Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
El Pallars Jussà
Situació i presentació La comarca del Pallars Jussà, de 1 343,07 km 2 , és formada per un total de catorze municipis i n’és la capital la ciutat de Tremp És una de les comarques catalanes més extenses i una de les menys poblades com a la resta de comarques veïnes el despoblament ha estat un dels principals problemes socioeconòmics Limita al NW amb l’Alta Ribagorça, al N i NE amb el Pallars Sobirà, a l’E amb l’Alt Urgell, al S amb la Noguera i a l’W amb els municipis aragonesos del Pont de Montanyana, Areny de Noguera i Sopeira, tots tres de la comarca de la Ribagorça Hom distingeix diversos…
Illes d’aigua: els llacs
Les mars en miniatura Per a l’observador, un llac centra qualsevol paisatge i l’embelleix Posa en contrast l’aigua i la terra, i com que la seva dimensió sol ser moderada, i l’espill de les seves aigües més aviat llis, acostumem a veure’ls com a símbol d’una placidesa que no té la mar El naturalista els veu com a mars en miniatura que, sense gaire esforç, ofereixen una visió sinòptica de les regularitats i els problemes de l’ecologia aquàtica en general D’altra banda, els llacs tenen sovint interès econòmic, sigui per a la pesca i altres produccions, sigui com a reserves d’aigua i fins com a…
La vida en rius i llacs de la taigà
Les aigües de la taigà Tant a la taigà eurasiàtica com a la de l’Amèrica del Nord abunden les masses d’aigua, fet gens sorprenent si es té en compte que les precipitacions són abundants i l’evaporació, a causa de les baixes temperatures, és molt escassa Únicament algunes regions muntanyoses poden patir cert dèficit hídric A la planúria típica de la taigà no sol evaporar-se més del 50 al 70% de les precipitacions caigudes la resta va a parar als rius i als sòls mal drenats i provoca la formació de pantans i torberes Els cursos i els plans d’aigua Com que l’hivern s’allarga a la taigà durant…
Els deserts i subdeserts freds al món
Els deserts i subdeserts freds de l’Àsia central Les latituds temperades d’Àsia són una de les zones amb més extensió de deserts de tota la Terra integren gairebé tota l’Àsia central i el Kazakhstan, entre els 36° i els 48°N, ocupant una superfície d’uns 2 800 000 km 2 , és a dir, més de la meitat del territori Són formats per paisatges molt diferents, però hi dominen els deserts de sorra, de distribució irregular i extensió desigual L’espai desèrtic centrasiàtic L’Àsia central és una de les regions més antigues de l’escorça terrestre, amb una prolongada i complexa història geològica que es…
Els deserts freds en règim de protecció
Certament hi ha diferències entre els deserts fredsi els deserts càlids pel que fa a les característiques biològiques, geogràfiques i culturals però, en conjunt, els problemes per a preservar la diversitat biològica i aplicar estratègies de desenvolupament no destructives són similars Tant en els uns com en els altres, no és possible un desenvolupament sostenible ni, encara menys, es poden mantenir les actuals pautes de desenvolupament sense assegurar la continuïtat i l’aprofitament dels recursos genètics Alguns dels aliments bàsics de gran part de la humanitat el blat, la civada, la melca,…
La Conca de l’Ebre actual
La base del Terciari La geometria de la Conca de l’Ebre es pot definir a partir dels tres mapes referents a la posició topogràfica de la base del Terciari de l’Ebre i de les relacions que aquesta superfície manté amb les formacions geològiques que la limiten per sobre i per sota A dalt, mapa d’isòbates de la base del Terciari autòcton de la Conca de l’Ebre, traçat a partir de dades obtingudes per sondatge sondatges marcats amb cercles blaus i correlacionades mitjançant els perfils de sísmica de reflexió, gairebé tots de recerca petroliera Aquest mapa ha permès d’establir les correlacions d’un…
El cicle juràssic al domini beticobalear
El Juràssic del domini beticobalear corresponent a l’àmbit dels Països Catalans, en columnes estratigràfiques correlacionades a través del fons endurit que marca la ruptura de la plataforma liàsica Els materials de plataforma s’han representat amb blau els de talús amb marró i els pelàgics amb groc Servei de Fotografia/SPG, original de Joan Fornós i Antonio Rodríguez-Perea A la part més oriental de les zones externes bètiques i al promontori balear els terrenys juràssics afloren força àmpliament Els afloraments més complets de l’illa de Menorca es troben a la regió de Tramuntana, entre el cap…
Pinós

Pinós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb el Bages, la Segarra i l’Anoia.
Situació i presentació Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages i al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner N, la Molsosa S i Llobera NW i Torà a ponent A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament i antiga quadra del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga La serra de Pinós que culmina a 931 m forma l’eix en direcció NE-SW Aquesta serra és un anticlinal format en un dels darrers…
Djibouti

Aspecte de la costa de Djibouti
© Ambassade de la Republique de Djibouti en Chine
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, a la costa del golf d’Aden, limitat al NW per Eritrea, al SW per Etiòpia i al SE per Somàlia; la capital és Djibouti.
La geografia La geografia física És un país que ocupa una àrea enfonsada sobre l’eix de fractures de l’Àfrica oriental El terreny ha estat afectat per un vulcanisme recent andesites, riolites i lava de blocs cobreixen grans extensions estepàries i desèrtiques El relleu, fragmentat per falles, és format per altiplans rocosos de forma tabular i per conques d’esfondrament, que arriben en algun cas per sota el nivell del mar llac Assal, -170 m Des del curs inferior de l’Awash i el llac Abbé s’estén una plana que cenyeix el golf de Tadjoura El territori limita al nord amb els contraforts basàltics…
Vilaller

Vilaller
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Ribagorça.
Situació i presentació El terme municipal de Vilaller, de 59,23 km 2 , centre de la vall de Barravés nom de l’alta conca de la Noguera Ribagorçana s’estén al sector central i septentrional de la comarca, en contacte amb la Vall d’Aran i al límit amb la província d’Osca Limita al N amb els termes de Viella i Salardú Vall d’Aran, a ponent amb Montanui Ribagorça, al S i SE amb el Pont de Suert i a l’E amb el de la Vall de Boí El municipi comprèn la vila de Vilaller, cap administratiu del municipi, el poble de Senet de Barravés, l’antiga quadra de Cierco, el santuari de Riupedrós i les ermites de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina