Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Josep Maria Bricall i Massip
Historiografia catalana
Economista i historiador.
Llicenciat en dret i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, fou director 1968-77 del gabinet d’estudis econòmics Centre d’Estudis de Planificació CEP Entre altres treballs de recerca, el CEP confegí una història de la transnacionalització, la “tendència a l’oligopoli” i la “continuïtat de la industrialització” de l’economia catalana dels anys 1960-70, editada per la Caixa de Pensions amb el títol Industrialització a Catalunya 1960-1977 1980 Bricall ha estat també professor universitari, rector de la UB, president de la Conferència de Rectors d’Universitat Europeus, i polític…
atemptats del tretze de novembre de 2015
Sèrie de sis atemptats comesos a París en menys d’una hora el dia 13 de novembre de 2015.
Foren perpetrats entre les 21 h i les 22 h del vespre en establiments públics de la capital francesa, i causaren 130 morts A banda, set dels terroristes moriren a conseqüència dels atacs, per trets de la policia o bé autoimmolats El primer atemptat es produí a les 2120 h, durant un partit amistós entre França i Alemanya a l’Stade de France, del qual fou evacuat en helicòpter el president François Hollande Poc després, alguns terroristes dispararen indiscriminadament en tres restaurants i un altre terrorista s’immolà en un quart establiment en aquests atacs moriren 40 persones, i prop d’una…
Arturo Toscanini
Música
Director d’orquestra italià.
Es formà musicalment als conservatoris de Parma i Milà A dinou anys fou contractat com a repetidor per una companyia d’òpera en una gira per l’Amèrica del Sud, en el transcurs de la qual, a causa de la indisposició del director titular, hagué de substituir-lo en una representació de l’òpera Aïda , de G Verdi, a Rio de Janeiro Dirigí de memòria i obtingué un èxit esclatant que fonamentà la seva fama de gran director operístic, reforçada en tornar a Itàlia arran de la direcció de l’estrena de l’òpera Edmea de Catani El 1898 fou nomenat director de la Scala de Milà, i al cap de deu anys començà…
Liga Patriótica Española
Partit polític
Formació de combat existent a Barcelona entre novembre de 1918 i febrer de 1919, constituïda per jaumins obreristes, mellistes i d’altres sectors partidaris d’un exacerbat nacionalisme espanyol, amb un clar suport dels oficials de la guarnició de la ciutat i d’alguns sectors policíacs.
Féu front al carrer als partidaris del catalanisme exaltat liderats per Macià, amb el suport de medis juvenils jaumins de sintonia més oficialista L’LPE fou famosa pel fet de celebrar les actuacions de la “tonadillera” Mary Focela, que al Teatre Goya popularitzà “La hija de Malasaña”, cu-plet de ressonància patriòtica La violència produïda arribà a provocar un enfrontament amb bastons al Congrés de Diputats Malgrat la seva curta durada, l’LPE tingué una incidència important en la política catalana, en especial perquè marcà el moment de la disgregació del carlisme urbà sorgit a finals de segle…
Macedònia 2015
Estat
L'entrada de Macedònia a les Nacions Unides, la Unió Europea i l'OTAN van continuar marcant bona part de l'agenda política del país Els processos d'adhesió oberts en aquests organismes van continuar bloquejats per Grècia El primer ministre de Macedònia, Nikola Gruevski, es va mostrar disposat per primera vegada en públic a discutir el nom del país en un intent de posar fi a la disputa diplomàtica amb Grècia respecte al nom oficial de l'Estat La crisi de refugiats que va afectar gran part d'Europa aquest any va tenir un impacte important a Macedònia, ja que va ser un dels països de trànsit…
Austràlia 2017
Estat
Com en anys anteriors, Austràlia va haver d’afrontar les crítiques de les organitzacions humanitàries per les penoses condicions de vida dels refugiats, com les que pateixen els detinguts al centre de Manus El desastrós primer contacte entre el nou president nord-americà Donald Trump i el primer ministre australià, Malcolm Turnbull, va ocupar portades de premsa, pel mal to i el desacord entre els dos líders, lligats a la negativa de Trump de respectar el compromís de Washington d’acollir 1250 refugiats retinguts en camps d’internament extraterritorials de Manus, a Papua Nova Guinea, i de la…
Corea del Sud 2017
Estat
Investidura de Moon Jae-in com a 19è president de la República de Corea © Republic of Korea / Jeon Han Després d’una dècada de governs conservadors, l’any 2017, Corea del Sud va ser testimoni de la tornada dels liberals al poder, amb la còmoda victòria el 41,08% dels vots de Moon Jae-in, líder del Partit Democràtic de Corea PDC, a les eleccions anticipades del maig Moon Jae-in va accedir al càrrec dos mesos després que la seva predecessora, Park Geun-hye, es convertís en la primera líder democràticament escollida que era destituïda al país asiàtic Al març, el Tribunal…
Polònia 2017
Estat
El mes de desembre es va produir una crisi de govern arran de la dimissió de la primera ministra Beata Zsydło, que va ser reemplaçada per Mateusz Morawiecki, fins aleshores ministre de Finances i Desenvolupament Aquest canvi en el Govern va rebre el suport del Parlament, en el qual el partit Llei i Justícia té la majoria absoluta des de la seva victòria en les eleccions generals de l’octubre del 2015 Aquesta remodelació governamental es pot entendre com un intent d’apropar posicions amb el president del país, Andrzej Duda, també vinculat a Llei i Justícia, que el mes de juliol es…
Tailàndia 2017
Estat
Al llarg del 2017, l’exèrcit i els seus aliats van consolidar el control sobre la política a través de la constitució aprovada, amb irregularitats, en el referèndum d’agost del 2016 La nova carta magna inclou un nou sistema electoral que impedeix que la cambra baixa sigui controlada per un partit majoritari com el Pheu Thai, liderat pel germà de la deposada primera ministra Yingluck Shinawatra, el magnat i també ex-primer ministre, Thaksin Shinawatra La reforma també assegura als militars el control del Senat A l’octubre, el líder del Consell Nacional per la Pau i l’Ordre, l’oficial Prayuth…
Argentina 2018
Estat
El país va viure un any convuls, principalment per l’agreujament de la crisi econòmica i la caiguda de més d’un 50% del valor del peso, cosa que va fer que el Fons Monetari Internacional concedís a l’Argentina un préstec de 50000 milions de dòlars, el més elevat que ha donat mai aquest organisme Les contrapartides, però, van provocar una resposta social en forma de vagues A més, es va produir una fuga de capitals i el país va deixar de ser atractiu com a destinació de les inversions estrangeres Aquesta crisi va provocar una pèrdua de suport popular al president Mauricio Macri D’altra banda,…