Resultats de la cerca

Situació i presentació És al bell mig de la vall de Torelló, al sector NE de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà, a l’E amb les terres garrotxines de la Vall d’en Bas, al S amb Santa Maria de Corcó i Torelló i a l’W, amb Sant Vicenç de Torelló i Orís Les terres del terme són força abruptes, a excepció del sector de la vall on és la vila Destaca la serra de Curull, amb el coll de Sant Joan i el coll de Sant Bartomeu i Bellmunt 1247 m al límit amb Vidrà Tot i la importància del relleu, les elevacions són per sota els 1000 m, i entre…

Un primer gran grup de riscos geològics deriva dels desplaçaments de grans volums de materials provocats per esfondraments, per esllavissades o per altres fenòmens relacionats amb la inestabilitat de talussos i vessants Els problemes d’inestabilitat són, de molt, els més considerables dins d’aquest grup La inestabilitat de vessants és un fenomen que adquireix una notable consideració quan s’efectuen rebaixos i excavacions per a obres de vialitat carreteres, ferrocarrils o de construcció excavacions per a edificacions, preses, etc En les següents pàgines, però, només seran considerades les…

Situació Dues vistes de Santa Maria de Vallverd la capçalera triabsidal a dalt, única part conservada d’aquest antic monestir cistercenc i pel costat de ponent, amb l’arc toral que enllaçava l’absis central amb l’antiga nau desapareguda ECSA - JA Adell ECSA - F Baltà Les ruïnes de l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd, conegudes a la regió com el “convent de les bernardes”, són situades en una ampla terrassa que hi ha a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, un quilòmetre més cap al S del congost de Tragó i uns 8 km abans de la presa de contenció, sobre el mateix…

El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…

La geografia Cap de comarca, Ripoll Des del punt de vista morfològic, el Ripollès, bé que immergit en el muntanyam pirinenc oriental, consta de tres sectors un fragment del Pirineu axial, caracteritzat per la superficialitat de l’empremta del glacialisme un sector del Prepirineu meridional, d’orientació WSW-ENE, que desapareix a la ratlla del Ter per reaparèixer a l’Empordà, arran de la Muga i el Subpirineu, el veritable Prepirineu ripollès, amb més margues i gresos que el Prepirineu ponentí, calcari, i d’època més recent, eocènica i no mesozoica El Pirineu axial ripollès assoleix al Puigmal…

Fill del pintor de Girona Guillem Borrassà II i nebot valencià de Lluís Borrassà, és a dir, fill del seu cosí Guillem La producció d’aquest artista és força desconeguda a causa de la desaparició de la majoria de pintura gòtica feta a Girona Esmentat com a “ pictor clarissimus ” l’any 1411, pintà, entre altres llocs, per a Girona, Peralada, Sant Feliu de Guíxols i Castelló d’Empúries vegeu el capítol “Els pintors de l’Empordà” del primer internacional en aquest mateix volum Del seu matrimoni amb Caterina van néixer el pintor Jaume Borrassà, mort poc abans del 1430, i Pere Borrassà, artista que…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Gironès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La zona de transició situada entre el mar i la muntanya que queda limitada al nord per la nova comarca del Pla de l’Estany, a l’est per la comarca del Baix Empordà, al sud per la comarca de la Selva i a l’oest per les comarques de la Garrotxa i la Selva, és part del territori que històricament ha estat designat amb el nom de Gironès Els límits d’aquesta comarca han anat canviant al llarg del temps, essent diversos els factors que influïren per engrandir-los o reduir-los…

Frontinià 516 - 540 Assistí al concili de Tarragona de l’any 516 L’any següent, el 517, presidí el concili provincial celebrat a Girona, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona Joan Aquest concili s’ocupà de la unificació litúrgica, de l’administració dels sagraments i de la reforma dels costums Estafili 540 - p 546 També anomenat Esteve, assisteix al concili de Barcelona de 540 i fou representat al que celebrà a la Seu Lleidatana el 546 pel prevere gironí Grat Alici 589 - 590 Apareix com a bisbe de Girona en el III concili de Toledo, de l’any 589, on Recared i molts bisbes i magnats del…

Situació Una vista de l’exterior de l’església, amb la capçalera trapezoidal, des de llevant F Tur El lloc de Palau Sardiaca és al cim d’un dels petits pujols de l’inici dels terraprims, a l’extrem de ponent de la plana alluvial de l’Alt Empordà, uns 200 m al nord-est de Santa Eulàlia Mapa 258M781 Situació 31TDG976697 Per anar-hi cal agafar el camí que hi porta des del poble de Santa Eulàlia L’església, també anomenada Sant Esteve de Palau de Santa Eulàlia, que roman oberta, es troba al bell mig del petit nucli agregat, al costat del palau dels ardiaques i a tramuntana del gran casal de Can…

Situació Vista aèria del poble de Cruïlles, amb la torre mestra del castell, erigida actualment al mig de la plaça del poble J Todó-TAVISA La torre mestra del castell de Cruïlles és situada actualment al mig de la plaça de la Torre del poble, al centre i al punt més enlairat de la població, vora el temple parroquial Mapa 334M781 Situació 31TEG010450 Venint de la Bisbal, des de la carretera, hom ja veu el poble de Cruïlles i, al seu cim, la torre Podem entrar pel carrer de la Bordeta, arribar fins a la plaça de la Creu, donar la volta pel carrer del Gessamí i entrar amb cotxe fins a la plaça…