Resultats de la cerca

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Celoni NE, Santa Maria de Palautordera NW, Vilalba Sassera W, i Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt i Dosrius S, els tres darrers pertanyents al Maresme El sector de Vallgorguina s’emplaça entre la serra del Corredor a ponent i la de Montnegre a llevant i ocupa part dels vessants d’aquests massissos de la Serralada Litoral Així, tot el terme és molt accidentat el Pla de les Bruixes 409 m, a llevant, al límit amb el municipi d’Arenys de Munt la serra de Parent Rost amb altituds entre els 527 i el 415 m, a migdia per la carena de la…

Situació Interior de la nau romànica de Sant Martí de Palaldà, totalment emmascarada per l’arrebossat i molt transformada, on s’aprecia l’extrem d’un dels arcs torals amb el pilar arranat ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí destaca al centre i a la part més alta del nucli antic del poble de Palaldà, al costat dels vestigis del castell Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 15″ N - Long 2° 40′ 32″ E L’itinerari per a arribar a Palaldà és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent EBP Història La primera referència documental de l’església de Palaldà és força antiga, data…

Situació Fris esculpit corresponent al brancal esquerre segons l’espectador de la porta d’entrada de Sant Pere de Fraga i detall de la seva cara interior, on és visible, en primer terme, una imposta amb un relleu fet per una tija entortolligada i, a sota, la representació del tema de Jesucrist enfrontant-se al diable ECSA - C Liarás L’església parroquial de Sant Pere, amb l’esvelt campanar, centra el nucli antic de la vila de Fraga, que és situat a la riba esquerra del Cinca JBP Mapa 31-15 387 Situació 31TBG794005 Història Abans de la conquesta de la ciutat, les esglésies de Fraga foren…

Situació Aquest castell, del qual només resta d’època romànica una torre sobre la qual s’assenta el campanar de l’església de Santa Maria de Ribelles, fou el bressol d’un dels llinatges més rellevants del comtat d’Urgell ECSA - F Baltà Castell situat dalt d’un turó, al costat del poble actual de Ribelles davant de la vall del Llobregós Formava part de la línia de fortificacions que s’estenien al llarg de la riba dreta d’aquest riu Mapa 34-13329 Situació 31TCG574385 Des de la carretera que va de Ponts a Torà C-1412 surt a mà esquerra una pista de terra en bon estat que porta a Ribelles El…

És una espècie de grandària mitjana dins els mamífers dels Països Catalans, amb un morfotipus inconfusible, més petit i arrodonit que la llebre Les extremitats posteriors són adaptades al salt i a la carrera i li permeten assolir velocitats de fins 40 km/h Biologia Pot ocupar biòtops diversos Generalment, el requeriment principal és la naturalesa del sòl Per tal d’excavar els seus caus, requereix terrenys sorrencs o argilosos Normalment, prefereix terrenys oberts, camps abandonats o garrigues, si bé també pot habitar zones boscoses, poc frondoses, sense pujar gaire en altitud Als boscos,…

Porta d’entrada, oberta al mur de migjorn Té tres arcs en gradació, tot i que, segons la seva estructura, sembla que fou projectada perquè tingués una arquivolta més F Baltà Situació L’església de Santa Cristina que estudiem aquí és el temple parroquial del municipi de Santa Cristina d’Aro, situat a mà esquerra del Ridaura, enlairat en un pujol al peu dels vessants de les Gavarres Mapa 366M781 Situació 31TEG005298 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-263, de Palamós a Santa Coloma de Farners, la qual enllaça amb la N-II venint d’aquesta N-II, Santa Cristina d’Aro es troba abans…

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…

El plural dels mots acabats en -ig , -sc , -st i -xt Fem amb -s els noms i adjectius acabats en -ig , tot i que admetem la variant -os per a les obres literàries i els llibres de text bombardeigs / bombardejos, lleigs / lletjos Però khmers rojos Optem pel plural amb la terminació -os en els noms i adjectius acabats en -sc , -st i -xt cascos, manifestos, contextos bascos, justos, mixtos El plural de noms propis, manlleus i noms compostos Evitem la flexió del plural en noms propis Podem adaptar-los a noms comuns, en minúscula inicial, si no són topònims dos exemplars de la Bíblia, dues teles…

Vida i obra També conegut, encara que inexactament, com Real de Fontclara o Jeroni del Real de Fontclara Nasqué al barri gironí del Mercadal Era membre d’una família de la petita noblesa catalana originària de Fontclara Baix Empordà que esdevingué ciutadana al final del s XVI quan emparentà amb una rica nissaga de mercaders, els Saconomina El seu pare, Miquel, morí quan Jeroni encara era un infant Fou l’oncle avi, Jeroni Saconomina, el seu padrí i tutor, qui més el protegí i l’influí en la seva vocació política i de cronista Es casà dues vegades, amb Agnès de Miquel i amb…