Resultats de la cerca

Situació Vista del sector del costat de tramuntana de l’església, l’únic que ha estat buidat fins ara J Bolòs Poble abandonat situat al costat de l’església de Sant Romà de Sidillà, en un pla proper al riu Ter, actualment cobert per una pineda plantada sobre la sorra que s’estén per aquest sector Mapa 296M781 Situació 31TDG995577 Per anar-hi, cal travessar el poble de Foixà i seguir la carretera, primerament asfaltada i després de terra, cap a tramuntana al llarg de poc més d’1 km Després de travessar diversos bosquets, hi ha, a mà esquerra, al costat d’una esplanada d’on extreuen sorra, els…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Denominem Solsonès la comarca formada administrativament l’any 1933 i que comprèn tres elements molt diferents entre ells les terres altes de l’alt Cardener, a tramuntana les terres altes de la ribera Salada al NW, i les terres mitjanes de l’Alta Segarra, a migjorn A la zona de l’alt Cardener, hi ha les terres d’alta muntanya incloses en la serralada pirinenca, malgrat que no participen del seu nucli axial La delimitació d'aquesta zona és prou clara tant pel que fa a la…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Noguera amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Noguera és la més gran de Catalunya pel que fa a l’extensió, que abasta un total de 1 732, 96 km 2 i representa el 5, 5% del territori català Limita amb el Pallars Jussà al N, amb l’Alt Urgell al NE, amb el Solsonès, la Segarra i l’Urgell a l’E, amb el Pla d’Urgell i el Segrià al S i amb la Llitera i la Ribagorça a l’W Aquest àmbit territorial és integrat per trenta municipis Es poden establir diverses subcomarques al N la subcomarca del Montsec, a l’E…

Definició Són anomenats trastorns del son o dissòmnies una sèrie d’alteracions consistents en modificacions de la quantitat de temps que hom dorm o de la qualitat del son, que generalment repercuteixen en un aprofitament inadequat de Testat de vigília Aspectes fisiologics El son és un estat de quietud característic que es presenta amb una periodicitat relativament estable, i durant el qual hi ha una reduïda capacitat de resposta als estímuls externs El son comprèn dos aspectes un d’aparença passiva relacionada amb el repòs físic, que s’anomena dormir , i un altre que es caracteritza per l’…

Música culta A la darreria del segle X i els primers anys del segle XI, Hongria començà a viure una època d’estabilitat política, social i econòmica El monarca Esteve I 997-1038 seguí una política d’obertura a l’exterior, i durant el seu regnat començà a desenvolupar-se l’art de la música, tant en el camp religiós com en el profà La invasió turca significà la destrucció d’una gran quantitat del material d’aquesta època, però a partir del que s’ha conservat -graduals, antifonaris, saltiris, llibres d’himnes, missals, breviaris i llibres de seqüències- es pot apreciar la riquesa del cant…

Columnes estratigràfiques del Permià superior i del Buntsandstein de Mallorca i Menorca Servei de Fotografia/SPG, original d’Antonio Rodríguez-Perea i collaboradors La sèrie estratigràfica del Triàsic del domini beticobalear català comprèn, a grans trets, quatre grans trams Un d’inferior, detrític, que aflora només a Menorca i a Mallorca, amb una potència d’uns 500 m Permià i Buntsandstein Segueix un tram bàsicament calcari Muschelkalk, de 100 a 300 m de potència, que aflora a les tres illes Balears El Muschelkalk de l’illa de Mallorca presenta, localment, un tram lutitoevaporític intermedi,…

Tot i que, a causa de les fractures alpines i del recobriment posthercinià, l’aflorament de roques ígnies en el sòcol de la Serralada Costanera catalana és discontinu, en aquestes serres hi ha els afloraments de granitoides més extensos dels Països Catalans Això no obstant, representen només fragments d’un gran batòlit, l’extensió total del qual ens és, ara per ara, desconeguda Els principals afloraments de granitoides són el que s’estén pel Montseny i les Guilleries, el de les Gavarres i la Costa Brava, el que a la serra de Marina s’estén des del riu Besòs fins al riu Tordera i, més al S, el…

Entre els rius Millars i Xúquer, coincidint pràcticament amb el domini de la màquia litoral, es disposen les baixes cotes del territori mediovalentí És la continuació de les planes litorals catalanídiques, però amb un rerapaís organitzat altrament pels relleus ibèrics, les darreres digitacions del qual atenyen aquestes terres baixes litorals Ultra pels nítids límits que suposen el Millars i el Xúquer al N i al S, i el mar a l’E, el territori queda desllindat a l’W per la isohipsa 200-300 m aproximadament al NW, la Serra d’Espadà eleva la cota termenejadora El territori comprèn les comarques…

Les terres hiperbòries L’àrea coberta per la tundra equival només a un 3% de la superfície total dels continents La presència de l’oceà Àrtic escapça pel nord qualsevol possible extensió més septentrional, mentre que les bandes latitudinals són menys extenses a les regions properes als pols que a les latituds més baixes la longitud de l’equador és de 40 000 km, però la dels parallels corresponents a les latituds 70°N i S només és de 13 750 km Tot plegat fa que no hi hagi gaire espai per a la tundra Els límits latitudinals de la tundra El glaç marí i les glaceres del pol nord no constitueixen…

La tundra àrtica, un clima extremat La tundra, el bioma propi de la regió àrtica, s’estén des del límit septentrional dels arbres fins al límit meridional del glaç permanent en blanc, i es caracteritza per un clima fred i sec la temperatura mitjana anual és inferior als 0°C i les precipitacions, normalment en forma de neu, rarament superen els 350 mm anuals Els climogrames, corresponents a quatre localitats situades a latituds i altituds semblants, excepte Thule, molt septentrional, mostren que els hiverns són llargs i extremament freds, i els estius curts i frescos Tanmateix, els dies d’…