Resultats de la cerca
Es mostren 1668 resultats
Santa Eulàlia de Timoneda (Lladurs)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Eulàlia de Timoneda és situada a la part alta del municipi de Lladurs, al sector de tramuntana del terme municipal, entre la riera de Canalda i el torrent de Riard, i al vessant esquerre de la ribera Salada i on confluiexen les anteriors Vista del conjunt de l’església des del costat sud-est L Prat Exterior de l’edifici amb el campanar, bonic exemplar de torre, quadrat L Prat Mapa 291M781 Situació 31TCG737598 Per anar-hi de Solsona estant hom pot seguir dos trajectes El primer consisteix a agafar la carretera de Bassella fins al trencall de Cirera,…
L’època d’expansió
L’ocupació definitiva del Camp de Tarragona, iniciada a la primera meitat del segle XII, va preparar les conquestes de les terres musulmanes de ponent Després d’una època de relatiu estancament en l’avançament de les fronteres cristianes des de mitjan segle XI, la conquesta dels emirats de Lleida i Tortosa entre el 1148 i el 1153 suposà l’extensió dels dominis dels comtes catalans fins a l’Ebre Com a resultat de les aspiracions expansionistes d’una societat aparentment més preparada per a “una mobilització eficaç de les capacitats guerreres agressives” PGuichard, naixia aleshores el que…
Símbol de l’art
Cadaqués La densitat artística Cadaqués, situat a l’Alt Empordà, és un dels pobles més lligats a l’art de tot Catalunya No és estrany que acabi aquest capítol amb el poble que conté la més alta densitat artística de tot Catalunya, si no de bona part d’Europa Si la costa catalana ha vist el pas de tants artistes d’aquí i de fora, Cadaqués és el poble més representatiu de l’art català contemporani El seu relleu tan accidentat i la situació a la península del cap de Creus l’han fet sempre un lloc difícil de visitar A partir del primer quart del segle XX ha esdevingut un important…
Roger de Lloria

Estàtua de Roger de Lloria a Barcelona
© Lluís Prats
Història
Cavaller i almirall.
Fill de Roger de Lauria i de Bella d’Amichi , dida i dama de Constança de Sicília amb la seva mare, acompanyà la princesa a la cort de Jaume I quan aquesta es casà amb l’infant Pere a Montpeller, el 1262 Acompanyà aquest a Toledo i a Madrid 1269 Jaume I li donà, conjuntament amb la seva mare, la vall de Seta, prop de Cocentaina 1270, amb la condició de residir al Regne de València L’infant procurà el seu casament amb Margarida Lancia, i el feu cavaller 1273 Jaume I el nomenà alcaid de Cocentaina, i li encarregà el repoblament del lloc 1276 Pere II, ja rei, li donà facultat per a nomenar…
art visigòtic
Art
Art desenvolupat sota el domini polític dels visigots, particularment durant el regne de Toledo.
En la primera fase de la seva evolució segles V-VI només tenen característiques germàniques les peces d’art mobiliari, mentre que l’arquitectura i la seva ornamentació, tant escultòrica com pictòrica, segueixen el desenvolupament normal de les formes paleocristianes hispàniques Després de la unificació demogràfica de Leovigild, com a conseqüència de les necessitats àuliques de la cort de Toledo, sorgiren unes formes plàstiques d’origen mediterrani romà tardà, amb unes acusades influències bizantines, de les quals hi ha testimoniatges d’arquitectura i escultura durant el segle VII En la…
Pacs del Penedès

Perspectiva del poble de Pacs del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a la depressió del Penedès.
Situació i presentació El municipi de Pacs del Penedès, d’una extensió de 6,27 km 2 és situat a la zona central de la comarca de l’Alt Penedès Limita al N amb els termes de Vilobí del Penedès i les Cabanyes, a l’E amb Vilafranca del Penedès pels turons de Sant Pau 302 m, al S amb Santa Margarida i els Monjos i a l’W el riu de Foix fa de divisòria amb el terme de Sant Martí Sarroca El terreny, bastant pla, és drenat també per la riera de la Maçana, que aquí pren el nom de riera de Llitrà El cap de municipi i únic nucli de població és el poble de Pacs del Penedès Hi ha els veïnats de la Fassina…
Sant Magí de Brufaganya
Sant Magí de Brufaganya
© Fototeca.cat
Santuari
Convent
Santuari i antic convent dominicà del municipi de Pontils (Conca de Barberà), en un vessant del puig de Creus (924 m), en una vall formada per les serres del Pany i de Brufaganya.
El santuari existia ja el 1234 i fou molt popular a partir del s XIII Segons una tradició, hi féu penitència sant Magí, un màrtir tarragoní de vida i existència llegendàries El 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals tenien cura del santuari i fomentaren la devoció i el culte del lloc amb la construcció de la capella de les Fonts, al centre de la vall, que, segons tradició, féu brollar sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors, i les veïnes capelles de Sant Domènec i la Salut, que, amb les Coves…
coll de la Perafita
Collada
Coll de la serra de Rodes (Alt Empordà), a la península del cap de Creus, pel qual passa la carretera de Figueres a Portbou, a l’indret de la seva bifurcació vers Cadaqués.
Museu d’Història de Catalunya
Museu
Museu inaugurat el 1996, dependent de la Generalitat.
Té la seu als antics Magatzems Generals del Port de Barcelona 1901, coneguts altrament per Palau de Mar i projectats per Elies Rogent i Amat L’exposició permanent, que dóna una visió panoràmica de la història de Catalunya, és ordenada en nou seccions del Paleolític a la dominació islàmica, la formació de Catalunya com a nació segles IX-XIII, l’expansió mediterrània 1213-1516, Catalunya com a perifèria de l’imperi dels Àustria 1516-1714, el redreç del segle XVIII, la industrialització segle XIX, el segle XX fins els anys trenta, del franquisme al 1980 i, finalment, una secció sobre…
Les heppiàcies
Les heppiàcies reuneixen moltes espècies principalment terrícoles, de llocs àrids, però poc freqüents al nostre país La de la fotografia correspon a Epiphloea terrena , que incrusta els sòls silicis prims, en llocs oberts i baixos Hom n’ha mullat els tallus esquamulosos abans de fer-la per tal de fer més visibles els apotecis vermellosos En temps sec, aquest petit liquen passa fàcilment desapercebut Jordi Vidal El gènere Heppia , el més important d’aquesta família, viu especialment a les zones àrida i subàrida de les regions mediterrània, macaronèsica i saharo-aràbica, on colonitza els sòls…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina