Resultats de la cerca
Es mostren 3644 resultats
Emil Artin
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
A partir del 1925 fou professor a la Universitat d’Hamburg, però el 1937 se n'anà als EUA El 1958 retornà a la Universitat d’Hamburg És un dels principals exponents de la moderna escola alemanya i els seus treballs han obert noves vies de recerca en tots els camps de l’àlgebra moderna, principalment en teoria dels nombres i en geometria algèbrica Les seves publicacions més importants són Theorie der Gammafunktion 1931, Galois theory 1942, Geometric algebra 1957 i Field Theory 1961
patatera

Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata
bosc obert
Ecologia
Bosc en el qual les capçades dels arbres veïns no es toquen entre elles.
La major part dels boscs de Catalunya són oberts a causa, principalment, del seu règim de gestió predominant, que es basa en torns de tala de 15 a 20 anys segons les espècies arbòries i els llocs Altres causes en són la joventut dels boscs que encara estan colonitzant camps i pastures abandonats durant les darreres dècades o que encara s’estan regenerant després de pertorbacions naturals o induïdes per l’home, i la manca d’aigua suficient per a mantenir un estrat arbori tancat
fotònica
Electrònica i informàtica
Tècnica de la generació, l’amplificació, la detecció i el tractament de radiacions òptiques coherents.
Equival a l’electrònica dels fotons La fotònica nasqué, de fet, amb la invenció del làser i pràcticament no hi ha entorns fotònics en què no hi hagi làsers El primer làser aparegué el 1954, i el 1960 ho féu el làser de robí La fotònica és encara en ple desenvolupament i tot sembla indicar que dominarà en un gran nombre de camps en el futur Fins hi ha qui creu que substituirà l’electrònica de moment, totes dues coexisteixen i es complementen perfectament
bamileké
Etnologia
Individu d’un poble de llengua bantúida dels altiplans del Camerun Occidental, que formen el País Bamileké, amb capital a Dschong.
Són d’origen i de cultura comuns Els bamilekés uns 500 000 individus es dediquen principalment a l’agricultura mill, blat de moro, cacauets en petits camps encerclats Treballen els metalls i coneixen els teixits i la fabricació de terrissa Habiten en petits poblats d’altes cases quadrangulars de coberta piramidal La família és patriarcal polígina, i són de religió musulmana Constitueixen un dels pobles més importants del Camerun, i es dediquen principalment al comerç en diverses regions de l’estat, fora de llur país d’origen
filosofia
Filosofia
Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els límits i les orientacions d’una ciència o un àmbit del saber particulars.
Bé que hom pot reflexionar filosòficament sobre qualsevol aspecte o qualsevol sector de l’experiència humana i del saber científic sobre aquesta, tradicionalment l’abast d’aquesta reflexió ha restat limitat a uns camps determinats del coneixement i de la realitat En tal sentit cal destacar la filosofia de la història, la filosofia del dret, la filosofia de la ciència i la filosofia de la religió Hom parla també de filosofia social en el sentit de la filosofia de la societat i àdhuc de la sociologia
informe Ride

Sally Ride, autora de l'informe Ride, primera dona americana en anar a l'espai (1983); a la imatge, dins el Challenger
Nasa
Astronàutica
Nom amb el qual és conegut l’informe intern de la NASA elaborat per l’exastronauta Sally Ride i titulat Hegemonia i Futur d’Amèrica a l’Espai.
Hom en donà a conèixer el contingut a partir del 1988 i manifestava que els EUA havien perdut l’hegemonia en exploració planetària i els viatges tripulats i que podien ésser sobrepassats en altres camps L’informe Ride proposava diversos programes per a la NASA, entre els quals hi havia una estació permanent tripulada per a l’estudi intensiu de la Terra, l’exploració del sistema solar amb sondes no tripulades, una base permanent a la Lluna i un viatge amb astronautes a Mart
bardissa
Geobotànica
Formació vegetal, sovint espessa i impenetrable, constituïda especialment per lianes i per arbusts espinosos de fulla caduca, entre els quals dominen l’esbarzer, l’aranyoner i l’arç blanc.
Als Països Catalans, a les contrades mediterrànies humides, és molt freqüent la bardissa d’esbarzer i roldor de l’Empordà al Rosselló, en ambients més secs, la bardissa d’espinavessa i a la muntanya mitjana apareixen bardisses riques en esbarzers i rosers silvestres, de diverses espècies, les anomenades bardisses muntanyenques En general, les bardisses es fan en sòls profunds i força humits, als marges dels camps, on formen tanques, i a les vores dels boscs Sovint substitueixen temporalment comunitats forestals destruïdes per l’home ©
Machine Readable Catalogue
Format bibliogràfic susceptible d’ésser tractat per ordinador, densenvolupat per la Library of Congress dels EUA (1966).
És un intent de definir una font estàndard d’informació bibliogràfica que en permeti l’intercanvi i la manipulació en l’àmbit internacional Després d’experimentar-lo en setze biblioteques, hom en millorà el format inicial i n'eixí el MARC II 1968 El MARC és estructurat segons uns camps que poden acumular més de 500 informacions sobre una sola obra L’Institut Català de Bibliografia adaptà l’UKMARC, utilitzat a la Gran Bretanya, a les necessitats bibliogràfiques catalanes, sota el nom de CATMARC
Antoni Roca i Maristany
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic.
Format a Llotja El 1919 exposà a Sabadell S'integrà al grup Nou Ambient, on, amb Camps Ribera, fou el principal promotor de l’exposició Nonell 1922 que significà la decisiva revaloració del pintor S'orientà aviat cap a la caricatura, d’una expressivitat simple i directa i molt personal, especialment la centrada en tema futbolístic collaborà a L’Esport Català , El Mundo Deportivo , Xut , El Once , Dicen , etc Exposà a Barcelona, Reus, Tarragona, Lió, Saragossa, Lleida, etc Publicà els records Tot fent memòria 1973
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina