Resultats de la cerca
Es mostren 2233 resultats
Castell de Bellveí (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El nucli de Bellvei, situat dalt d’un turó a llevant de Torrefeta, és presidit per una antiga casa senyorial, segurament continuadora d’un castell documentat des del segle XI L’indret fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI, i una de les primeres mencions documentals del seu castell data del 1040, en què és citat entre les fortaleses pertanyents a la canònica de la Seu d’Urgell en l’acta de consagració de l’any 1040 Aquesta supeditació a l’església urgellesa es confirma en un document de l’any 1046-1047 en el qual el bisbe Guillem d’Urgell i els canonges de la Seu…
Castell de Timor (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
L’actual agregat de Timor, totalment despoblat, té el seu origen en un castell, el seti del qual avui és ocupat per la masia anomenada la Torre de Timor El castell de Timor donà lloc al llinatge del mateix nom, que s’emparentà amb els Queralt de Santa Coloma i esdevingueren senyors d’aquest important castell i vila de la Conca de Barberà al començament del segle XIII El 1131 ja apareix documentat Arnau de Timor L’any següent Alaric, el primer castlà o feudatari del terme conegut, cedí al seu fill Ramon el castell de Timor juntament amb altres castells propers Aquesta nissaga conservà el…
Pont de l’Aglí (Espirà de l’Aglí)
Art romànic
Situació Aquest pont és situat a l’extrem de ponent del terme d’Espirà, sobre l’Aglí Mapa IGN- 2548 Situació Lat 42° 27’ 30,6” N - Long 2° 48’ 0” E L’única arcada que es conserva d’aquest pont, amb el basament aparellat de marbre seguint una disposició semblant al de la canònica de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí ECSA - J Bolòs Cal seguir la carretera que va d’Espirà a les Cases de Pena Immediatament després d’una estació de benzina i d’un restaurant surt a mà dreta un camí asfaltat que porta fins a unes cases passada la darrera, a mà esquerra hi ha un rengle de xiprers parallel al camí del…
Mallerenga d’aigua
Àrea de nidificació de la mallerenga d’aigua Parus palustris als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta és una espècie força sedentària que solament viu i es reprodueix a les zones forestades de l’anomenada Catalunya humida la seva àrea de distribució es perllonga per la Catalunya Nord Possiblement nidifica a Andorra, on l’espècie ja havia estat citada anys enrere, si bé aquest extrem no ha pogut ser demostrat No existeixen dades més cap al S de la seva àrea de cria i no ha estat mai vista a la Catalunya central i meridional, ni al País Valencià ni a les Illes, la qual cosa…
Una medusa invasora: Carybdea marsupialis
Exemplar de la cubomedusa Carybdea marsupialis d’uns 2 cm de diàmetre i tentacles de 2 m Es pot veure part dels tentacles d’un altre individu sobre l’ombrella Eduardo Obis A l’estiu del 2008 i del 2009 es va produir una proliferació sobtada de la cubomedusa Carybdea marsupialis en algunes platges de la costa d’Alacant, especialment a la zona de Dénia Les meduses petites d’1 a 3 cm van produir picades a més de 2500 persones que es banyaven a les platges als mesos d’estiu Alguns dies es van recollir fins a 260 individus per m 3 , una densitat mai coneguda a la Mediterrània, on fins ara havia…
Sit negre
Àrea de nidificació del sit negre Emberiza cia als Països Catalans Maber, original dels autors El sit negre és present als Països Catalans al llarg de tot l’any és un nidificador habitual de la major part de les nostres muntanyes de més de 400 m Manca de les Balears —on tan sols hi ha alguna citació en pas a Mallorca—, la plana de Lleida, i una bona part del litoral, on pot aparèixer com hivernant Les nostres poblacions de l’alta muntanya davallen cap al setembre a zones més baixes, i alguns individus inicien moviments nòmades El pas té lloc per una banda a l’abril i una part al maig, i per…
Cornella negra
Àrea de nidificació de la cornella negra Corvus corone als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie d’hàbits fortament sedentaris, que és nidificadora comuna, però localitzada a tota la zona dels Països Catalans Manca del migjorn valencià, de les Balears —on pot aparèixer excepcionalment— i de tota la sanefa de comarques litorals, i es fa escadussera a les cotes més altes dels Pirineus i a les zones menys arbrades de la Depressió de l’Ebre En els últims 15 anys s’ha notat un lleuger augment en el nombre de cornelles, les quals, probablement davallant dels Prepirineus…
Basílica de Santa Margarida (Martorell)
Capçalera de l’església de tradició paleocristiana, amb restes dels graons afegits sota el paviment d’ opus signinum Centre d’Estudis Martorellencs L’església de Santa Margarida és situada al municipi de Martorell, a molt poca distància del nucli urbà antic i gairebé a tocar de l’actual cementiri municipal, en una zona de suau pendent a la riba esquerra de l’Anoia La recerca arqueològica de l’església va ser realitzada pel Centre d’Estudis Martorellencs CEM des de l’any 1987 fins al 1995, tot donant continuïtat a les actuacions iniciades el 1972 Anteriorment, cap al començament de segle,…
Les roques ígnies de la Serralada Costanera catalana com a exemple de la geologia herciniana
Tot i que, a causa de les fractures alpines i del recobriment posthercinià, l’aflorament de roques ígnies en el sòcol de la Serralada Costanera catalana és discontinu, en aquestes serres hi ha els afloraments de granitoides més extensos dels Països Catalans Això no obstant, representen només fragments d’un gran batòlit, l’extensió total del qual ens és, ara per ara, desconeguda Els principals afloraments de granitoides són el que s’estén pel Montseny i les Guilleries, el de les Gavarres i la Costa Brava, el que a la serra de Marina s’estén des del riu Besòs fins al riu Tordera i, més al S, el…
Les peltigerals
Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina