les teules, etc.), on de vegades formen els seus «Wochenstuben» o llocs de cria.
Jordi Corbera.
Malgrat que és més petit que les dues espècies majors de nòctuls, és de dimensions força grans i d’aspecte robust. Se’l reconeix fàcilment perquè l’extrem de la cua sobresurt més de 3 mm de l’uropatagi. L’orella, plegada cap endavant, arriba a la meitat de la distància entre l’ull i l’extrem del musell. El tragus no depassa la meitat del pavelló de l’orella. Encara que les seves ales són allargades, no arriben a ser-ho tan com les del rat-penat nòctul (Nyctalus noctula). El tercer i el quart metacarps tenen una longitud similar a la de l’avantbraç. La dentició consta de quatre incisives, dues canines, dues premolars i sis molars a la mandíbula superior; i sis incisives, dues canines, quatre premolars i sis molars a la inferior.
Les dades biomètriques són: avantbraç de 48 a 58 mm, cua de 44 a 65 mm, peu de 9 a 12 mm, cap i cos de 62 a 80 mm, envergadura aproximada de 380 mm, longitud condilobasal de 19 a 21,8 mm, fila dentària superior (CM3) de 7,1 a 8,6 mm i pes aproximat de 17 a 35 g.
Surt a caçar d’hora del capvespre. La seva alimentació es basa en escarabats i arnes. Efectua un vol força alt i batut. En el decurs de l’estació estiuenca, les femelles poden formar petites colònies de cria que difícilment excedeixen la vintena d’individus. En el mes de juny té lloc el part, en el qual neixen una o dues cries. Els mascles, durant aquesta època, romanen isolats.
Àrea de distribució del rat-penat dels graners (Eptesicus serotinus) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
De les seves migracions, se’n sap poca cosa, encara que se n’han enregistrat de 145 km. Són interessants les experiències d’orientació i fidelitat al lloc de refugi que hom ha realitzat al cor de la ciutat de Barcelona, amb animals capturats al Prat del Llobregat (Baix Llobregat), i en les quals es va confirmar la seva capacitat d’orientació a curta distància, fins i tot dins de les ciutats, en tornar els rats-penats al lloc d’origen.
La seva àmplia distribució europea —es troba arreu menys als països nòrdics—, fa difícil d’adscriure-la a un grup biogeogràfic concret. Malgrat que el nombre de citacions que en coneixem és escàs, aquesta espècie ha d’ésser bastant freqüent als Països Catalans. Encara que els biòtops en què es troba són molt heterogenis, freqüenta, amb certa assiduïtat, les llacunes salobres costaneres i els horts, on troba abundants recursos tròfics per a subsistir. Aquest és el cas del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), on no sols resideix a les golfes de les cases dels pobles, sinó que se la veu volar per sobre de les llacunes del delta abans del capvespre; el castell de Salses (Rosselló) i Orpesa (Plana Alta). Viu a les illes de Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera. Fora d’Europa, se l’ha trobada al N d’Àfrica i s’estén per l’E fins a Corea. És adaptada al domini mediterrani i als llocs habitats.