Resultats de la cerca
Es mostren 1302 resultats
William Boyce
Música
Compositor i organista anglès, considerat el màxim exponent del Barroc tardà del seu país.
Vida S’inicià en la música com a escolà de la catedral de Saint Paul sota la direcció de Charles King Quan el canvi de veu no li permeté continuar en el cor, Maurice Greene, l’organista de la catedral, l’admeté com a alumne El 1734 ja exercia d’organista en diverses esglésies de Londres, entre les quals hi havia l’Oxford Chapell, la de Vere Street i la de Cavendish Square, activitat que compaginà amb classes de clavecí en algunes escoles de la ciutat En aquesta època fou alumne de G Pepusch, que inculcà al seu pupil el gust pels compositors antics, cosa inusual en aquell temps L’any 1736…
termodinàmica
Física
Branca de la física que fa servir la mecànica estadística per a estudiar el comportament macroscòpic de la matèria.
Així com la mecànica analitza el moviment d’un sistema material com si fos format per punts discrets, la termodinàmica fa l’estudi estadístic d’un nombre molt elevat de partícules i determina els valors mitjans de les magnituds que el caracteritzen Les propietats termodinàmiques de la matèria poden ésser deduïdes de les lleis de la mecànica estadística en allò que es refereix al comportament ideal dels cossos, i de paràmetres experimentals i fórmules empíriques quan cal tenir en compte les desviacions respecte a les hipòtesis ideals La mesura de la temperatura, la pressió o el volum específic…
premsa d’impressió
Disseny i arts gràfiques
Nom donat genèricament a totes les màquines d’imprimir (impremta).
Són constituïdes fonamentalment per la forma, un tinter amb el seu sistema de tintatge, un dispositiu de forniment de paper, un òrgan de pressió que aplica el paper contra la forma tintada o contra un cilindre intermedi que conté la imatge, i un mecanisme d’evacuació del paper imprès Segons la manera com és exercida la pressió del paper contra la forma o el cilindre portador de la imatge hom pot classificar les premses en planes, planocilíndriques i cilíndriques En les premses planes , la pressió és exercida per una superfície plana contra una altra superfície plana, i el paper és aplicat…
Castell de Veciana
Art romànic
Situació Aspecte de les escasses ruïnes d’aquesta fortalesa, properes a la capella de Sant Miquel M Raurich Les possibles ruïnes del castell són situades dalt d’un pujol, sota el qual s’esglaona la població, enfilada a la vora dreta de la riera de Veciana, a la banda nord-occidental de la comarca Mapa 35-15391 Situació 31TCG741129 Venint d’Igualada per la carretera que va a Calaf, que surt poc després de Jorba, trobarem el trencall de Veciana, a mà esquerra, un cop passat Copons JBM Història A l’inici del segle XI el senyorejaven la família Balsareny, els quals també eren senyors dels…
La serp de garriga
Àrea de distribució de la serp de garriga Macroprotodon brevis als Països Catalans Les comarques més meridionals del País Valencià constitueixen el límit septentrional de l’àrea de distribució de l’espècie per la costa mediterrània de la península Ibèrica IDEM, a partir de dades dels autors La serp de garriga o serp de cogulla Macroprotodon brevis és un petit colúbrid opistòglif que pot assolir els 60 cm de llargada, bé que rarament supera els 40 cm Té el cap curt i aplanat, de color gris amb unes bandes laterals fosques que s’estenen des de les comissures de la boca fins a l’ull En el…
Colobra llisa meridional
Morfologia La colobra llisa meridional Coronella girondica presenta un aspecte general molt semblant a la seva congènere europea, però posseeix una brida fosca transversal al musell i daus clars i foscos al ventre Oriol Alamany Aquesta serp és petita i esvelta, amb el cap petit i allargat La morfologia general és força semblant a la de l’espècie precedent La seva folidosi, en canvi, presenta petites diferències l’escata rostral és menuda i no s’introdueix entre les supranasals Té una escata preocular i dues de postoculars les escates supralabials són vuit, i la quarta i la cinquena són sota…
Les tafrinomicètides
Símptomes de l’arrufat del presseguer Taphrina deformans , una tafrinomicètida, sobre les fulles d’aquest arbre Prunus persica Les fulles queden arrufades, és a dir, plegades formant bonys, que es corresponen amb cavitats a la cara inferior fulla de l’esquerra A vegades, es poden veure presseguers o ametllers amb una gran part de les fulles com les de la fotografia, sovint amb una tonalitat més vermellosa Manuel Tabarés / SCM L’ordre únic de les tafrinals conté una sola família, les tafrinàcies Taphrinaceae , bàsicament representades pel gènere Taphrina En aquest, el miceli, hialí i…
Merla roquera
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Terrerola rogenca
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
Blauet
El blauet Alcedo atthis té una coloració molt vistent, com tots els coraciformes, i fa de bon Identificar pel seu bec, llarg i gruixut, i per la seva cua, curta i ampla Se’l veu, sol o en parelles, a la vora de les aigües dolces, a l’aguait damunt d’una branqueta o precipitant-se al damunt d’un peixet o un insecte que es mogui prop de la superfície de l’aigua Marisa Bendala El blauet és un nidificador comú, distribuït per la meitat oriental de la Catalunya Nord, i que ocupa els cursos d’aigua, des del nivell de la mar fins als 1000 m El mateix límit altitudinal és vàlid també per a la resta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina