Resultats de la cerca

Amb el Club Natació Catalunya, fou campiona de la Lliga espanyola en dues ocasions 1989, 1991, essent la màxima golejadora els anys 1989 i 1993 Guanyà també en diverses ocasions el Campionat de Catalunya Formà part de la selecció espanyola de waterpolo Compaginà el waterpolo amb el salvament i socorrisme En aquesta modalitat, aconseguí la medalla de plata en la prova d’embarcació al Campionat d’Europa 1988 Guanyà també diversos Campionats d’Espanya en llançament de pilota i embarcació Des del 2008 formà part de la junta directiva del CN Catalunya, on fou una de les impulsores per a la…

El primer de la família fou François Didot París 1689 — 1757, llibreter i impressor François-Ambroise Didot París 1730 — 1804, fill de François Didot, fou nomenat impressor de la clerecia el 1788 Imprimí una collecció dels clàssics francesos, per ordre de Lluís XVI, i també la Bible Latine Féu gravar a casa seva, per Waflard, els primers tipus de la seva impremta inventà la premsa dita d’un sol cop , i també la divisió de la força del cos de les lletres Pierre Didot París 1761 — 1836, primogènit d’Ambroise, presentà, el 1798, a l’exposició dels productes de la indústria, la seva…

Tampoc no penetra tant com aquestes en els rius i les llacunes salades Té un hàbitat similar al de la llobina és freqüent a tot el litoral de la península Ibèrica, però és més abundant a l’Atlàntic que no pas a la Mediterrània Taxonòmicament, a hores d’ara, alguns autors s’estimen més considerar la baila o llobarro pigallat i la llobina o llobarro integrants de la família dels morònids , ja que encara que comparteixin amb la dels serrànids el preopercle dentat presenten trets característics propis com una coloració grisenca i dues aletes dorsals en comptes d’una de sola

De dimensions entre 60 cm i 2 m, segons les espècies, té representants verinosos proteròglifs que injecten el verí mitjançant una o dues dents anteriors connectades a unes bosses de verí situades a la part posterior del cap La seva mossegada pot ésser molt perillosa, i àdhuc mortal Són ovovivípars o vivípars, i s’alimenten de petits vertebrats Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus les serps de cascavell i Vipera els escurçons les espècies que viuen als Països Catalans són Vaspis i Vlatastei Llur àrea de distribució comprèn Euràsia, Àfrica i Amèrica

Principals representants de la família dels homínids taxó jaciment espècimens sinonímies Australopithecus afarensis Hadar Etiòpia AL288, Lucy Laetoli Tanzània Australopithecus africanus Taung Àfrica del Sud nen de Taung Sterkfontein Àfrica del Sud Mrs Pless, Sts 5 Plesianthropus transvaalensis Makapan Àfrica del Sud Australopithecus prometeus Australopithecus robustus Swarktrans Àfrica del Sud Sk 48 Paranthropus crassidens Australopithecus boisei Olduvai Tanzània OH 5 Zinj Zinjanthropus boisei Koobi Fora Kenya KNM-ER 406, KNM-ER 732, KNM-WT 17000 Homo habilis Olduvai Tanzània OH…

El prosoma és molt poc diferenciat, puix que resta reduït a un lòbul preoral per contra, el metasoma és el típic dels anèllids La superfície del cos és molt porosa, perquè la respiració és cutània encara que la paret sigui molt desenvolupada, puix que només la poden moure per a efectuar la locomoció parietal el sistema muscular és longitudinal El mesenteri, que és incomplet, només existeix entre els vasos dorsal i ventral i el tub digestiu, i, per tant, a cada metàmer hi ha una sola cavitat celòmica El sistema nerviós ganglionar té la típica disposició d’escala de corda La funció excretora és…

Al cap presenten antenes llargues i multiarticulades, ulls grossos i sortints i un aparell bucal xuclador i mastegador Del tòrax surten dos parells d’ales gairebé iguals, membranoses i molt reticulades, i tres parells de potes amb cinc artells tarsians L’abdomen té 10 segments, i els mascles poden tenir cercs a l’últim Són insectes típicament depredadors, sobretot les larves, que es nodreixen de paràsits forestals L’espècie més típica és la formiga lleó Myrmeleon formicarius Representants més improtants de l'ordre dels neuròpters subordre dels osmiloïdeus família dels dilàrids…

És integrada per unes 80 espècies tropicals d’herbes perennes, sovint arborescents, de fulles alternes molt grosses, de flors trímeres, hermafrodites o unisexuals, amb el periant corollí i sovint gamofille, disposades en règims, i de fruits en baia, generalment farinosa Musàcies més destacades Musa paradisiaca bananer Musa textilis abacà , cànem de Manila Ravenala madagascariensis arbre del viatger Strelitzia reginae estrelítzia

Constituïda per arbusts o arbres, sovint espinosos, de fulles simples, alternes o oposades, amb estípules petites i fugaces, de flors poc aparents, actinomorfes, pentàmeres o tetràmeres, generalment hermafrodites, de gineceu cimoses, i de fruits, de diversos tipus Consta d’unes 600 espècies, pròpies dels països càlids i temperats Ramnàcies més destacades Paliurus spinachristi espinavessa , arn Rhamnus alaternus aladern , lladern, llampúdol, llampuga Rhamnus alaternus varietat balearica aladernó Rhamnus alpina púdol , fic  Rhamnus cathartica   espina cervina , cambró  Rhamnus frangula  …