Resultats de la cerca
Es mostren 1044 resultats
Oficina Internacional d’Educació
Educació
Organisme creat el 1925, a Ginebra, com a entitat autònoma de la UNESCO. Té per objecte promoure conferències periòdiques d’experts o de ministres d’educació per a discutir la resolució dels problemes educatius i culturals que tenen plantejats els països i els seus governs.
Publicà uns informes trimestrals sobre la situació de l’ensenyament al món, continguts a l' Annuaire de l’Éducation , i fa enquestes periòdiques Des del 1969 depèn directament de la UNESCO
Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional del Treball
Història
Primera organització sindical obrera d’abast espanyol.
Fou creada pel Primer Congrés Obrer Espanyol , juny del 1870, després de la formació, el 1869, d’uns primers nuclis internacionalistes a Madrid Lorenzo, Mora, González Morago, etc i a Barcelona Farga i Pellicer, García Viñas, Soriano, etc Tingué inicialment, en 1870-71, uns 4 000 afiliats, però la seva força cresqué, fins a arribar a uns 60 000 el 1873, més de la meitat dels quals corresponien al Principat Adherida a l’AIT, rebé els efectes de la repressió contra el moviment obrer desencadenada després dels fets de la Comuna parisenca març-maig del 1871, i fou declarada illegal pel gener del…
Catalunya Internacional
Organisme creat el novembre del 2012, amb seu a Barcelona, participat per una vintena d’organitzacions públiques i privades.
Procedent del Patronat Catalunya-Món , fou constituït en règim de consorci publicoprivat Té com a objectiu impulsar la imatge, la reputació i la difusió internacionals de Catalunya a través de la millora del coneixement de la realitat del país i els seus actius Contribueix, segons els seus impulsors, a generar opinió pública a l’estranger a partir de la realitat catalana, facilitant l’establiment de vincles de confiança al món, tot prescindint d’intermediaris La internacionalització té dos vessants l’econòmic, adreçat a millorar la posició en el mercat global, i el polític, consistent a…
Vicent Calvo i Acacio
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i polític.
Estudià la carrera de lleis a les universitats de València i Salamanca, però no exercí d’advocat sinó que es dedicà al periodisme Primer treballà a Madrid, en el diari La Época i l’agència Mencheta L’any 1894 començà les seves collaboracions a La Correspondencia de Valencia , El Correo de Valencia , El Clamor Setabense , Las Provincias i en l’ Almanaque d’aquest diari, on sovint exercí la crítica literària Des del 1901 la seva tasca de publicista es vinculà a la política La seva militància al Partido Liberal restauracionista l’aproximà a la figura de Segismundo Moret, i es convertí en un dels…
, ,
Universitat Jaume I
Historiografia catalana
Centre d’ensenyament superior públic creat el 27 de febrer de 1991 a Castelló a partir del Col·legi Universitari de Castelló on ja s’impartia el primer cicle de la llicenciatura de geografia i història.
Per això hi havia professors de les àrees de coneixement d’història, geografia i art vinculats als respectius departaments de la UV A partir del curs 1991-92 es creà el Departament d’Humanitats que englobà, a més de les àrees anteriorment assenyalades, les de filosofia i sociologia El 1996 aquest Departament es dividí en dos d’una banda, història, geografia i art i, de l’altra, filosofia i sociologia Pel que fa al primer, les àrees de coneixement són prehistòria, història antiga, història medieval, història moderna, història contemporània, història de l’art, estètica i teoria de l’art,…
Manuel Dualde i Serrano
Historiografia catalana
Advocat i historiador.
Pertanyent a una família d’importants advocats valencians, estudià dret i filosofia i lletres secció d’història i es llicencià en ambdues facultats amb premis extraordinaris els cursos 1934-35 L’any 1937 començà a exercir la docència com a professor de geografia i història a l’institut de Gandia El 1942 guanyà les oposicions del cos nacional d’arxivers i bibliotecaris en la secció d’Arxius Poc després fou destinat a Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on treballà amb Jesús Ernest Martínez i Ferrando i preparà la tesi doctoral centrada en el Compromís de Casp L’any 1946 guanyà el premi…
música d’Edimburg
Música
Música desenvolupada a Edimburg (Escòcia).
Fou un centre musical notable durant l’Edat Mitjana i fins a la introducció de la Reforma, especialment durant el segle XVI El 1603, quan la cort es desplaçà a Londres, decaigué l’activitat musical i el desvetllament no es produí fins al final del XVII, període durant el qual es troben documentats els primers concerts Durant el segle XVIII la ciutat visqué una gran efervescència a la primeria de la centúria nasqué l’Edinburgh Musical Society 1728-98, que reunia músics professionals i aficionats, i el 1762, per tal d’acollir els concerts de la societat, es construí el Saint Cecilia Hall D’…
Lluís Carreras i Mas
Lluís Carreras i Mas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Cristianisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Eclesiàstic, estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot el 1909 Deixeble de Feliu Sardà i Salvany i continuador de la seva obra apostòlica a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, fou collaborador directe del bisbe Torras i Bages i enllaçà el tradicionalisme català amb el romanisme del moviment de renovació litúrgica i religiosa contemporani Amb altres sacerdots, especialment els seus amics Higini Anglès, Manuel Trens, Antoni Batlle i Josep Maria Llovera, organitzà el primer Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 publicà els llibres Eucologi 1915, reeditat fins el…
,
Amadeu Hurtado i Miró
Política
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dret
Advocat i polític.
Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc Fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona 1912, i després degà 1922 Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Collegi d’Advocats El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del Codi Civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte El 1934 fou elegit president de l’ Acadèmia de…
, ,
Josep Maria Francès i Ladrón de Cegama
Literatura catalana
Teatre
Novel·lista, narrador, poeta i comediògraf.
Vida i obra De família de militars castellans, fou autodidacte, aconseguí ser un conegut cupletista i es dedicà al periodisme Fou redactor del diari La Humanitat 1931-38 i collaborà a L’Esquella de la Torratxa, La Nau , Mirador , Moments , Abril , En Titella i L’Estevet , entre altres publicacions Durant la guerra civil participà en nombroses iniciatives literàries i culturals com a membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans AEC, pronuncià conferències radiofòniques sobre temes culturals El 1937 obtingué un accèssit en el I Concurs Literari organitzat per l’AEC amb la comèdia El marsellès…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina