Resultats de la cerca
Es mostren 58707 resultats
Tronc encefàlic
Anatomia humana
El tronc encefàlic és la part del sistema nerviós que hi ha entre el cervell i la medulla espinal Les fibres que surten del cervell s’uneixen a dos troncs gruixuts, corresponents cadascun d’ells a un hemisferi, que constitueixen els peduncles cerebrals Els dos peduncles s’ajunten i formen la protuberància anular o pont de Varoli , una massa convexa, més ampla que llarga La protuberància es continua amb el bulb raquidi , zona de pas entre l’encèfal i la medulla espinal El tronc encefàlic es compon bàsicament de les fibres que pugen i baixen del cervell i el cerebel Una part important de les…
maó

Principals tipus de maó
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça d’argila, generalment de forma de paral·lelepípede, assecada i cuita, emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc.
Bé que sovint l’obra feta amb maons és enguixada o arrebossada, de vegades hom deixa el maó sense recobrir, en el qual cas és anomenat maó vist obra vista Els maons són fabricats a les bòbiles bòbila Hi ha maons de diversos tipus, segons l’ús al qual són destinats, i sovint reben diferents noms Hom anomena maó afaiçonat el que té una forma geomètrica diferent a la del parallelepípede entre aquests cal esmentar el maó de pou, el maó de queixal, el maó de falca i el maó ganivet Les mides d’un maó ordinari són de 14 × 29 cm i un gruix de 5,5 cm El maó mitjà té les mateixes mides que el maó…
maniqueisme
Religions de l’Orient Mitjà
Doctrina de Mani i dels seus seguidors.
Basat en una distinció dualista entre el principi del bé i el del mal, el maniqueisme es caracteritza per una teoria de la salvació que estableix aquesta en tres fases la inicial, en què ambdós principis resten separats, la del temps mitjà o present, en què es barregen, i la del temps final, en què tornen a restar separats El principi del bé s’identifica amb el Pare etern judeocristià, i el del mal, amb el príncep de les tenebres Ahrimān, o Satanàs Del Pare fou engendrada la Mare de la Vida, de la qual nasqué l’Home Primordial, que fou vençut pels dimonis nascuts del príncep del mal el…
malària

Cicle vital del plasmodi, causant de la malària
Patologia humana
Malaltia infecciosa endèmica produïda per protozous del gènere Plasmodium i transmesa a l’home per la picada de mosquits femella del gènere Anopheles infectats.
En l’home les quatre espècies que poden transmetre la malaltia són Plasmodium vivax malària terçana, Plasmodium falciparum malària terçana maligna, Plasmodium malariae malària quartana i Plasmodium ovale L’home n'és l’hoste intermedi, i el mosquit n'és el definitiu Clínicament, la malaltia es caracteritza per febre de diverses qualitats intermitent, remitent, terçana, quartana, etc, esplenomegàlia i la presència del paràsit a la sang, on envaeix els eritròcits i els destrueix, desencadenant el paroxisme malàric, que coincideix amb el calfred i és seguit de calor i suor En la malària crònica…
nombre natural
Matemàtiques
Nombre que serveix per a comptar els elements d’un conjunt.
La manera més freqüent de representar els nombres naturals és el sistema de numeració decimal, i el conjunt dels nombres naturals acostuma a ésser representat amb la lletra ℕ En la concepció dels nombres naturals, i també de les altres menes de nombres, hom pot donar prioritat a l’aspecte intuïtiu o a l’aspecte lògic Des del punt de vista intuïtiu, un nombre natural és una qualitat dels conjunts equipotents així, la classe de tots els conjunts equipotents amb el conjunt { X o Δ} és el nombre tres L’operació “unió de conjunts sense elements comuns” engendra l’operació de “sumar nombres…
Llibre Vermell de Menorca
Historiografia catalana
Cartulari compilat durant la primera meitat del s. XVI anomenat així pel color original del pergamí que l’enquaderna.
Desenvolupament enciclopèdic Durant la resta del s XVI, el s XVII i àdhuc els primers anys del s XVIII, s’incrementà amb nous documents És un volum de 498 folis, més alguns fulls solts, de 40,5 × 27,8 cm conté 550 documents i referències Abraça des de l’època de Jaume I fins a la de l’arxiduc Carles –Carles III, per als menorquins– La seva importància cabdal rau en el fet que era el llibre de privilegis de la Universitat General de Menorca Transcriu tots els privilegis atorgats a Menorca pels monarques del Regne de Mallorca, la Corona d’Aragó i la Monarquia Hispànica, i també els que foren…
Institut Valencià d’Estudis Històrics
Historiografia catalana
Un dels instituts fundacionals de la Institució Alfons el Magnànim (IAM) creat sota l’impuls de Manuel Dualde i Serrano sobre la base que oferia la delegació a València de l’Escuela de Estudios Medievales del CSIC.
Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren creades les…
Aurelià Ibarra i Manzoni
Historiografia catalana
Arqueòleg, polític i administrador.
Vida i obra Format artísticament com a gravador a l’Escola de Llotja, en la seva estada a Barcelona fins a la Revolució del 1854 fou company d’estudis de Joaquim Pi i Margall i alumne de Pau Milà i Fontanals, personatges que l’influïren notablement des del punt de vista polític i historiogràfic De tornada a Elx, d’on provenia la seva família, dedicà grans esforços personals i econòmics a defensar i organitzar el partit demòcrata a la província d’Alacant Aquesta activitat li comportà algunes persecucions i, fins i tot, uns mesos de presó Un fort desengany personal feu que deixés aquesta…
Francesc Campderà i Camin
Historiografia catalana
Precursor dels estudis demogràfics i metge (vg. demografia històrica).
Vida i obra Estudià medicina a la Facultat de Montpeller amb una de les beques atorgades per la municipalitat de Girona gràcies a la fundació instituïda per Joan Bruguera L’any 1819 rebé el grau de doctor de la universitat provençal per la presentació del treball Prepositions de sémécologie générale Una vegada acabats els seus estudis, retornà a Lloret de Mar, on, a més d’exercir la seva professió, cultivà unes àmplies inquietuds intellectuals i científiques s’interessà per la botànica i fou soci corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona elaborà un mètode per a l’…
Cebrià Baraut i Obiols
Historiografia catalana
Monjo benedictí i historiador que, en professar, adoptà el nom de Francesc de Sales.
Pertanyent a una família amb forta vocació religiosa, l’any 1927 ingressà a l’abadia de Montserrat després de rebre els primers ensenyaments dels germans de les Escoles Cristianes, a Ponts A Montserrat visqué, en la seva etapa de noviciat, el moviment de renovació monàstica del temps de govern de l’abat Antoni Maria Marcet Dom Baraut emeté els primers vots monàstics a l’agost del 1934 i amb el referent de la figura de dom Anselm Maria Albareda inicià la seva dedicació al món de la història i dels arxius Quan esclatà la guerra civil es traslladà al monestir de Maria Loach Renània, on, a més de…