Resultats de la cerca
Es mostren 2296 resultats
Societat Coral El Micalet
Música
Societat fundada a València l’any 1893 amb el nom de Societat Coral Orfeó Valencià El Micalet.
Fou creada com a resultat de la fusió de diversos orfeons, amb una participació destacada dels més de quaranta antics socis del desaparegut Orfeó Valencià El mateix any de la creació la junta acordà inscriure’s en l’Associació dels Cors de Clavé Amb seu des del 1897 al palau del Comte de Parcent de València, el 1899 amplià les installacions amb el lloguer dels locals i el teatre de l’antiga Societat Juvenàlia La vinculació de Salvador Giner a la societat feu que aviat agafés una gran embranzida, que culminà el 1898 amb la fundació de l’Institut Musical Salvador Giner, que…
Castellserà
Santuari de Sant Sebastià (Castellserà), construït al segle XVIII
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, que divideix el terme en dos sectors.
Situació i presentació És situat al NW de la comarca Limita al N amb els municipis de Preixens Noguera i Agramunt, a l’E també amb Agramunt, a l’W amb Penelles Noguera i al S altra vegada amb Penelles i la Fuliola Al NW del territori principal del municipi hi ha l’enclavament allargassat de Torretosquella, que és dins el terme de Penelles Castellserà és al vessant de migdia de la serra d’Almenara i s’estén un bon tros endins del pla d’Urgell Per aquesta raó els sòls són molt variats, des de les roques calcàries i els guixos de la serra, fins a les terres profundes i fèrtils de les zones…
L’estola del bisbe Ramon d’Escales
Art gòtic
Aquesta estola es va trobar al sepulcre del bisbe Ramon d’Escales, a la catedral de Barcelona Aquest personatge, mort a la Ciutat Comtal el 1398, va ser abat del monestir de Vilabertran, bisbe d’Elna, de Lleida i de Barcelona 1386-98 i conseller del rei Pere III Va ser partidari del papa Climent VII durant el cisma d’Occident Protegí els jueus barcelonins en l’episodi de l’incendi del Call El seu sepulcre de la catedral de Barcelona, esculpit per Antoni Canet, es va obrir el 1936, en el moment en què la Comissió de Salvament del Patrimoni, dirigida per Joaquim Folch i Torres, va…
Castell de Molins (Pont de Molins)
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell, amb el que resta de la torre F Tur El castell de Molins es troba en un planell una mica enlairat i a poca distància de la riba dreta de la Muga A l’altre costat d’aquest riu hi ha els llocs de Molins i Pont de Molins, els dos agrupaments de població del terme municipal Mapa 258M781 Situació 31TDG938888 Per arribar-hi cal agafar un camí a Pont de Molins que s’inicia a tocar del pont vell, just al costat del cap de pont de la dreta del riu És un camí de terra que cal seguir en direcció a ponent, aproximadament uns 500 m fins a trobar les…
Crònica de Sicília
Historiografia catalana
El Chronicon Siculum o Chronicon Siciliae, també conegut amb el títol d’Anònim Palermità, constitueix, juntament amb les cròniques de Bartolomeo de Neocastro, Nicolò Speciale i Michele da Piazza, una de les peces clau de la historiografia siciliana medieval.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita per iniciativa de la cort catalana, fou traduïda al català pels volts del 1380, ja que es conserva l’ordre 5 febrer de 1381 de Pere III el Cerimoniós de pagar els treballs de traducció a Guillem Nicolau, capellà reial, que més endavant traduí, també per a la cort, les Heroides o Epistoles d’Ovidi La Crònica de Sicília gaudí d’àmplia difusió arreu dels territoris de la monarquia catalanoaragonesa, i al s XVI la feu servir el cronista Jerónimo Zurita per a la redacció dels seus Anales de la Corona de Aragón L’original llatí fou editat per primera…
Clément Janequin
Música
Compositor francès.
Vida Les primeres dades biogràfiques conegudes el situen com a clergue al servei del religiós i cortesà humanista Lancelot du Fau el 1505 Quan aquest fou promogut al bisbat de Luçon el 1515, Janequin l’acompanyà El 1523 entrà al servei de Joan de Foix, bisbe de Bordeus S’ordenà de sacerdot i gaudí de certes prebendes associades a la seva condició eclesiàstica Entre el 1525 i el 1533 ocupà també altres càrrecs en diverses ciutats franceses Des del 1527 estigué associat a la catedral d’Angers, ciutat on residí durant uns quants anys Aquesta fou probablement l’etapa més fecunda de la seva…
Gent i paisatge de Catalunya
Cinematografia
Conjunt de reportatges sobre els personatges més rellevants i decisius de la cultura catalana de la dècada del 1920, ideats pel periodista Francesc Madrid i dirigits i fotografiats pel realitzador i operador Josep Gaspar durant el 1926.
L’obra tingué la collaboració literària de Josep Maria de Sagarra i Alexandre Plana i fou produïda per Edicions Cinematogràfiques Ginesta El documental s’estructura en diversos blocs dedicats a cadascun dels personatges, institucions o indrets d’una Catalunya sota la Dictadura de Primo de Rivera, però en plena efervescència cultural i social, a cavall del modernisme i el noucentisme La càmera viatja en tramvia per una Barcelona canviant, en avió per Montserrat i en barca per una Costa Brava verge Un centenar de personalitats desfilen davant la càmera s’hi poden veure Josep Puig i Cadafalch el…
música d’Andorra
Música
Música desenvolupada a Andorra.
Música culta La vida musical andorrana és molt activa a tots nivells, i el país ha donat intèrprets de la talla dels germans Lluís i Gerard Claret Aquest últim és el concertino director de l' Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra ONCA, creada el 1992 i que gaudeix d’un merescut prestigi La seu de l’ONCA és l’Auditori Nacional, a Ordino, inaugurat el 1991 El centre d’ensenyament més important del Principat d’Andorra és l’Institut d’Estudis Musicals El Conservatori d’Andorra disposa d’orquestres estudiantils i d’una big band Al llarg de l’any se celebren diversos festivals musicals de renom…
t
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vintena lletra de l’alfabet català, anomenada te [pl tes].
La T llatina majúscula prové de les formes de creu i d’aspa del fenici i de l’hebreu antic, formes que perderen el braç superior de la creu en passar al grec, a l’etrusc i als alfabets itàlics La T romana clàssica consta de dos traços, l’un vertical, acabat amb un reforç, i l’altre horitzontal, que cobreix el primer Les formes cursives clàssiques i noves romanes han incorporat el reforç al traç vertical arrodonint-ne l’extrem cap a la dreta El traç horitzontal superior té tendència a desplaçar-se cap a la dreta No és rara l’ondulació que, en desenvolupar el punt d’atac, tendeix a formar una…
Mequinensa
Mequinensa a la confluència del Segre amb l’Ebre; a l’esquerra, damunt la serreta del Castell, el castell de Mequinensa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, a la confluència de l’Ebre amb el Segre.
El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu, arbres fruiters…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina