Resultats de la cerca
Es mostren 41623 resultats
Sant Miquel de Vallmanya (Tordera)
Art romànic
Antiga església parroquial del municipi de Tordera, situada en un contrafort del Montnegre, al SW del terme, dintre d’un veïnat accessible des de la carretera, i després pista, que seguint la riera de Pineda porta a Hortsavinyà Des del segle XVI fou agregada o servida des d’Hortsavinyà El lloc és esmentat el 886, i la parròquia de Sancti Michaelis Vallis Magne ho és des del 1021 per la vella documentació del priorat de Sant Pol de Mar Més endavant surt sovint esmentada en el Cartoral de Roca-rossa per haver-se fundat aquest priorat canonical en terres sotmeses inicialment a la parròquia de…
Santa Eulàlia (Solsona)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, no degué passar de capella, dependent de la parròquia de Santa Maria de Solsona Les primeres notícies de l’església es troben l’any 1013, quan Ellemar, Miró, difunt, i Gigó, anomenada Bonamoça, donaren a Santa Maria de Solsona l’alou que fou de Miró, situat a Solsona, al mont Lleudà “ in Monte Lezda no” les terres de l’alou es trobaven junt a Santa Eulàlia El mateix any 1013, Eldemar i la seva muller Bonamoça repetiren la donació a Santa Maria de Solsona sense el difunt Miró, però feien constar que també se cedien…
Castell de Rajadell
Art romànic
El terme del castell de Rajadell apareix citat el 950 castro Agello En canvi, dels senyors del castell no en sabem gran cosa, només que el 1025 apareix un Miró de Rajadell que no sabem si és el senyor eminent o bé un feudatari o un castlà No és fins al 1113 que figuren com a senyors del castell de Rajadell Pere i Ramon Folc, que eren membres de la família Cardona, amb la qual la família Rajadell tingué moltes vinculacions durant els segles següents En aquest mateix temps, al principi del segle XII, apareixen diversos personatges amb vinculacions…
Santa Susanna dels Comdals del mas Suanya (Manresa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc dels Comdals No passà de capella rural Primerament depengué dels comtes de Barcelona, després passà a dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat i finalment del paborde de Manresa El nom dels Comdals s’ha perdut actualment en aquest indret que té el nom del mas Suanya, que és una contracció de Susanna L’església s’aixecava dins una propietat comtal que és documentada amb diversos noms el vinyer Pallarès ei 1017, el Palou el 1039 el nom definitiu el trobem el 1294, quan l’església és citada com a Santa Susanna…
Sant Hilari (Cardedeu)
Art romànic
La capella de Sant Hilari es troba situada al nord del terme municipal de Cardedeu, a l’era de la casa Ros de Sant Hilari De fet, no es tenen notícies concretes de l’existència d’aquesta capella en temps molt antics, però es conserva un pergamí del mas Lledó en què el 1158 Ramon Joan ven a Joan Aialbert i Bassa una propietat ubicada al camp del Molnar, que confronta a migdia amb l’alou de Sant Hilari, a la parròquia de Santa Maria de Cartitulo Cal pensar, doncs, que existia en aquesta època una capella sota l’advocació de Sant Hilari No s’ha trobat cap més document…
Castell de Tomoví (Albinyana)
Art romànic
Tomoví és un lloc del terme d’Albinyana situat al costat de la riera de la Bisbal del Penedès Antigament hi havia en aquest lloc una abundosa font natural El topònim de Tomoví s’ha conservat a la part NE del terme El 986 el lloc és esmentat com a villa Domabuis Més tard es documenta Thomabuis 1011 i Tomabui 1088 No és fins al 1193 que es troba la primera allusió directa al castell de Tomoví en la restitució del lloc d’Albornar feta per Guilla de Banyeres Al terme, hi tenien importants drets els Banyeres El 1202 Pere de Banyeres i el seu fill Guerau Pere cediren al monestir de…
Santa Maria de Gisclareny
Art romànic
L’església de Santa Maria de Gisclareny, situada dins l’antic comtat de Cerdanya, a la històrica vall de Brocà, formava part de la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell A partir del segle XII fou integrada als dominis territorials de la baronia de Pinós Les primeres notícies del lloc daten del segle X concretament l’any 948, en l’acta de consagració de l’església de Sant Andreu del Paradís església avui perduda s’esmenta com a propietat d’aquesta església consagrada, una vinya al lloc de Gisclareny et in alio loco in Gisclaenne vinea ad ipso coscolio Malauradament les notícies de l…
Jan Novák
Música
Compositor txec.
Estudià composició amb T Schaeffer, i amb V Petrželka al Conservatori de Brno 1940-46 Continuà estudis a Praga amb P Borkovec i, gràcies a la Serenata , per a petita orquestra, obtingué una beca d’estudis als EUA, on assistí al curs d’estiu d’A Copland Posteriorment estudià amb BJ Martinu a Nova York 1947-48 A partir del 1968 visqué en diverses ciutats europees fins que s’establí a Ulm Característiques de la seva música són el marcat sentit del ritme, una instrumentació ben definida i clara i uns elements constructius gens carregats No descartà un cert grau d’humorisme i…
Ivan Jevstefaf’evic Khandoškin
Música
Violinista i compositor rus.
No se sap si era fill de sastre o bé serf de la gleva alliberat a petició del príncep Pot’omkin fos com fos, el príncep mecenes LA Naryš-kin, director de teatre, l’acollí a la seva capella musical Possiblement gràcies a ell pogué estudiar amb G Tartini a Itàlia, tot i que no hi ha proves d’aquest fet Fou alumne de Tito Porta a Sant Petersburg Després, impartí classes de violí a l’Acadèmia de la ciutat, i formà part de l’orquestra de la cort, de la qual esdevingué director pels volts del 1780 El 1784 fou nomenat director dels ballets i el 1785, a instàncies del…
Juan del Vado
Música
Compositor, organista i violinista castellà.
El 1635 apareix com a violinista de la capella reial de Madrid, juntament amb el seu germà, i posteriorment fou organista i professor de música del rei La seva aportació més important és el Libro de misas de facistol , que conté sis misses i sis cànons enigmàtics d’un virtuosisme contrapuntístic molt elaborat i poc freqüent Les seves obres mereixeren l’atenció de diversos compositors, que feren referència a les seves aportacions És el cas de Francesc Valls, en el tractat Mapa armónico práctico " No aconsejaré se sigan estas travesuras, ni las que se siguen de D Juan del Vado puse…