Resultats de la cerca
Es mostren 1959 resultats
Mare de Déu de la Misericòrdia (Moià)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Clarà, al lloc de Moià, entorn seu sorgí la vila de Moià Des del moment de la seva consagració tingué la categoria de parròquia, que conserva en l’actualitat, i durant uns anys depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany El lloc de Moià és documentat des del 912, el castell de Clarà des del 916 i l’església és dedicada a Santa Maria i fou consagrada el 939, però ja existia en temps del comte Guifré, ja que aquest li feu una donació d’unes terres que al moment de la consagració es confirmaren Aquesta església era de fundació comtal, …
zona
Urbanisme
Àrea urbana en què hom limita els usos i les densitats permeses.
La planificació urbanística, a partir dels anys seixanta, ha tendit a definir les zones primerament per l’ús prioritari o exclusiu que hom els dóna ús residencial, industrial, etc, o altres de més específics, com l’hospitalari, el portuari, etc i, en segon lloc, per la intensitat màxima que hom permet, la qual és determinada per la grandària de la unitat base com és ara la petita indústria o la gran indústria o, en el cas de la residència, pel tipus arquitectònic i la densitat que li correspon com l’eixample intensiu, l’eixample semiintensiu, la ciutat jardí intensiva, la ciutat jardí…
Josep Xaupí
Historiografia catalana
Erudit i historiador.
Vida i obra Fill de Josep Xaupí, doctor en medicina, pertanyia a una família de catalans afrancesats Xaupí, igual que Francesc de Fossà, pertanyé a la primera generació d’erudits rossellonesos que escriviren tota la seva obra en francès El 20 de desembre de 1715 pronuncià a la catedral de Sant Joan de Perpinyà l’elogi fúnebre de Lluís XIV Canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir 1724, estudià teologia a la Universitat de París Establert en aquesta capital des del 1762, fou degà de la Facultat de Teologia 1764 La seva obra més important és Recherches historiques sur la noblese des…
Johannes Vincke
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
S’especialitzà en la història de l’Església del període medieval, orientació en què tingué un paper cabdal Heinrich Fincke, el qual li feu conèixer la importància dels fons documentals catalans Com a resultat de la seva recerca –sobretot a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però també als arxius de Roma i a d’altres–, publicà Staat und Kirche in Katalonien und Aragon während des Mittelalters 1931, Documenta selecta mutuas civitatis Arago-Cathalaunicae et ecclesiae relationes illustrantia 1936 i Zur Vorgeschichte der Spanischen Inquisition in Aragon, Katalonien, Mallorca und Valencia während des 13…
Nova Escola Alemanya
Música
Denominació que la premsa alemanya donà, a mitjan segle XIX, a un grup de compositors propers a les estètiques de R. Wagner i F. Liszt.
Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que…
Los atracadores
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 99 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PEFSA Productores Exhibidores Films, SA, Josep Carreras i Planas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1955 de Tomás Salvador GUIÓ Manuel Maria Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO Carlos de la Riva INTERPRETACIÓ Pierre Brice Vidal, Manuel Gil Ramón, Julián Mateos Cachas, Agnès Spaak Isabel, María Asquerino Asunción, Enric Guitart Alfredo Juste, Gustavo Re, Antoñita Oyamburu Sonia Bruno la germana de Ramón i promesa de…
Sudan 2017
Estat
La millora en la seguretat al Sudan va permetre a les Nacions Unides aprovar la reducció del 30% dels efectius de la missió conjunta entre la Unió Africana i l’ONU i mantenir-hi l’assistència humanitària © UNOCHA / Sudan El president Umar al-Baixir va aconseguir un notable èxit diplomàtic en ser aixecades les sancions imposades pels Estats Units el 1997 En la seva decisió, presa a l’octubre, l’Administració Trump va argumentar que el Govern sudanès ha realitzat “accions positives” per lluitar contra el terrorisme i resoldre els conflictes interns, sobretot el de Darfur Amb les sancions,…
Aràbia Saudita 2018
Estat
Malgrat els senyals d’una certa obertura del règim d’aquest país amb l’acceptació que les dones poguessin conduir i el retorn del cinema després de considerar-lo contrari a l’Islam durant més de 40 anys, la política interna i exterior de l’Aràbia Saudita va centrar les crítiques internacionals al llarg de l’any L’episodi més truculent va ser l’assassinat del periodista emigrat als Estats Units Jamal Khashoggi, a l’octubre, al consolat saudita a Istanbul Després de molts dies d’informacions contradictòries i negacions, amb acusacions turques que responsabilitzaven els saudites de la seva mort…
Torlonia
Família romana de banquers ennoblits, originària de Lo Puèi (Alvèrnia), d’on era Benoit Tourlonias, que visqué al final del segle XVII.
El seu descendent, Marino Torlonia , s’establí cap al 1750 a Roma, on morí el 1785, i fou pare de Giovanni Torlonia mort el 1829, agent dels prínceps de Fürstenberg prop de la Santa Seu la qual cosa li valgué d’ésser creat noble de l’Imperi el 1794 i fundador de la banca Torlonia Fou investit patrici romà el 1809, adquirí el ducat de Bracciano i el comtat de Pisciarelli del príncep Odescalchi 1803, i el principat de Civitella-Cessi del príncep Palavicini 1813 El 1809 fou creat marquès personal de Romavecchia i Turrita i el 1814 príncep romà de Civitella-Cessi, i el 1820 adquirí el teatre…
Sindicats Lliures
Història
Nom amb el qual és més coneguda la Unió de Sindicats Lliures.
Aquesta organització sindical fou iniciada a Barcelona per Ramon Sales per l’octubre del 1919 i es proclamà aconfessional i de reivindicació obrera i professional Aviat adoptà com a denominació oficial la de Corporació General de Treballadors-Unió de Sindicats Lliures d’Espanya, defensà com a bases de la societat la família i la corporació professional i vindicà la teoria del preu just Sorgida de l’Ateneu Legitimista, la nova corporació intentà de combatre l’hegemonia de la CNT i s’abocà a l’ús de la violència, ajudada per la patronal i les autoritats governatives de Barcelona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina