Resultats de la cerca
Es mostren 1175 resultats
Convocatòria d’un concurs per a l’adjudicació de l’ampliació del cor de la catedral de Barcelona
Art gòtic
Data 1 de març i 8 d’abril de 1456 Els canonges de la catedral es reuneixen a la sagristia i acorden obrir un concurs entre els imaginaires Macià Bonafè i Joan Claperós per a escollir quin dels dos ha de fer les noves cadires del cor El primer dia del mes de març de 1456, en el capítol que es va celebrar dins la sagristia, hi eren presents els honorables Guillem Ponç de Fonollet, N Pujades, Bernat Tor, Ferrer Colom, Narcís de Santdenís, Pau de Gualbes, J Comes, Hug de Loguetis , Lluís Servent, Antoni Giner, Bartomeu Figueres, Bernat Mateu, Nadal Garcés, B Sos, N Cortada, N…
Josep Bartolí i Guiu

Josep Bartolí i Guiu
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cinematografia
Pintor, dibuixant i il·lustrador gràfic.
Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora , La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué molt d’èxit…
,
Manuel Castells i Oliván

Manuel Castells i Oliván
© Holbergprisen / Marit Hommedal / Scanpix
Sociologia
Sociòleg.
Format a Barcelona i a París, fou professor a l’École des Hautes Études de París i a la Universitat Autònoma de Madrid També fou professor de sociologia i planificació urbana i regional a la Universitat de Berkeley durant vint-i-quatre anys Ha estat professor visitant en centenars d’institucions acadèmiques de quaranta-cinc països, entre d’altres el Massachusetts Institute of Technology 2004-09, la Universitat d’Oxford 2007-10, la Universitat de Santa Clara 2008-10 i la Universitat de Cambridge 2012-14 Des del 2001 és professor de la Universitat Oberta de Catalunya i, des del 2003, de l’…
Maria Encarnació Roca i Trias
Història del dret
Jurista.
Llicenciada 1966 i doctorada en dret per la Universitat de Barcelona , des del 1979 és catedràtica de dret civil en aquesta mateixa universitat i fins el 1998 hi dirigí la càtedra de dret civil català Duran i Bas N'ha estat, a més, vicerectora i secretària general 1986-93 L’any 1995 ingressà com a membre numerari a l' Institut d'Estudis Catalans Ha estat professora visitant en diverses universitats, entre les quals cal esmentar el Wolfson College d’Oxford 1995 i 1998 i ha participat com a ponent en nombroses conferències jurídiques internacionals Des del 1996 és directora de la Revista…
guerra dels Malcontents
Història
Alçament armat promogut el 1827 a Catalunya pels ultrareialistes, que consideraven massa suau la política repressiva de Ferran VII contra els liberals.
Les queixes principals es referien a la negativa a restablir la inquisició, a l’indult bé que molt parcial atorgat als liberals, a la permanència en l’exèrcit i els càrrecs públics de gent tinguda per liberal i a la relegació dels voluntaris reialistes els antics guerrillers del Trienni Constitucional, els caps dels quals foren apartats en bloc de l’exèrcit, amb llicència illimitada, i aviat deixaren de percebre els sous promesos Les esperances ultrareialistes, posades primerament en Ferran VII, s’anaren decantant cap al seu germà Carles la conspiració de la cort, mostra de la qual fou la…
Santa Maria del Roure (Pont de Molins)
Art romànic
L’antiga canònica augustiniana de Santa Maria del Roure dreça les ruïnes de la seva església gòtica al cim d’un serrat a 1 km vers migjorn del poble de Molins o Molins de Dalt Les ruïnes que hi subsisteixen són les d’una església gòtica, coberta inicialment amb un embigat sostingut per arcs diafragmàtics, aixecat al segle XV i acabat amb posterioritat el 1431, moment en què encara es concedien indulgències als qui ajudaven en la seva reconstrucció Al costat de migjorn de l’església hi ha les restes del gran edifici de la canònica, amb un finestral gòtic, un gran portal adovellat, amb dos…
Joan Ollé i Freixas

Joan Ollé i Freixas
© Focus
Teatre
Director d’escena.
S’inicià com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos 1974 i Nocturn per acordió 1975, dos espectacles a partir de textos de J Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll Dagom Els anys 1977 i 1978 dirigí dos èxits seguits que consolidaren la seva carrera No hablaré en clase , de J Parramon i el mateix Joan Ollé, i Quan la ràdio parlava de Franco , de JM Benet i Jornet i Terenci Moix Entre els muntatges que dirigí els anys vuitanta cal esmentar Els pledejaires 1983, de J Racine Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre 1986, de J…
Claudi Esteva i Fabregat
Antropologia cultural
Antropòleg.
Nascut a Marsella, el mateix any del seu naixement tornà amb la seva mare a Barcelona, on cresqué Ingressà a les Joventuts Socialistes Unificades, de les quals fou secretari de propaganda, i combaté en la Guerra Civil Espanyola Exiliat, després de passar pel camp de concentració de Sant Cebrià, s’embarcà el mateix 1939 en el primer vaixell d’exiliats republicans cap a Mèxic, on es dedicà a ocupacions diverses del 1940 al 1945 fou jugador de futbol professional i en 1945-46 entrenador Participà en la creació del Partit Socialista Català 1941, del qual fou també membre actiu…
Jaume Carner i Romeu
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Doctor en dret, exercí d’advocat a Barcelona Afiliat al moviment catalanista, en formar-se el Centre Nacional Català , presidit per Narcís Verdaguer i Callís, n'ocupà la vicepresidència 1899 En fusionar-se aquest Centre amb la Unió Regionalista 1901 per formar la Lliga Regionalista , fou un dels dirigents del nou partit, on representà la tendència republicana i d’esquerra enfront de la conservadora i oportunista de Prat de la Riba i Cambó La seva actuació el convertí en una de les figures més conegudes del catalanisme als ambients populars d’aquell temps Fou el principal…
Lletra d’Or
Literatura catalana
Premi fundat el 1955, a Barcelona, per un grup heterogeni d’escriptors per destacar amb una fi (Φ) d’or (obra de l’orfebre Manuel Capdevila) el millor llibre català de l’any.
El premi no té dotació econòmica Relació de guardonats 1956 Final del laberint de Salvador Espriu 1957 Barcelona de Josep Pla 1958 Absència de Josep Carner 1959 Els primers comtes catalans de Ramon d’Abadal 1960 És a dir de Clementina Arderiu 1961 Onze Nadals i un Cap d’Any de JV Foix 1962 Vacances pagades de Joan Oliver 1963 Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1964 Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet 1965 La cultura catalana del Renaixement a la Decadència de Jordi Rubió 1966 Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo 1967 Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater 1968 Com un núvol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina