Resultats de la cerca
Es mostren 4875 resultats
Els primers homínids
Establir un límit cronològic entre el que són simis i el que ja pot considerar-se dins la categoria dels homínids és un repte per a tots els investigadors Aquesta frontera sembla situar-se uns 6 milions d’anys enrere, un moment en el qual hi ha, a l’Àfrica oriental, unes restes d’individus encara arborícoles que vivien en boscos, però que presenten característiques que tendeixen a ser humanes Eren alguns dels primers assaigs de l’evolució per a adaptar-se a un entorn canviant Aquesta regió, l’est africà, patia un procés de sequera, com a conseqüència de l’aparició d’una gran falla que…
El temps: la quarta dimensió en geologia
Els paràmetres temporals que ens són immediats, com les hores, els dies, els mesos, els anys o fins i tot els segles, es mostren inservibles quan ens hem d’acarar a l’estudi de la història de la Terra Els períodes geològics són molt més llargs Per això, el temps és tota una quarta dimensió geològica A la nostra escala percebem el paisatge i la geografia com a immutables Veiem les roques com a elements inerts dels quals, i només molt de tard en tard, ens arriben notícies d’una esllavissada, d’un terratrèmol o d’una erupció L’alçament progressiu d’una serralada, la meteorització implacable de…
arqueologia urbana
Arqueologia
Branca de l’arqueologia que té per objecte la identificació i l'estudi del registre arqueològic de les ciutats per tal de documentar-ne l'evolució.
divergència evolutiva
Biologia
Evolució diferencial dels grups d’organismes descendents d’un mateix ancessor, que mena al desenvolupament d’estructures o caràcters diferents, derivats filogenèticament d’un patró comú.
La divergència evolutiva és regida per factors genètics heretabilitat dels caràcters, mutacions, etc i afavorida per l’isolament dels grups i la seva adaptació a noves condicions ambientals
quitridiomicets
Micologia
Grup de fongs inferiors, generalment aquàtics, amb cèl·lules reproductores uniflagel·lades, sapròfits o paràsits, generalment microscòpics i força primitius, possible base de l’evolució dels fongs veritables.
úlcera pèptica
Patologia humana
Pèrdua de substància penetrant, de curs crònic i d’evolució per brots, de les zones del tub digestiu banyades pel suc clorhidropèptic (estómac i bulb duodenal).
En l’etiologia d’aquesta malaltia intervenen factors locals isquèmia, secreció àcida, barrera mucosa, etc i constitucionals predisposants hàbit astènic, grup AB0, etc Clínicament es manifesta per epigastràlgies a temporades estacionals, amb cremor que calma amb la ingestió alimentària i d’àlcalis La diagnosi és efectuada per la clínica del malalt i per exploració radiològica amb suspensió de bari o per endoscopi La determinació de la clorhídria basal i després d’estímuls histamínics i la determinació de la gastrinèmia per radioimmunoassaig són tècniques recents que faciliten la comprensió…
geopolítica
Geografia
Política
Estudi de la relació existent entre el medi geogràfic, d’una part, i l’estructura socioeconòmica i l’evolució política d’un país, de l’altra.
Malgrat que el terme fou introduït pel suec Kjellén, hom considera l’alemany F Ratzel com el fundador d’aquesta disciplina El concepte de geopolítica ha donat lloc, això no obstant, a diverses interpretacions L’alemany K Haushofer i els seus deixebles elaboraren un seguit de teories geopolítiques que foren adoptades pel règim hitlerià Aquestes teories es fonamentaven sobre tres conceptes essencials l’espai vital Lebensraum , la superioritat de la raça i l’expansió natural, és a dir, militar i dominadora, d’uns pobles en detriment dels altres Al final de la Segona Guerra Mundial aquesta…
ecopoesi
Ecologia
Institució d’un ecosistema estable en un planeta sense vida, que inicia d’aquesta manera uns cicles en què l’evolució biològica pot continuar progressant-hi.
anagènesi
Biologia
Fase d’evolució progressiva, dins un llinatge d’organismes, en la qual s’intensifica el ritme d’expansió; pot correspondre a la formació de noves famílies.
figura
figura lul·liana: la T, o dels principals relatius, en la versió simplificada de l’ Ars generalis ultima (9 cambres) (edició d’Estrasburg, 1651)
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i encara n'hi…