Resultats de la cerca
Es mostren 806 resultats
A la descoberta de l’Univers
Una mirada de conjunt La nostra Terra és un cos minúscul perdut en la immensitat còsmica, des d’on els éssers humans contemplem l’univers que ens envolta Però és un punt d’observació que, certament, ens permet una visió molt parcial i inadequada d’aquest univers que és al nostre voltant Un observador terrestre aconsegueix copsar amb la mirada una part infinitesimal de tot el conjunt, i la imatge que n’obté és falsejada per la perspectiva i per la illusió que tots els cossos que veu estan disposats sobre una superfície esfèrica la volta celeste d’un radi que ens sembla inabastable, encara que…
Els anguil·liformes: anguiles, congres, morenes i afins
Alguns anguilliformes 1 agulla de fons Nemichthys scolopaceus , 2 netàstoma Nettastoma melanurum , 3 congre dolç Gnathophis mystax , 4 serp de mar Ophicthus rufus , 5 serp de platja Dalophis imberbis , 6 serp de mar Ophisurus serpens, 7 Apterichthus anguiformis, 8 Apterichthus caecus La làmina permet d’observar les característiques externes comunes d’aquestes espècies, que fan que hom les consideri pertanyents al mateix ordre, principalment la forma allargada del cos, l’aleta caudal acabada en punta i les obertures branquials reduïdes Les de la família dels ofíctids, o serps de mar 4…
Les serres del Baix Segura
A les serres del Baix Segura, l’extrema aridesa del clima, unida al caràcter pedregós i a la permeabilitat del terreny, es tradueix en una gran pobresa del mantell vegetal Ernest Costa Les serres del Baix Segura 17, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Sobre la gran plana de l’Horta d’Oriola destaquen, aquí i allà, una sèrie d’elevacions modestes, de vessants molt abruptes en alguns punts Les més importants són les serres d’Oriola i Callosa del Segura, situades a la banda esquerra del riu Segura A la banda dreta s’aixequen algunes llomes i pujols que s’estenen entre el riu i…
La serra de Collserola com a exemple de la geologia herciniana
Mapa geològic del vessant meridional de la serra de Collserola S’observa la complexitat litològica de l’Ordovicià superior i el contacte intrusiu de la granodiorita que talla la resta de contactes Ricardo Génova, original de Manuel Julivert, Hortènsia Duran i Joan Soldevila Una de les àrees on afloren materials sedimentaris paleozoics metamorfitzats en grau baix fàcies dels esquistos verds és la serra de Collserola Aquesta àrea forma l’extrem sudoriental dels afloraments paleozoics de la Serralada Litoral, que de Barcelona cap al NE és formada essencialment per granitoides A la serra de…
Les russulals
La crualga abellera o crualga pudent Russula foetens és un típic representant d’un grup de rússules Ingratae que sovint fan olor d’ametlles amargues Els exemplars joves com el de la dreta tenen el barret hemisfèric, mentre que els ben desenvolupats com el del mig mostren solcs marginals separats per rengles de papilles La seva olor és més aviat nauseosa, i per això no és comestible Josep M Vidal / SCM Totes les russulals presenten carn de textura granulosa, de manera que, encara que pugui ésser compacta, es trenca amb facilitat i dona fractures de superfície neta que recorden les del guix…
xurra
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels pteroclídids, de 35 cm; el mascle té el cap de color gris groguenc, les parts superiors grisenques amb taques ataronjades, el coll castany, amb una taca negra a la gola, i el pit gris rosat amb una franja negra estreta; la femella és de color groguenc, amb el cap, les parts superiors i el coll molt tacats de negre, el coll groc i amb una ampla franja ocràcia al pit.
Tant el mascle com la femella tenen el ventre negre Habita als terrenys esteparis del N d’Àfrica i la península Ibèrica És comuna a la Catalunya occidental
tití tigre

Tití tigre
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, de petites dimensions, entre 55 i 75 cm de longitud total, uns 30-40 dels quals són de la cua, que no és prènsil, de pèl curt, espès i llanós, de color gris, fosc o platejat a la part superior i ocre o ataronjat a la inferior, amb dues taques blanques entorn dels ulls, grossos, separades per una de negra i envoltades d’unes altres dues de fosques.
Els seus caràcters són molt primitius i és l’únic primat del subordre dels antropomorfs que és estrictament nocturn S'alimenta d’insectes, aranyes, ocells i petits mamífers i de fruites i fulles La seva veu és molt potent Les femelles pareixen un cop l’any i una sola cria cada vegada Són de repartiment molt discontinu Habiten a les selves fins als 2000 m d’altitud i, malgrat que manquen en una gran part del Brasil, al sud de l’Amazones, hom els troba en la regió compresa entre Nicaragua i l’Argentina i de les Guaianes al Perú i l’Equador Presenta una gran varietat de subespècies i de races…
Santa Creu del castell de Calafell
Art romànic
Situació Interior de l’església, amb l’entrada a la cripta que ocupa l’espai del semicilindre absidal ECSA - JA Adell L’església de la Santa Creu és situada dins el recinte del castell de Calafell, a la part alta del poble, perfectament rehabilitat i condicionat per a ser visitat JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF801623 Història El lloc de Calafell és documentat des de l’any 999, quan l’espluga de Calafell era l’afrontació occidental d’unes terres que els comtes de Barcelona van vendre a Gombau de Besora No obstant això, l’església de la Santa Creu del Calafell no és esmentada directament fins…
El massís del Maigmó
L’erosió dels materials més tous posa de manifest belles coloracions a la vall del riu de Montnegre Ernest Costa El massís del Maigmó 16, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Maigmó està format per un conjunt de serres situades entre les comarques de l’Alcoià, al nord l’Alacantí, al sud-est, i les Valls del Vinalopó, a l’oest Els cims més notables són el Maigmó 1296 m, el Despenyador 1260 m, el Carrascalet 1243 m, les Xemeneies 1249 m i el Maigmonet 1182 m Tots ells tenen vessants abruptes, sobretot cap al sud El conjunt d’aquestes serres té una extensió…
Sant Pere Desplà (Arbúcies)
Art romànic
Situació L’antiga església de parròquia rural es troba en un pla prop de l’antiga casa pairal de Can Ferrer Mapa L37-13332 Situació 31TDG564325 Per anar-hi cal agafar una pista particular que hi ha a mà dreta, passats uns metres del quilòmetre 7 de la carretera GE-543, d’Arbúcies al Coll de Ravell JRR Història A dalt, l’església vista des de la part nord-est, tal com va quedar després de la restauració dels anys 1983-1985 A baix, interior de l’església amb les restes dels arcs formers que amagaven les parets preromàniques del temple primitiu F Tur La primera notícia documental que coneixem…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina