Resultats de la cerca

Situació L’església és situada a la banda del nucli poblacional, que constitueix l’agregat de Casau, petit poble enlairat, a 1103 m d’altitud, a la riba esquerrade la Garona, al cantó sud-occidental de Gausac Mapa 148M781 Situació 31TCH188308 L’accés a aquest poble es fa a través de la carretera que, travessant el túnel de Vielha, mena al Pont de Suert Poc després d’haver passat pel Parador Nacional de Turisme, hi ha, a mà dreta, el trencall que hi porta FJM-AMB Església L’església de Sant Andrèu és un edifici d’origenromànic que, com tants d’altres, acusa la incidènciad’un seguit de…

Situació Vista de l’exterior de l’església des de la banda nord-oriental, amb la capçalera a primer terme A Mazcuñan-F Junyent La capella de Sant Pere s’alça al costat del mas Brunet, situat a mà esquerra de la carretera de Manresa a Montserrat per Can Maçana, poc abans del Raval de l’Arboç, a la banda meridional del terme Long 1°47’14” - Lat 41°40’00” Per anar-hi cal agafar la carretera abans esmentada Just en arribar al quilòmetre 10,2, caldrà desviar-nos, a mà esquerra, per tal de seguir un camí carreter en bon estat que amb poca estona porta al mas Brunet, al costat del qual s’aixeca la…

Situació Aspecte de l’església, des del costat sud-est, on destaca el bonic absis romànic ornat per una filera d’arquets cecs recolzats sobre mènsules esculpides ECSA-M Cirera L’església parroquial de Sant Pere s’emplaça a la part més elevada del poble de Bellver de Sió, el qual és situat sobre un petit tossal de 400 m d’altitud, a la dreta del Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG483236 Bellver de Sió és a uns 13 km de Cervera per la carretera L-303 que mena a Agramunt Al pla de l’església s’hi pot accedir amb vehicle des de la carretera JNB Història El lloc de Bellver de Sió formà part del…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Urgell és una de les dues comarques, juntament amb la Segarra, que forma l’anomenada Depressió Central Catalana Ambdues comarques limiten entre elles, i pertanyien, en un principi, a la regió VIII en la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936 Aquesta divisió, com és conegut, no es va adaptar a la realitat històrica i popular, sinó que va posar un major èmfasi a assolir un equilibri entre l’extensió i la població del territori això va donar com…

Situació Absis de l’església, antiga parròquia del lloc i ara santuari, amb una acurada decoració llombarda ECSA-E Pablo L’església de Santa Maria és situada al costat del castell de l’Aguda Mapa 34-14 361 Situació 31TCG673311 Per arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història Aquest santuari fou l’antiga parròquia del terme de l’Aguda Se’n té constància des del 1100, any en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira, senyors de l’Aguda, feren donació de l’església de l’Aguda a la canònica de Santa Maria de Solsona La…

Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una àmplia nau rematada per un absis, seguint un model com el de Sant Esteve de Tavèrnoles i Santa Maria de Vilalleons J Sarri Aquesta petita capella es troba sobre un turonet davant la casa Sobirana, única habitada del sector de Sorerols, a les estribacions de la serralada que separa l’Esquirol de Tavertet i mirant sobre la vall del Ter al mig del pantà de Sau Té una vista extraordinària sobre Sau, les Guilleries i el Montseny Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico,…

Situació Piscina octogonal que centra la sala principal dels banys, sobre la qual s’aixeca una petita llanterna amb cúpula que emergeix a l’exterior F Tur L’edifici dels banys de Girona o Banys Àrabs és situat dins el nucli urbà de la ciutat de Girona, fora del primer perímetre emmurallat i prop del portal de Sobreportes, al carrer de Ferran el Catòlic Mapa L39-13334 Situació 31DTG858488 JAA Història Situats al començament del modern Passeig Arqueològic, l’edifici dels banys fou mencionat per primera vegada l’any 1194 El rei Alfons II d’Aragó concedí aleshores a l’església de Girona la…

Situació Una vista de l’església des del costat de ponent, amb la façana, la part superior de la qual fou alterada en època barroca F Tur L’església de Santa Maria de l’Om, que constitueix una de les poques restes del que fou l’antic priorat d’aquest mateix nom, és situada a uns 500 m a llevant del seu cap de municipi, al veïnat del Priorat Aquest petit nucli de població és format per quatre masies escampades i l’església, vora la riba esquerra de la riera d’Anyet, que s’aixecà en un indret ja habitat en època romana Mapa 220M781 Situació 31TDG985891 Per arribar-hi cal agafar el camí que hi…

Situació Capella meridional, afegida al començament del segle XIV a l’església romànica en part conservada, amb la porta anomenada de les Dones, encara de tradició romànica, i un esvelt campanar ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Miquel és situada al cim del turó on s’assenta la població de Forès Mapa 34-16418 Situació 31TCF531954 Per a arribar a Forès cal agafar la carretera C-241 que surt de Montblanc en direcció a Santa Coloma de Queralt Quan s’arriba a Sarral s’ha de seguir la carretera local T-233 que parteix d’aquesta població, i després d’un recorregut de 6 quilòmetres, s’…

Situació L’absis d’aquesta església, disposat exteriorment en dos pisos amb les seves arcuacions i lesenes, és un cas totalment singular en el romànic català ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Serni és a la part alta del poble de Baiasca Mapa 33-9181 Situació 31TCH474083 S’arriba a Baiasca per una carretera de vuit quilòmetres, sense asfaltar, que surt de la carretera de Sort a Esterri d’Àneu, al costat del pont sobre el torrent de Baiasca JAA Història Segons s’extreu del Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, la vall de Baiasca era anomenada…