Resultats de la cerca
Es mostren 2060 resultats
musica ficta
Música
Expressió de la teoria anterior al segle XVI, que es referia a les notes que quedaven fora del gamut (escala que expressa el sistema medieval amb àmbit de sol1 a mi4 i constituït per les notes naturals més el si♭).
També s’anomenava musica falsa Per oposició, les notes que formaven part del gamut rebien el nom de musica vera o musica recta Generalment, les notes de la musica ficta apareixien escrites sense cap marca que les evidenciés com a tals, i es deixava en mans del bon criteri de l’instrumentista la seva interpretació Les causes que motivaren l’aparició de notes de fora el sistema són diverses Una primera classificació separa les causes melòdiques de les harmòniques Des del punt de vista melòdic hi havia dos factors Un era el de la tendència, en certs girs melòdics, a convertir l’interval de 2a…
Joaquín Costa y Martínez
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
El 1852 es traslladà a Graus, on assistí a l’escola i féu de pagès, fins que a 17 anys se n'anà a Osca, on treballà com a criat i en altres oficis, tot continuant els estudis El 1870 inicià estudis universitaris a Madrid, i, en 1872-75, es llicencià i es doctorà en dret i filosofia i lletres Fins aquell moment la seva vida havia estat una lluita constant contra la pobresa, la malaltia i la manca de suport afectiu Molt influït pel krausisme, després també ho fou per l’historicisme alemany, mentre que políticament es declarava “republicà federalista de bona fe”, i religiosament havia esdevingut…
Julita
Literatura catalana
Novel·la romàntica de Martí Genís i Aguilar, publicada el 1874 com a fulletó de La Renaixença.
Desenvolupament enciclopèdic És una peça singular dins la literatura catalana i molt poc freqüent en la universal Se situa en la línia de Paul et Virginie de B de Saint-Pierre, del René de Chateaubriand i del Werther o Les afinitats electives de Goethe Obra totalment idealista, respon a l’imperi absolut del sentiment i fa una apologia de la passió en la figura de la protagonista a partir del tema de la malaltia Evidencia un romanticisme líric i metafísic de gran coherència interna a tots els nivells novellístics tècnic, temàtic i de creació de personatge Té un suport en el cientifisme…
La València musulmana
La València musulmana, final del segle XI La ciutat islàmica de València nasqué d’un procés d’urbanització que s’inicià en època romana De fet, habitualment, la historiografia tradicional ha infravalorat l’abast real de la ciutat romana, considerant que només devia ocupar una extensió reduïda i localitzada entorn de l’actual catedral Intervencions arqueològiques recents han aportat elements per a noves hipòtesis sobre les dimensions reals de la ciutat durant aquest primer període Així doncs, se sap que la València del segle II devia doblar en extensió la ciutat republicana D’altra banda, tot…
Bibliografia
Colleccions Art de Catalunya-Ars Cataloniae , Edicions L’Isard, Barcelona Catalunya Romànica , Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona Geografia de Catalunya , Editorial Aedos, Barcelona Gran geografia comarcal de Catalunya , Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona Història de la cultura catalana , Edicions 62, Barcelona Història de l’art català , Edicions 62, Barcelona Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans , Enciclopèdia Catalana, Barcelona Fàbrega, J La cuina catalana Catalunya Illes Balears País Valencià Andorra Catalunya Nord Franja de Ponent L’Alguer , Edicions L…
El coixí del sepulcre del comte Ramon Berenguer II a la catedral de Girona
Art gòtic
El comte de Barcelona Ramon Berenguer II, dit Cap d’Estopes , va ser enterrat a la galilea de la catedral de Girona al desembre del 1082, pocs dies després del seu assassinat Coixí de vellut del sepulcre de Ramon Berenguer II a la seu de Girona Es tracta d’un teixit de procedència probablement valenciana, del moment en què es traslladà la tomba de la galilea a l’interior de la catedral 1385 El forat del teixit es correspon al lloc on reposava el cap del difunt BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El 1385 Pere el Cerimoniós va decidir canviar de…
Meteorologia 2016
Meteorologia
Cap a un clima més extrem Els valors de les temperatures màximes baten rècords “històrics” any rere any a causa de l’increment de la temperatura global de la Terra © Fototeca2 / Juniperphotography / Dreamstimecom El 23 de març de 2016 es va celebrar el Dia Meteorològic Mundial sota el lema " Més càlid, més sec, més humit afrontem el futur", amb el qual l’Organització Meteorològica Mundial OMM va voler alertar-nos que el clima està evolucionant per tornar-se cada vegada més extrem La causa principal de la tendència a un clima més extrem és l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’…
Meteorologia 2019
Meteorologia
Canvi climàtic s’assoleixen els valors màxims de diòxid de carboni dels últims 3 milions d’anys Les concentracions de gasos d’efecte hivernacle van arribar el 2019 a uns màxims històrics © Nacions Unides Al final de novembre del 2019, l’Organització Meteorològica Mundial OMM va alertar sobre els rècords històrics de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle que s’havien assolit Amb una tendència a l’augment semblant a la dels anys anteriors, el 15 de maig de 2019 el diòxid de carboni CO 2 , principal gas d’aquestes emissions i que roman durant segles a l’atmosfera, va assolir una…
Torrelles

Armes dels Torrelles
Nom de diversos llinatges de Catalunya i Aragó; és difícil que procedeixin tots d’un mateix lloc.
El més famós fou el català, i els seus orígens romanen hipotètics Un dels més antics personatges d’aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles que vivia el 1131, relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès El seu fill Mir de Torrelles mort després del 1177 es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès Podria haver-lo succeït Arnau de Torrelles mort després del 1210, pare de Sibilla de Torrelles , dels quals no hi ha altres notícies Contemporanis d’ells foren Mir Guillem de Torrelles mort després del 1169 i Berenguer de Torrelles mort després del 1195, potser germans,…
cobla
Música
Agrupació instrumental que té com a funció principal la interpretació de sardanes (sardana).
Està constituïda per un conjunt de dotze instruments un flabiol i un tamborí, executats per una mateixa persona simultàniament, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix El tible i la tenora són instruments de la família de les xeremies D’origen popular, s’han anat desenvolupant a redós de la cobla des de la seva introducció al segle XIX, i avui dia s’identifiquen plenament amb aquesta formació instrumental El tamborí és un membranòfon de dimensions reduïdes amb caixa cilíndrica, doble membrana i antigament amb bordonera, i es percudeix amb la maceta o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina