Resultats de la cerca
Es mostren 936 resultats
Miocardiopatia dilatada
Patologia humana
Definició La miocardiopatia dilatada és una alteració anatòmica i funcional del miocardi causada per lesions específiques del teixit miocàrdic, com ara la proliferació de fibres de teixit connectiu o fibrosi, que provoquen una minva de la força de contracció del múscul cardíac i un augment exagerat del diàmetre de les cavitats ventriculars, i que evolucionen envers una insuficiència cardíaca Quan la disminució de la força de contracció del miocardi és intensa, es redueix el volum de sang expulsat pels ventricles cap a les artèries principals en cada contracció i, al contrari, s’incrementa el…
Afecció de la vàlvula aòrtica
Patologia humana
Definició Les afeccions de la vàlvula aòrtica o valvulopaties aòr tiques constitueixen un grup d’alteracions degudes a l’existència de diversos tipus de lesions —les més freqüents són engruiximení, retracció, deformitat i fibrosi— en la vàlvula aòrtica, és a dir, la vàlvula a través de la qual es comunica el ventricle esquerre amb l’artèria aorta Segons el cas, les lesions valvulars poden causar diverses alteracions en el funcionament de la vàlvula, de manera que se’n dificulta l’obertura adequada que ha de permetre el pas de la sang des del ventricle esquerre cap a l’aorta durant la sístole…
Esclerosi múltiple
Patologia humana
Definició L’ esclerosi múltiple , anomenada també esclerosi en plaques o esclerosi disseminada , és una malaltia de causa no ben determinada en què s’esdevé la destrucció de les beines de mielina que cobreixen i protegeixen els axons de les neurones, i que es caracteritza per l’aparició intermitent i progressiva de nombroses lesions o plaques disseminades per diverses zones del sistema nerviós central Aquesta malaltia es pot manifestar amb una gran diversitat de símptomes neurològics com ara pèrdua de força, alteracions de la sensibilitat i de la coordinació dels moviments o dels sentits L’…
argent

Argent
© Fototeca.cat - G. Serra
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica (5è període), gairebé sempre de valència 1, bivalent només en alguns composts rars.
Característiques Conegut de molt antic, és el metall més blanc i de més elevat poder reflector, el més dúctil i malleable després de l’or, i el millor conductor de la calor i de l’electricitat L’argent natural és una mescla de dos isòtops estables el 107 52,5% i el 109 47,5% En són coneguts dotze isòtops radioactius artificials Bé que molt escàs, es troba àmpliament dispersat per tota l’escorça terrestre, inclosa la mar Hom calcula que n’hi ha entorn d’un 0,000004%, unes 10 vegades més que d’or Es presenta adés a l’estat natiu, generalment aliat amb or, mercuri, antimoni, coure i plom, i…
Gallifa

Vista general de Gallifa
JoMV
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a la vall de Gallifa, drenada pel torrent de Gallifa, afluent de la riera de Caldes per la dreta.
Situació i presentació El terme de Gallifa és situat a l’extrem septentrional de la comarca i, excepte per ponent, on entronca amb el municipi de Sant Llorenç Savall, limita amb els termes del Vallès Oriental de Granera i Castellterçol N, Sant Feliu de Codines E i Caldes de Montbui E-S Malgrat estar envoltat gairebé en la seva totalitat per municipis d’aquesta última comarca, la Divisió Territorial de la Generalitat va assignar el terme de Gallifa a la comarca del Vallès Occidental, segurament pel fet de pertànyer al partit judicial de Terrassa, si bé per tradició històrica i religiosa sempre…
Topografia cristiana de Tàrraco segons l’Oracional de Verona
El manuscrit conegut com a Oracional de Verona Biblioteca Capitolare di Verona té una gran importància per a l’estudi de la topografia cristiana de la ciutat de Tarragona en època visigòtica, ja que conté una sèrie de rúbriques de caràcter urbanístic que, si bé no ens donen una llista exhaustiva de les esglésies que hi devien existir en aquella època, ens esmenta una processó per tres llocs de culte cristià en la festivitat de Carnestoltes Aquesta precisió topogràfica de…
bisbat de Girona

Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…
Capellades
Vista aèria de Capellades
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, en una plataforma, 100 m damunt el riu Anoia, que forma en aquest indret el congost de Capellades.
Situació i presentació El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km 2 Limita amb els termes de la Torre de Claramunt N i W, Cabrera d’Anoia S i Vallbona d’Anoia E Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se cap al Penedès El congost…
Veciana

Veciana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a l’altiplà oligocènic que fa d’interfluvi entre l’Anoia i el Sió, bé que dins el vessant del primer.
Situació i presentació El municipi de Veciana, amb una extensió de 38,90 km 2 , és situat al sector NW de la co-marca, al límit amb la Segarra Confronta amb els termes anoiencs de Pujalt N, els Prats de Rei N i NE i Copons E i S, i amb el segarrenc de Sant Guim de Freixenet W És un municipi ric en història Les entitats històriques del terme han estat tradicionalment els castells de Miralles, de Montfalcó, de Segur i de Veciana, amb les seves respectives parròquies, i les quadres o entitats menors de Santa Maria del Camí que forma un enclavament, Castellnou del Camí, Durban, Vilamajor, Sant…
Fons d’art romànic del Museu Diocesà de Lleida (Lleida)
Art romànic
El museu La gestació del primer nucli d’art romànic al Museu Diocesà de Lleida nasqué parallela a la creació del mateix museu, l’any 1893 El 7 de març d’aquell any, dia de la festivitat de Sant Tomàs d’Aquino, es va dur a terme una solemne cerimònia en què el bisbe Josep Messeguer i Costa va beneir la primera pedra del nou seminari, on s’emplaçà el nou museu, amb uns objectius ben definits “ ampliar la enseñanza que se da en la clase de Arqueologia Cristiana, estableciendo un Museo Católico, donde pienso reunir los objetos artísticos que puede haber, practicando para ello cuantas diligencias…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina