Resultats de la cerca
Es mostren 1424 resultats
Raimon Galí i Herrera
Historiografia catalana
Escriptor, antropòleg i polític.
Fill d’Alexandre Galí La seva participació en la Guerra Civil Espanyola com a oficial format a l’Escola de Guerra de la Generalitat marcà profundament la seva trajectòria intellectual i política posterior El 1939 s’exilià a Mèxic, on fundà la revista Quaderns de l’Exili i amplià estudis d’arqueologia i antropologia En retornar a Catalunya el 1948, prenent com a grans referents teòrics Charles Péguy i Antoine de Saint-Exupéry, impulsà el moviment CC Crist Catalunya, de gran transcendència en la renovació del catalanisme polític de postguerra Recollí aquesta experiència en Recalada…
Oriol Bassa
Cinematografia
Exhibidor.
A catorze anys realitzà dues cintes d’animació dibuixades sobre pellícula de 9,5 mm Feu la fotografia de dos curts de Sergi Schaaff, Ella, él y el deporte 1955 i Aplicación Mala 1956, del grup La Gente Joven del Cine Amateur, i collaborà com a tècnic en el rodatge del curt d’animació Quién se ríe de quién 1954, Josep Maria Blanco Fundà el Cineclub Bonanova 1957-68 que acollí el Seminari Universitari de Cinematografia 1967, i participà activament en l’Escola de Cinematografia Aixelà que el seguí Collaborà i programà cineclubs durant anys, i illustrà a la impremta del seu pare els programes del…
Josep Vives i Gatell
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Cristianisme
Historiografia catalana
Sacerdot, historiador, bibliògraf, liturgista i epigrafista.
Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’investigació i…
, ,
Sarcòfag Amatller de Barcelona
Fragment de sarcòfag amb la representació de la curació de l’hemorroïsa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag va ser descobert l’any 1924 al carrer de Manresa de Barcelona, en un terreny propietat de Teresa Amatller, la qual, uns anys més tard, el va cedir al Museu Arqueològic de Barcelona, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona núm d’inv 19918 Fa 1,17 × 0,41 × 0,46 m i és de marbre blanc Hom el data vers els anys 315-335 Aquesta peça, segurament destinada a un infant ateses les seves dimensions, és decorada d’esquerra a dreta amb…
Domènec Fletcher i Valls
Prehistòria
Prehistoriador.
Professor de prehistòria i arqueologia de la Universitat de València des del 1933, del 1950 al 1982 fou director del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, dirigí o participà en moltes excavacions organitzades per l’esmentat servei, corresponents a diversos períodes des del Paleolític fins als romans Publicà nombrosos treballs, sovint en collaboració amb membres del mateix servei amb Enric Pla i Ballester i J Alcàcer i Grau, sobretot o amb altres investigadors, monografies sobre jaciments i…
Institut d’Estudis Penedesencs
Historiografia catalana
Institució fundada el 1977 al castell de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès).
La seva creació fou el resultat dels esforços, fins llavors dispersos, de molta gent de la comarca amb relació a la seva cultura i tradicions i de l’esperit comarcalista de diverses entitats locals i de particulars Entre els seus objectius hi ha la investigació i l’estudi de la història, l’art, el folklore, la literatura, la geografia, l’arqueologia i la bibliografia de la comarca, així com la difusió i la conservació del seu patrimoni cultural L’àmbit territorial d’acció i d’estudi és el Penedès històric, és a dir, les comarques de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf Des del 1985,…
Ictineu
Historiografia catalana
Diccionari especialitzat editat el 1979 per Edicions 62 a cura de Francesc Artal, Pere Gabriel, Enric Lluch i Francesc Roca i que se subtitula Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (segles XVIII-XX).
És un recull de 352 articles que configuren un balanç crític de part de la producció científica apareguda en l’àmbit dels Països Catalans des del s XVIII fins als anys setanta del segle XX Fou creat amb l’objectiu de fer un “diccionari d’idees”, incidint en les ideologies existents rere la producció científica Seguia la línia de la història anomenada total o global i intentava obrir un espai a la història de les ideologies, de les mentalitats i de la cultura Es creà en un moment, després del franquisme, en què calia recuperar un enorme buit en el camp de les ideologies i de les seves…
El marc històric (segles III-VII)
El territori que amb el pas dels temps ha constituït els Països Catalans va viure, des de la segona meitat del segle III, les transformacions, sovint molt profundes, de la societat romana imperial, que portarien, inevitablement, a la creació de noves formes de vida i nous plantejaments històrics, diferents dels que s’havien desenvolupat durant els segles de l’Imperi, anomenats de pau romana Uns territoris com els catalans, situats entre Hispània i la Gàllia romana, ben comunicats per mar amb la Península Itàlicai amb les províncies de l’Àfrica occidental, evidentment ocupaven el millor…
Museu de Geologia de Barcelona
Museu
Museu de Barcelona procedent de les col·leccions de malacologia, d’arqueologia i d’història llegades a la ciutat per Francesc Martorell i Peña, amb una biblioteca auxiliar.
Anomenat al principi Museu Martorell de Geologia , fou inaugurat el 1882 en un edifici construït expressament al parc de la Ciutadella per Rovira i Trias, i se'n féu càrrec la Junta Autònoma de Ciències Naturals, fundada per aquest motiu Reduït a museu de geologia, té una notable secció de mineralogia Amb la dotació que acompanyava el llegat hom adquirí, a més, lots de teixits per a incrementar els fons museístics de la ciutat i organitzà exposicions i conferències El 1916 hom inicià la publicació de Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona , amb cinc seccions zoològica, botànica…
Alföldy Géza
Historiografia
Historiador i epigrafista hongarès.
Trajectòria acadèmica Graduat a la Universitat de Budapest 1959, en 1960-65 fou assistent de l’Institut d’història antiga d’aquesta universitat El 1965 emigrà a l’aleshores Alemanya occidental, i l’any següent obtingué l’autorització per a exercir docència a la Universitat de Bonn, on impartí classes del 1968 al 1970 Posteriorment, fou professor d’Història antiga a les universitats de Bochum 1970-75 i Heidelberg des del 1975 fins a la jubilació 2002, i posteriorment com a professor emèrit Àmbit i temàtica d’estudi Les seves recerques se centraren en la història de la Roma antiga…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina