Resultats de la cerca
Es mostren 1141 resultats
Castell de Querol (Porta)
Art romànic
Situació Vista aèria del centre de la vall de Querol, presidida pel castell homònim, que defensava el pas natural entre la Cerdanya i els territoris dels comtes de Foix ECSA - F Tellosa Castell situat al costat del riu Querol, al centre de la vall, damunt de les cases del poble, molt a prop de la carretera Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 37” N - Long 1° 46’ 55” E Si seguim la carretera que va de la Guingueta d’Ix a Pimorent, trobarem a mà dreta, passada la Tor de Querol, el poblet de Querol, el qual resta sota la roca on s’alça el castell JBM Història El lloc de Querol és un dels més…
Camí vell de Núria (Queralbs)
Art romànic
Situació Vista d’un tram del camí en el qual és perfectament apreciable la treballosa manera de collocar la pedra V Hurtado L’anomenat “camí vell” de Núria és un camí empedrat bastant ben conservat que travessa pràcticament tot l’extens municipi de Queralbs Arrenca a tocar del pont de la central elèctrica del Molí, situat al punt quilomètric 5,800 de la carretera comarcal de Ribes de Freser a Queralbs i arriba fins gairebé a les portes del santuari de Núria Té, doncs, una llargària d’aproximadament 8,500 km i supera un desnivell de més de 900 m El seu recorregut és perfectament apreciable en…
Cellera d’Estoer
Art romànic
Situació El poble d’Estoer és a la riba esquerra del riu Lentillà, en els darrers contraforts nord-orientals del massís del Canigó, on l’alta vall del riu esmentat comença a eixamplar-se Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 9” N - Long 2° 29’ 12” E Per a arribar-hi, cal seguir la carretera D-25, que s’agafa entre Marquixanes i Vinçà, a la carretera N-116 Al cap de 2,5 km, es troba, a la dreta, la D-55, que fineix el seu recorregut de 3 km al poble d’Estoer JBH Història Plànol de l’antiga cellera, segons el cadastre del 1811 A Catafau El lloc d’Estoer, conjuntament amb la seva església, és…
Sant Julià d’Ordis
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat sud-oest A més de la part romànica, perfectament visible, hom pot apreciar la respectable quantitat de modificacions fetes a l’edifici, sobretot en època barroca F Tur L’església de Sant Julià és el temple parroquial d’Ordis, municipi situat a l’extrem occidental de la plana alt-empordanesa, i d’una extensió de 8,49 km 2 La vila, situada a 98 m d’altitud, és formada per un nucli compacte de cases, amb carreus estrets, que s’agrupen entorn de l’església Mapa 258M781 Situació 31TDG925743 Per arribar-hi cal agafar, des de la N-II, a…
Necròpoli de Canapost (Vulpellac)
Art romànic
Al costat de l’església de Sant Esteve de Canapost hi ha considerables vestigis de la necròpoli medieval Actualment, són visibles restes d’una diversitat de sarcòfags, localitzades a l’ampli espai situat a migdia i a llevant de l’església, que és clos pel mur de tanca, d’època tardana, del cementiri parroquial i en aquest mateix mur El que avui es coneix de la necròpoli són només fragments dispersos de grans sarcòfags, sobretot les seves cobertes, grosses i de doble vessant Tots els sarcòfags foren tallats en pedra sorrenca de la contrada La descoberta, la dispersió i, en alguns casos, la…
Sant Esteve de Peratallada (Vulpellac)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de ponent amb la façana, avui d’aspecte bastant singular, a causa d’un conjunt d’elements afegits en èpoques posteriors a la de la construcció de l’edifici romànic F Baltà L’església de Sant Esteve és la parroquial del municipi de Peratallada, situat a ponent de la riera de Peralta, a 43 m d’altitud, vora el pla La vila, un dels conjunts més importants de l’arquitectura medieval a l’Empordà, conserva una part de les muralles antigues i un castell al centre Mapa 334M781 Situació 31TEG075478 L’església és extramurs, uns 200 m a tramuntana d’…
Sant Pere del castell de Gelida
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, amb restes dels murs del castell que l’envoltaven ECSA - J Todó L’església de Sant Pere és situada a l’extrem de ponent del castell de Gelida, en el mateix esperó rocallós on s’assenta el castell, a la part alta del poble L’església de Sant Pere resta tancada i caldrà concertar la visita a l’Associació dels Amics del Castell de Gelida JAA-RRT Mapa 36-16420 Situació 31TDF056879 Història El lloc o terme del castell de Gelida s’esmenta per primera vegada l’any 945, però l’església no apareix documentada fins el 988, quan en una permuta que feu Ènnyec Bonfill…
Sant Andreu de Ribesaltes
Art romànic
Situació Vista de llevant de la primitiva església parroquial de la població, al cementiri vell ECSA - JL Valls Ribesaltes és a la vora dreta del riu Aglí Les cases són agrupades entorn de l’església parroquial actual, refeta en temps moderns, que fou originàriament dedicada a santa Maria La primitiva parròquia de Sant Andreu, objecte d’aquest estudi, és a llevant del poble, al cementiri vell Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 21” N - Long 2° 51’ 33,6” E Ribesaltes és 6 km al nord de Perpinyà, per la carretera D-117 PP Història Ribesaltes és esmentat per primera vegada l’any 923 —o 930— dins…
Castell de Bellpuig (Prunet i Bellpuig)
Art romànic
Situació Una de les torres d’angle del castell de Bellpuig que formava part del vescomtat de Castellnou, amb el Canigó al fons V Buron El castell de Bellpuig es troba al cim del turó 768 m que domina el petit nucli de Bellpuig, on hi ha el santuari parròquia de la Trinitat, la rectoria, la casa del comú i el cementiri Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 45,6” N - Long 2° 37’ 15” E A la placeta del santuari, a ponent i vora l’entrada del cementiri, s’inicia el corriol rectilini i costerut que porta fins a les ruïnes del castell, des d’on es domina un ampli panorama sobre terres del Conflent amb…
La batalla d’Almansa
La batalla d’Almansa , VLigli, 1707 PB / GC El triomf de les sublevacions dels territoris de la Corona d’Aragó, al llarg dels anys 1705 i 1706, no fou acompanyat d’uns resultats equiparables a la Corona de Castella Ans al contrari, el fracàs de l’intent aliat per a consolidar l’ocupació de Madrid a l’estiu del 1706 feu que l’arxiduc Carles d’Àustria es vera obligat a retirar-se cap a València Per aquest motiu, l’exèrcit borbònic concentrà els seus efectius a la zona fronterera entre Castella i Múrcia, d’una banda, i el País Valencià de l’altra Al llarg de l’hivern del 1706 es produïren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina