Resultats de la cerca
Es mostren 17487 resultats
grecisme
Lingüística i sociolingüística
Hel·lenisme del període bizantí o modern incorporat en una altra llengua.
En el cas de la llengua catalana, hom pot parlar d’una particular presència de grecismes, determinada per motius d’ordre historicopolític l’expedició dels catalans a l’Orient i les relacions comercials amb la Mediterrània oriental sostingudes durant tota l’edat mitjana Bé que alguns d’aquests mots fan sospitar, pels senyals presents en llur fonètica, que procedeixen indirectament del grec —amb l’italià com a intermediari escar i gúa —, uns altres manifesten una clara i directa ascendència hellènica i una evolució independent arjau, proís, puja, xarxa, ormejar, noli, codonyat A més dels…
suburbi
Geografia
Part d’una ciutat, habitualment perifèrica, considerada de qualitat inferior al nucli vital.
Històricament, suburbi era sinònim de raval modernament, però, més fixat raval en el sentit de barri antic intramurs o immediat a les muralles i diferenciat de la ciutat originària, el sentit de suburbi s’ha fixat quant al temps raval contemporani, sovint posterior a l’enderrocament de les muralles, però s’ha diversificat en l’espai Els suburbis corresponen a antics nuclis degradats, annexats al municipi central o no, o bé a espais marginals urbanitzats anàrquicament o amb uns serveis gairebé inexistents Fora de l’Europa occidental hom pot assenyalar casos extrems ciutats de…
sililació
Química
Denominació genèrica de diversos processos mitjançant els quals hom introdueix en l’estructura d’una molècula orgànica un radical trialquilsilil, generalment trimetilsilil (- Si(CH3)3).
La sililació pot ésser efectuada sobre qualsevol àtom que tingui, o pugui tenir en un sentit formal, un àtom d’hidrogen actiu lligat amb ell tal és el cas d’alcohols, fenols, àcids carboxílics, amines, imides, enolats, acetilens, etc Generalment, hom la porta a terme per reacció d’un derivat metàllic del compost a sililar amb l’agent sililant adient, o bé per acció d’aquest sobre el compost amb hidrogen actiu, en presència d’una base nitrogenada La sililació ha trobat una gran aplicació en anàlisi química pel fet que els composts sililats gaudeixen d’una volatilitat molt més gran…
senyoria
Història
Terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d’un poderós, generalment noble o gran propietari (senyor), sobre un àmbit territorial o un grup de població que hi resideix (serfs, vassalls).
La noció de senyoria, filla de l’estructuració economicosocial i política originada al Baix Imperi i desclosa obertament als segles medievals, presenta una natura múltiple, bé que no sempre perfectament delimitada La senyoria personal significava el domini sobre uns homes subjectes al senyor per uns vincles de patrocini o encomanació personal, amb l’obligada càrrega d’uns obsequis o unes prestacions d’índole vària La dominical o alodial es basava en la propietat de les terres conreades per serfs colons, pagesos, etc i comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment…
sàtir
Religions de Grècia i Roma
En el món grecoromà, semideu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes.
Molt semblants als silens silè i sovint anomenats amb aquest nom, els sàtirs grecs —d’aspecte semianimalesc, amb banyes i cames de boc i amb unglots— eren sensuals, agressius i, fins i tot, vils, i pertanyen a aquell conjunt d’éssers que, en les més diverses mitologies, són considerats com a “dimonis dels boscs” Relacionats amb el culte de Dionís, durant el segle V aC, participaven en els seguicis bàquics, i posteriorment foren assimilats, en llur aspecte exterior, al déu Pan L’art grec arcaic els representà barbats, exhibint un fallus enorme, amb fesomia caricatural, tors nu i pilós i potes…
roscadora
Tecnologia
Màquina eina especialment concebuda i construïda per a roscar superfícies cilíndriques llises interiors o exteriors o ambdues alhora.
Les roscadores solen treballar per l’acció d’una eina de tall, un mascle si la rosca ha d’ésser interior o una filera si ha d’ésser exterior, o, en el roscatge de rosques exteriors, per pressió de dos rodets del mateix diàmetre o de dues puntes dentades Quan hom ha d’efectuar el roscatge de poques peces, sol emprar el torn o la fresadora, mentre que quan es tracta de sèries llargues recorre a la roscadora, que té una gran producció i una gran precisió Algunes roscadores poden efectuar roscatges interiors i exteriors, mentre que d’altres, com la que treballa per pressió, només els…
quilla
Transports
Peça longitudinal metàl·lica o de fusta, que pot ésser considerada la base de tota l’estructura de l’embarcació i el seu eix longitudinal.
És la primera que hom colloca en la construcció d’una embarcació, disposada de proa a popa, a la part inferior del buc, i prolongada a proa per la roda i a popa pel codast En les embarcacions de fusta, la quilla consisteix en una biga de secció rectangular, composta per dues o més peces de fusta seleccionada —sense nusos i ben assecada—, generalment d’avet, de pi o de roure, unides pels extrems i a les quals són encaixades les varengues, les quadernes i algunes peces del folre En les embarcacions de construcció metàllica la quilla és, de fet, la traca central del fons i pot ésser constituïda…
arc voltaic
Electrònica i informàtica
Arc lluminós que es forma entre dos elèctrodes de carbó lleugerament separats, produït per un corrent elèctric d’intensitat i diferència de potencial adequats ( efecte termoiònic)
.
Si els carbons són horitzontals, l’arc pren la forma d’esquena de gat, i d’ací li ve el nom d’arc que fou proposat per Davy Els carbons fan els terminals del circuit per encendre l’arc hom els posa en contacte, i, establir-se el corrent, se separen una mica Fa una llum de gran intensitat amb una temperatura elevadíssima Els extrems dels carbons són afectats de manera molt diversa mentre el carbó positiu es desgasta formant al seu cap una petita cavitat o ‘cràter’, el carbó negatiu, bé que també es desgasta, sembla que creix a causa de l’afegiment de les partícules que provenen…
anorèxia mental
Trastorn alimentari d’origen neuròtic consistent en el refús sistemàtic dels aliments, observat generalment en dones joves (15-25 anys).
Són símptomes determinats per al diagnòstic d’aquest trastorn alimentari d’origen psíquic el rebuig a mantenir el pes corporal per sobre del valor mínim normal segons l’edat i l’alçada una por intensa a augmentar de pes, a convertir-se en obès, fins i tot estant per sota del pes teòric l’alteració en la percepció del pes o la silueta corporal i la negació del perill que comporta el baix pes corporal, i en les dones postpuberals, amenorrea d’almenys tres cicles consecutius L’obstinació de no menjar és tan inflexible que el malalt es provoca el vòmit o abusa dels laxants a fi de no aprofitar…
axonometria

axonometria
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Mètode de representació de les figures de l’espai.
En aquest sistema hom pren un tríedre trirectangle com a referència i determina cada punt de l’espai per les seves projeccions ortogonals damunt els plans del tríedre Després hom projecta sobre el pla del dibuix la figura formada pel tríedre, el punt i les seves projeccions sobre els plans del tríedre És útil, per a fixar bé la posició de la figura a l’espai, de dibuixar les interseccions dels plans del tríedre amb el pla de dibuix Aquestes rectes d’intersecció són anomenades traces Projecció axonomètrica d’un cub © Fototecacat Per a determinar les projeccions d’un punt convé de…