Resultats de la cerca
Es mostren 1550 resultats
Llíria
Vista panoràmica de Llíria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Camp de Túria, que ocupa una gran part de la comarca, al camp de Llíria, al seu sector nord-occidental.
És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix, produeixen…
Evolució de la Serralada Pirinenca i la seva conca d’avantpaís
La conca d’avantpaís del S dels Pirineus es caracteritza per una història complexa, fruit de l’estreta relació establerta durant el Cretaci superior i el Paleogen entre l’estructuració de la serralada, la construcció del relleu orogràfic i la sedimentació dels materials que aquests dos processos posaren a disposició de l’activitat erosiva En darrer extrem, la relació d’interdependència s’establí entre el sistema d’encavalcaments i els sediments associats, de manera que la geometria i el tipus’ de seqüència d’encavalcaments condicionà la geometria de la conca, la distribució de fàcies i…
Poblats talaiòtics menorquins
Piques d'aigua d'una casa de Trepucó, Maó, ~1220-200 aC JMV Aspectes com ara la planificació del territori, la diferenciació i l'emplaçament de les distintes construccions d'acord amb la seva funció o l'existència de construccions diverses d'ús comunitari, la construcció de les quals exigia l'esforç combinat de tota la població, indiquen que la cultura talaiòtica es va anar trobant a poc a poc immersa en un estadi cultural urbà D'una població més o menys dispersa durant el període pretalaiòtic, en la qual la unitat bàsica d'habitació era la naveta o bé les construccions poc sòlides a Menorca…
Medicina 2019
Medicina
“Ressuscitació” de cervells ex vivo de porc Un nou sistema, anomenat BrainEx, del qual es van fer ressò mitjans de tot el món el 2019, restaura l’activitat cerebral i fins i tot recupera algunes funcions cellulars en el cervell ex vivo de porc diverses hores després de la seva mort Cap de les funcions cerebrals recuperades no es consideren d’ordre superior, com les implicades en l’activitat cerebral global associada amb la consciència o la percepció No obstant això, els resultats d’aquest experiment, que es van publicar en la revista Nature , podrien servir per a desenvolupar una tècnica amb…
Granges de Santa Maria de Santes Creus
Art romànic
El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La butlla del papa Urbà III del 1186 en què es confirmen les possessions…
Peníscola
Peníscola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la costa.
Comprèn, al N, el sector meridional de la plana de Vinaròs, amb terrenys quaternaris i una línia d’antigues albuferes litorals, drenat per la conca baixa de la rambla d’Alcalà, i, al S, els vessants nord-orientals de la serra d’Irta , que forma, ja dins la mar, el penyal de Peníscola , tómbol unit a la costa per un istme de sorra, on s’estableix la població La costa, al N de la ciutat, és sorrenca o amb un cordó de còdols i grava, mentre que al S forma espadats alts i mitjans que formen cales i puntes puntes de l’Hort, del Marbre, del Racó Calent, cala Blanca, cap d’Irta De N a S…
Castell de Gavasa (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Situació Les migrades restes del castell coronen el penyal que hi ha sobre el petit nucli de Gavasa ECSA - J Bolòs Les escasses ruïnes del castell de Gavasa s’emplacen al cim d’un penyal rocós sota el qual hi ha la caseria de Gavasa, situada al sector central del terme, a la vora del barranc homònim, al nord-est de Peralta Mapa 31-12 288 Situació 31TBG862540 Per a arribar a Gavasa cal agafar una carretera local a mà esquerra que parteix de la carretera N-230 de Lleida a Benavarri També s’hi pot accedir per la carretera local de Purroi a Binèfar Les restes del castell es troben concretament a…
Castell del Vilot de Finestres (Viacamp)
Art romànic
Situació Crestes rocalloses de Finestres, amb una torre de guaita a la penya del fons i l’església de Sant Vicenç i altres elements defensius darrere la primera cresta ECSA - JA Adell Les restes d’aquest castell es troben a llevant del poble de Finestres, al cim d’unes crestes rocalloses que són a l’altra banda del torrent de la Serra o del Vilot A l’entrada del conjunt, al nord, hi ha una torre a l’altre extrem, al sud, es dreça l’església de Sant Vicenç Mapa 32-12 289 Situació 31TCG033536 Un cop al poble de Finestres, hem de pujar a la casa del Senyor, des d’on hem de seguir uns metres la…
dent

Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…
Casa forta de Rocaspana (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Magnífic emplaçament d’aquest casal medieval, situat als contraforts de la serra de Sant Mamet, davant del Montsec de Rúbies ECSA - J Bolòs Casa forta situada al cim d’un turó, als contraforts septentrionals de la serra de Sant Mamet, a la part alta de la vall de Peralba Mapa 33-13328 Situació 31TCG295515 Si se segueix la pista que va de la vall de Meià cap a Fontllonga, a uns centenars de metres del coll d’Orenga, es veu a mà esquerra la casa forta, a la qual es pot pujar per un corriol JBM Història La quadra i la casa forta o torre de Rocaspana, malgrat que el nom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina