Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
El primer dia de l’abandó del tabaquisme
És molt convenient que el dia triat per a deixar de fumar sigui respectat i que no es pretengui ajornar la data en el darrer moment Si una persona d’entrada no compleix aquest compromís adquirit voluntàriament amb si mateix li serà encara més difícil establir posteriorment una altra data i respectar-la El moment de despertar-se el dia fixat és molt crític per al fumador, que sovint se sent angoixat per la idea que no tornarà a fumar mai més Per tal d’evitar-ho, no és convenient plantejar-se durant aquest dia si s’abandonarà el tabac per sempre, perquè en aquest moment pot semblar un objectiu…
Planificació per l’abandó del tabaquisme
Un cop s’ha pres la decisió d’abandonar el tabac cal fixar una data concreta per a fer-ho, i seleccionar la que sigui més adequada per això No és recomanable precipitar-se i pretendre deixar el tabac immediatament, però tampoc s’ha d’ajornar sense data determinada Si una persona fumadora pretén esperar que es presenti el dia que se senti amb forces per a deixar el tabac, el més probable és que aquesta data no arribi mai Una persona que porta anys fumant, trobarà cada dia quan es lleva algun motiu per a considerar que aquest dia no és el més adequat per a deixar de fumar Per aquest motiu, és…
Els blènnids: bavoses, dormilegues o banyuts
La família dels blènnids reuneix les anomenades bavoses, dormilegues o banyuts, peixos de mida petita, d’entre 3 i 30 cm, amb el cos desproveït d’escates, però recobert d’una abundant secreció epidèrmica de mucus que les substitueix La morfologia general és força característica L’alçada màxima del cos sempre és al cap i va disminuint cap a la cua Les dues aletes dorsals són unides per tot de radis iguals externament bé que n’hi ha d’espinosos i de segmentats que només es diferencien per la seva anatomia interna Les aletes ventrals, en posició jugular, estan transformades en 4 o 5 radis durs…
esciliorrínids
Ictiologia
Família de peixos del grup dels elasmobranquis, de mida petita i mitjana, boca proveïda de dents petites i amb moltes cúspides, i amb cinc fenedures branquials curtes situades al davant de les aletes pectorals.
noia
Herpetologia
Rèptil escatós del subordre dels saures
, de la família dels ànguids, que es caracteritza per la manca absoluta de potes; les escates són petites, uniformes i llises, i les dents són còniques i punxegudes.
Normalment l’adult és d’un color fosc, i els joves són més clars El mascle té la cua molt més llarga que la femella Els joves atenyen de 7 a 8 cm, i els adults, de 20 a 50 De costums nocturns, habita indrets humits, sota pedres o fullaraca, on es nodreix d’insectes, d’aranyes i de cucs
casuarina
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les casuarinàcies, oriünds d’Austràlia, amb fulles reduïdes a petites dents, col·locades verticil·ladament en fins branquillons i que semblen agulles de pi, d’un color verd grisós.
La fusta té les propietats de la del roure Al litoral català hom planta sovint Cstricta
sarg
sard 1
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels espàrids, de cos alt i comprimit, de 20 a 30 cm de longitud, amb 8 dents incisives a cada mandíbula i dents laterals visibles, arrodonides, formant diverses fileres; és de color gris argentat, amb bandes brunes longitudinals sobre els flancs i una ampla banda transversal negra sobre la cua, eventualment estesa també sobre les aletes dorsal i anal i amb les aletes pelvianes negres.
És comú a la Mediterrània i habita a les aigües poc profundes o prop de la desembocadura dels rius És omnívor i de carn comestible
petxinot de sang
Petxinots de sang
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis, de la família dels àrcids, de 6 a 8 cm de diàmetre i de valves quasi circulars amb xarnera ampla, plana i proveïda de moltes dents en posició obliqua.
Habita colgat a la sorra i es troba molt sovint a les platges dels Països Catalans És bastant apreciat per l’excellència de la seva carn
truita
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels salmònids, molt semblants a la truita comuna, però amb un més gran nombre d’escates, boca més gran i vòmer mancat de dents.
D’uns 25-50 cm, tenen el dors blau-verdós clapejat de taques o llistes grogues Salvelinus alpinus habita a l’Europa Central i Anglaterra i l’Àsia Oriental Sfontinalis , la truita de rierol , originària dels EUA, és criada actualment en vivers als Països Catalans, i la seva carn és molt estimada
endodòncia
Patologia humana
Branca de l’estomatologia que tracta de la diagnosi, l’etiopatogènia, la profilaxi i el tractament de les malalties de la polpa dentària i de llurs complicacions, amb la finalitat de conservar les dents afectades.