Resultats de la cerca
Es mostren 1265 resultats
Sant Salvador de Gerb (Os de Balaguer)
Art romànic
Aquesta antiga església parroquial, juntament amb el castell de Gerb, era situada al lloc anomenat Gerb Vell, situat al cim del turó a la falda del qual s’assenta l’actual població L’esment documental més antic que es coneix de Sant Salvador data de l’any 1082, i es tracta d’una escriptura de donació de béns per la qual el comte Ermengol IV d’Urgell cedí a Mir Arnau un conjunt de béns immobles situats dins el terme del castell de Gerb segons aquest document, entre els béns cedits pel comte figura la “torre Roja”, la qual afrontava per una banda “ in alodio Sancti Salvatoris ” Nou…
Santa Maria d’Artesa de Segre
Art romànic
L’actual església parroquial d’Artesa, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, és un edifici modern construït el 1965 en substitució d’un d’anterior bastit al segle XVIII Tanmateix, la primera referència a l’església d’Artesa data del 1037 Es tracta d’un document que pot considerar-se fals o millor dit falsificat en el segle XII a partir de dos documents anteriors que serien autèntics, concretament, a partir de l’acta de consagració de l’església del castell de Santa Maria d’Artesa, desapareguda, i potser d’una carta de franquesa Pensem que un dels documents emprats per a la falsificació és…
Castell de Pradell (Preixens)
Art romànic
Una de les primeres mencions documentals del castell de Pradell data de l’any 1086, quan els esposos Guillem Bernat i Adelaida feren donació a Santa Maria d’Urgell del castell de Quermançó, dit també Pradell “ castrum quod dicitur Kermancon alioque nomine Pradelli ”, el qual era emplaçat dins el terme del castell d’Artesa, al comtat d’Urgell D’altra banda, segons l’escriptura, aquest castell els venia per donació de Ponç Guerau I de Cabrera i del seu fill Guerau Ponç II Com és sabut, la nissaga dels Cabrera, vescomtes d’Àger, detenien la senyoria del castell d’Artesa per la donació que…
Castell de Queralt (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
El castell de Queralt es trobava situat sobre el barranc de Sant Pere Les primeres referències d’aquest castell corresponen a l’any 1072, quan Arnau Mir de Tost manà redactar el seu testament i entre les seves disposicions donà a la seva filla Letgarda i al seu marit Guerau Ponç II de Cabrera el castell de Queralt Es desconeix com aquest castell passà a la família Meià, ja que l’any 1115 Guillem Guitard de Meià manà redactar el seu testament, en el qual deixava el castell de Queralt al seu fill Arnau Guillem i disposava que, després de la mort d’aquest, havia de quedar en mans de…
Sant Cristòfol de Selma (Aiguamúrcia)
Art romànic
La menció més reculada de la presència d’una església a Selma es troba en un document de l’any 978, en què el bisbe Vives de Barcelona cedí el castell de l’Aibà a Guitard de Mureden El bisbe es reservava, però, les esglésies incloses en els castells de l’Aibà i Selma, amb els seus delmes, primícies i oblacions Aquest document, però, presenta algunes característiques que fan sospitar de la seva autenticitat, tal com s’exposa en parlar del castell de l’Aibà En realitat, el primer esment de l’església de Sant Cristòfol de Selma és de l’any 1030, en què Ermengarda, filla del comte Borrell II i…
Santa Maria d’Olesa de Montserrat
Art romànic
El 1004 Salla, que el 985 havia actuat com a testimoni comtal amb relació al castell de Sacama, i el levita Borrell, en compliment de la voluntat de la difunta Ego, donaren a Ripoll un alou amb dos masos al terme de Sacama, al lloc dit Evolesa Salla era fill de Froia i Ego i net d’aquell Salla fundador de Sant Benet de Bages El 1012 Salla, juntament amb els seus hereus, Borrell, bisbe de Vic, Seniofred de Rubí, Amat de Girona, Guifré de Riudarenes, Guitard de Solsona i Mir de Ponts, donaren a la nova canònica de la catedral de Barcelona l’església i parròquia de Santa Maria i Sant Joan d’…
Francesc Miralles i Bofarull
Historiografia catalana
Historiador i crític d’art.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, d’on fou professor adjunt del Departament d’Història de l’Art 1966-74 En 1966-71 fou professor de disseny de l’Escola Massana de Barcelona, la qual dirigí entre el 1981 i el 1984 En el camp de la difusió cultural cal subratllar la seva etapa de crític d’art a Destino 1973-78 Dirigí la revista d’investigació Estudios Pro-Arte 1975-78 i fou coordinador de la Història de l’Art Català Edicions 62, 1983, on escriví els apartats dedicats al Noucentisme vol VII i L’Època de les Avantguardes vol…
Unió Excursionista de Catalunya

Nil Bohigas i Enric Lucas, membres de la Unió Excursionista de Catalunya, obriren una via a la cara sud de l’Annapurna Central el 1984
© NIL BOHIGAS
Excursionisme
Entitat constituïda a Barcelona el 1931 amb el nom d’Unió Excursionista de Barcelona.
Sorgí de la fusió de l’Associació Joventut Excursionista Avant 1904, el Centre Excursionista Pàtria 1915, la Secció Excursionista de la Penya Irònica 1925, el Grup Excursionista de la Unió Professional 1928 i el Grup Excursionista Isards 1929 Des d’aquell moment es crearen diferents delegacions Barcelona, Horta i Sants que a partir del 1933 adoptaren el nom d’Unió Excursionista de Catalunya La UEC s’expandí arreu del país i es crearen noves delegacions a Olesa de Montserrat 1935, Mataró 1935, Ripoll…
,
L’alegria que passa
Literatura catalana
Obra de teatre de Santiago Rusiñol publicada el 1898.
Inscrita en la línia simbolista de Rusiñol, recrea un dels seus temes recurrents el divorci irreversible i programàtic entre l’individu a la recerca de l’ideal i la societat materialista que el margina Tot i això, l’efectiva combinació en l’obra d’elements de la modernitat simbolista amb elements de connexió amb la tradició dramàtica catalana —com el costumisme, l’humor o el pintoresquisme— permeté que l’obra s’erigís en un model de regeneració per a l’escena catalana Amb música d’Enric Morera, L’alegria que passa és una obra lírica amb voluntat de contribuir a la construcció d’un teatre…
La collita en la boira
Literatura catalana
Llibre de poemes de Marià Manent publicat l’any 1920.
Dividit en tres seccions, “Elegies”, “Poemes de primavera” i “Odes”, recull poemes escrits entre el 1918 i el 1920 El tema clau és el pas del temps, a través del qual es vehicula la idea de desencís i es justifica el to melangiós i l’exhibició d’un món elegíac El sentiment de pèrdua es vol compensar a través de la fixació de l’instant i la seva bellesa, aspecte que s’expressa mitjançant motius i tòpics simbolistes Manent s’allunya d’una aplicació simbolista de tipus finisecular, no existeix la voluntat d’establir una reflexió de tipus intellectual o de vehicular una càrrega moral Es tracta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina