Resultats de la cerca
Es mostren 1497 resultats
reforma gregoriana
Cristianisme
Moviment de reforma de l’Església catòlica, als segles XI i XII, enfront de la decadència moral i institucional (relaxació moral o dels costums, simonia, politització dels càrrecs eclesiàstics, etc), originada al segle X per la desaparició de l’ordre establert pels carolingis.
Arrelada en la idea cluniacenca de llibertat de l’Església enfront del poder polític, la reforma fou iniciada pel papa Lleó IX 1048, fou continuada per Nicolau II, que obtingué que el papa fos elegit només pels cardenals, sense intromissió de l’emperador 1059, i fou coronada per Gregori VII, de qui rep el nom, juntament amb Frederic de Lorena, Humbert de Moyenmontier i Pere Damià En els sínodes romans del 1074 i el 1075 i, sobretot, en els Dictatus papae , Gregori VII exposà el pla reformador, per a l’acompliment del qual féu servir els legats, que anullaren l’autoritat dels bisbes i dels…
còpia
Diplomàtica i altres branques
Transcripció d’un text o d’un document manuscrit.
Podia ésser feta directament sobre l’original o sobre alguna altra còpia derivada més o menys directament d’aquell En el procés de la transmissió d’un text a través de còpies, aquest en resultava sovint alterat a causa de la major o menor capacitat o atenció del copista, el qual, d’altra banda, intentava de vegades de “millorar” el text que tenia davant És tasca de la crítica textual de retrobar el text original, a través de les diverses còpies La multiplicació de còpies és un fet important també en diplomàtica, on ja molt d’hora a Roma i a Bizanci hom començà d’escriure'n per estalviar el…
Hilary Putman
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor a Harvard Deixeble de Carnap i de Quine, les influències que més el marcaren foren, però, les de Kant i Wittgenstein El seu primer àmbit d’interès fou el de la filosofia de les matemàtiques i posteriorment s’interessà per la filosofia del llenguatge Amb el temps tractà totes les temàtiques filosòfiques bàsiques La seva obra es caracteritza pel tarannà crític envers els dogmes de la filosofia analítica La seva línia de pensament fou definida per ell mateix com a realisme intern o realisme amb r minúscula per oposar-lo al Realisme metafísic, amb R majúscula Considera que no hi ha cap…
Lluís Flaquer i Vilardebò

Lluís Flaquer i Vilardebò
© Arxiu Ll. Flaquer
Sociologia
Sociòleg.
Graduat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic de sociologia de la mateixa universitat emèrit des del 2016, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada 1982, premi Crítica…
comando
Militar
Força d’assalt autònoma de pocs efectius, organitzada i preparada per a acomplir missions especials.
L’acció del comando consisteix generalment en operacions amfíbies ofensives, ràpides factor sorpresa i d’una gran qualitat La selecció dels comandos és molt acurada i es nodreix de voluntaris La instrucció és molt dura hom requereix preparació física, domini de les tècniques militars, emmascarament, coneixement de l’idioma i els costums del país on ha d’actuar i, condició també fonamental, una ferma preparació moral L’armament és el propi de forces de xoc, i l’organització de les unitats —amb un tant per cent elevat d’oficials i sotsoficials— és d’una gran flexibilitat Les…
bàrbar | bàrbara
Història
Entre els grecs, originàriament, ‘‘no grec’’, és a dir, estranger, aplicat indistintament als membres d’una civilització desenvolupada (perses, egipcis) o als de pobles primitius (sàrmates, escites, germànics).
Amb la civilització hellenística, bàsicament cosmopolita, aquest terme prengué una simple significació d’ingenuïtat i de simplicitat Els romans, al contrari, li donaren aviat un sentit pejoratiu, que arribà a tenyir-se d’un matís moral el bàrbar era aquell qui ignorava la civilització Més tard, el contacte entre el món grecoromà i el bàrbar donà al mot un significat molt més concret designava les poblacions que restaven fora de l’Imperi i n'amenaçaven les fronteres Amb les invasions i la destrucció de l’Imperi Romà d’Occident acabà significant home salvatge, feroç, grosser…
Élisée Reclus
Geografia
Història
Geògraf i anarquista francès.
Membre d’una família de geògrafs, fou professor a la Universitat de Brusselles, on visqué molts anys d’exili a causa de les seves idees És autor de La terre, description des phénomènes de la vie du globe 1867-68, Géographie Universelle 1875-94, L’Homme et la Terre 1905-08 La seva influència i difusió en els medis obrers dels Països Catalans fou considerable a partir del 1887 Els grups de Los Desheredados de Sabadell i Acracia de Barcelona publicaren els seus primers opuscles de propaganda anarquista A los campesinos , 1887 Evolución y revolución , 1887 Després foren les biblioteques de “La…
María Eugenia Ignacia Agustina Palafox de Guzmán Portocarrero y Kirkpatrick
Eugenia de Montijo en una pintura de Franz Xaver Winterhalter
© Fototeca.cat
Història
Aristòcrata espanyola i emperadriu dels francesos (1853-71), coneguda popularment per Eugenia de Montijo.
Filla segona dels vuitens comtes del Montijo, era marquesa d’Ardales de Moya i comtessa de Teba, de Mora i de Baños, entre altres títols S’educà a la Gran Bretanya i a França, on freqüentà els ambients literaris El 1853 es casà amb Napoleó III , amb el qual tingué un únic fill, Napoleó Lluís Eugeni Joan Josep Bonaparte 1856 Extremament catòlica, feu costat al partit ultramuntà, oposat a la política italiana de l’emperador, junt amb el qual el 1858 sortí illesa de l’atemptat perpetrat per Felice Orsini Destacà com a mecenes i com a protectora de les arts i les lletres, bé que la seva…
Escacs d’Amor
Literatura catalana
Debat poètic valencià del segle XV fet en col·laboració per Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar.
Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada Castellví, amb peces vermelles, mena “lo joc de Mars”, i té com a crit de guerra “Amor” El seu rei és la Raó, la reina la Voluntat, les torres són Desigs, els cavalls Llaors, els alfils Pensaments, i els peons Serveis Vinyoles juga amb peces verdes, i duu “lo joc de Venus”, i el seu crit de guerra és “Glòria” El seu rei és Honor, la reina Bellea, les torres Vergonya, els cavalls Desdenys, els alfils Dolços Esguards, i els peons Cortesies Castellví aconsegueix de fer mat al seu adversari…
,
Menandre
Literatura
Teatre
Poeta còmic grec.
La seva obra resulta clarament vinculada a la crisi postdemocràtica de la seva polis De fet, només es conserva íntegra una de les cent comèdies que escriví, l’anomenada El díscol , i ni aquesta obra ni les altres que són conegudes algunes molt fragmentàriament i d’altres força senceres L’arbitratge, La dona de Samos, L’home de Sició, etc no mostren un poeta de geni, un còmic com Aristòfanes o Plaute Mai no qüestiona ni manipula o envigoreix la realitat és acceptada i “romantitzada”, amb un ineludible final feliç que culmina la seva feina d’enredaire ingenu Els bons, però, triomfen a la fi, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina