Resultats de la cerca
Es mostren 981 resultats
Central Intelligence Agency
Política
Militar
Organisme d’espionatge i contraespionatge del govern dels EUA, creat el 1947 per la Llei de seguretat nacional, i dependent del Consell de Seguretat Nacional, bé que els seus caps tenen contacte directe amb la Casa Blanca.
La CIA durant la guerra freda Autoritzada des del 1948 per a efectuar operacions especials i secretes que poguessin ésser desmentides pel Govern, mobilitza uns 200000 homes, repartits entre les ambaixades de tot el món i el seu centre de Langley Virginia Té el seu precedent més directe en l’Oficina de Serveis Estratègics, servei secret creat durant la Segona Guerra Mundial 1942-45 Bé que n’adoptà l’organització i els mètodes, la CIA nasqué com a conseqüència de la guerra freda i amb l’objectiu de frenar l’avenç del comunisme mundial i la influència soviètica, especialment al Tercer Món Entre…
Lliga Àrab
Associació d’estats àrabs fundada al Caire el 22 de març de 1945 per Egipte, l'Iraq, Síria, el Líban, Transjordània (des del 1949, Jordània), l’Aràbia Saudita i el Iemen.
Posteriorment, i a mesura que accedien a la independència, s’hi adheriren Líbia 1953, el Sudan 1956, Tunísia 1958, el Marroc 1958, Kuwait 1961, Algèria 1962, el Iemen del Sud 1967 des del, 1990 el Iemen , Bahrain 1971, Qatar 1971, Oman 1971, els Emirats Àrabs Units 1971, Mauritània 1973, Somàlia 1974, Palestina representada per l’ Organització per l’Alliberament de Palestina i, des del 1994, per l’ Autoritat Nacional Palestina 1976, Djibouti 1977 i les Comores 1993 La seu de l’organització és al Caire Els signataris es comprometeren a recórrer a l’arbitratge de la Lliga en els conflictes…
Torre d’en Viola (Calafell)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta construcció de tàpia, que hom ha identificat amb el primitiu castell de Calafell ECSA - J Bolòs Aquesta torre fou bastida en un vessant de muntanya poc abrupte, en una petita vall situada a l’orient de Calafell, a poca distància d’aquesta població Mapa 35-17447 Situació 31TCF809628 Si seguim la variant de la carretera que va del Vendrell cap a la costa i passa a l’est de Calafell, haurem d’agafar una pista que surt davant d’aquesta població que ens portarà fins a uns centenars de metres de la fortificació JBM-RMUC-JARN Història No s’han localitzat fins avui…
Torre de Cal Pinya (Subirats)
Art romànic
Situació Fortificació de paredat i tàpia, semblant a d’altres de la comarca, a la qual algunes hipòtesis atorguen un origen islàmic ECSA - J Bolòs Torre de tàpia situada a la falda de les muntanyes que s’alcen al sud del pla del Penedès, a llevant de la Torre Ramona, entre les dependències del mas de Cal Pinya Mapa 36-16420 Situació 31TDF021863 Si seguim la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a Gelida, després d’haver deixat endarrere el trencall principal que puja al veïnat de la Torre Ramona, cal girar a mà dreta quan trobem el segon trencall Cal Pinya és a uns centenars de metres més…
Ramon Berenguer II de Barcelona
Sepulcre de Ramon Berenguer II de Barcelona (segle XIV), obra de Guillem Morei, a la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1076-82), fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d’ Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II de Barcelona.
El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo, València,…
Robert Ignatius Burns
Historiografia catalana
Jesuïta i medievalista nord-americà especialitzat en el Regne de València del segle XIII.
Vida i obra Després de cursar estudis de teologia i d’ordenar-se de sacerdot, es doctorà a la John Hopkins University de Baltimore 1958 i a la Universitat de Friburg Suïssa el 1961 Inicià la seva carrera d’historiador treballant sobre la colonització del nord-oest dels EUA durant el tercer quart del segle XIX, especialment les guerres índies i el paper dels jesuïtes en els esmentats fets Aquesta etapa correspon a la fase predoctoral de la formació de Burns 1947-57, el fruit culminant de la qual fou l’obra The Jesuits and the Indian Wars of the Northwest 1966 Malgrat la definitiva orientació…
Líbia

Estat
Estat del nord d’Àfrica, situat entre la mar Mediterrània al N, Egipte a l’E, el Sudan al SE, el Txad i el Níger al S, Algèria a l’W i Tunísia al NW; la capital és Trípoli.
La geografia física El relleu és constituït per un bloc antic en el qual vastes seccions han estat arrasades o enfonsades per moviments tectònics, els quals han donat lloc a blocs tabulars d’escarpaments graonats, com els altiplans ǧabal de la Cirenaica i la Tripolitània, d’escassa altitud uns 900 m Entre aquests i la mar s’estén una plana litoral o sahel amb una successió de conques tancades Al sud, el ǧabal descendeix cap als oasis que marquen el límit nord del desert, el qual predomina a l’interior, on presenta tres aspectes l’hamada desert rocallós, l’ erg desert de sorra i el serir …
música de l’Àfrica musulmana
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica musulmana, terme que identifica la zona de tradició panislàmica situada al nord del continent africà, aproximadament per damunt del paral·lel 10 graus latitud nord i que comprèn el desert del Sàhara i els països del Magrib més Egipte.
A diferència de la música de l’Àfrica negra, la cultura musical de l’Àfrica musulmana ha de ser analitzada en els plans tradicional folklòric i culte, i també religiós i popular originada per l’aculturació urbana i la influència d’altres cultures musicals D’aquests factors es desprèn que la configuració musical de l’Àfrica musulmana actual és fruit de la simbiosi de les cultures berber, àrab s’inclouen les aportacions perses, andalusina, turca i sefardita A tot això cal afegir la influència occidental, sobretot des del segle XIX Marc històric i antropològic L’any 1000 aC, després d’un període…
Aràbia Saudita

Estat
Estat d’Aràbia que ocupa la major part de la península i que limita amb Jordània, Iraq i Kuwait al N, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units al NE, amb Oman a l’E i al S, amb el Iemen al S i SW i amb la mar Roja a l’W; la capital és Riad.
La geografia econòmica L’Aràbia Saudita és sotmesa a importants limitacions naturals per desenvolupar l’agricultura, principalment per la manca d’aigua El 1990 fornia només el 8% del PIB, bé que ocupava el 39% de la població activa Els conreus resten confinats als oasis i les terres irrigades, en total només el 2% de tot el territori Les produccions més importants són els cereals blat, melca, ordi, els dàtils el país és el primer productor del món i, els últims anys, els productes d’horta tomàquets, melons Les mesures per a millorar i augmentar la producció agrícola han aconseguit reduir les…
Afganistan

Estat
Estat d’Àsia central, limitat a l’W amb l’Iran, al S i a l’E amb el Pakistan, al NE amb la Xina i al N amb el Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan; la capital és Kābul.
La geografia física El relleu L’Afganistan és accidentat al NE per la gran serralada alpina de l’Hindu Kush, que s’ajunta a l’altiplà del Pamir per la regió de Badakhxan a l’W de la conca del riu Kābul, la serralada s’abaixa i es divideix en diverses serres que s’estenen fins a l’Iran Al N, la depressió estepària del Turquestan és regada 500 km per l’Amudarja, que forma frontera amb el Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan, i a l’E del Fīruz Kūh, vers el Pakistan, les muntanyes Sulaiman Ke Pahad, que van de nord a sud, formen una barrera que impedeix les influències climàtiques i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina