Resultats de la cerca
Es mostren 2964 resultats
carda
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la filatura mecànica del cotó, llana, jute, etc.
Té per finalitat desagregar i fer paralleles les fibres i separar-les de les impureses de què van acompanyades mitjançant l’acció de superfícies recobertes de guarnició metàllica disposada sobre la perifèria de cilindres carda de cilindrets o la combinació de cilindres i superfícies planes carda de xapons giratoris o carda automàtica Els òrgans d’alimentació de la carda són un corró desenrotllador de la napa i dos corrons compressors acanalats que actuen l’un sobre l’altre o, també, un corró compressor acanalat que actua sobre una superfície plana i llisa taula la napa transportada…
estalvi
Economia
Part de la renda d’un país, en un exercici econòmic, no despesa en consum.
Aquesta part de la renda, malgrat haver estat distribuïda a les famílies en forma de sous, interessos, beneficis, etc o a l’estat com a imposts per l’aparell productiu d’un país, no hi retorna en forma de despeses de béns i serveis Les empreses tampoc no distribueixen a les famílies i a l’estat la totalitat dels ingressos obtinguts L’estalvi pot ésser, doncs, de caràcter privat , quan el fan les empreses o les famílies, o públic , si prové de la renda no despesa per l’estat El sistema financer posa a disposició de les empreses els estalvis per a dur a terme l'acumulació Una part de l’estalvi…
popa
Transports
Part del buc d’una embarcació que el tanca per la seva part posterior, en la qual hi ha el timó.
La popa, que ha de tenir una forma adequada des del punt de vista hidrodinàmic i ha de facilitar l’acció del timó i de l’hèlix o de les hèlixs, respon a diferents solucions constructives, les més importants de les quals són la de creuer, la de violí, la quadrada, la rodona i la de cul de mona La popa de creuer , apareguda el 1912 a Anglaterra i emprada en els vaixells de guerra, es caracteritza pel fet de no tenir llançament sobre la línia de flotació és a dir, que no és més sortida de la part de coberta que els codasts i pel fet que la seva obra viva és ampla i plana i la seva obra morta…
primavera

La primavera (1482), de Sandro Botticelli
© PhotoDisc / Fototeca Storica Nazionale
Art
Astronomia
Estació de l’any, entre l'hivern i l'estiu, que a l'hemisferi nord va del 19-21 de març (equinocci de primavera) al 20-22 de juny (solstici d'estiu), i, a l'hemisferi sud, del 21-23 de setembre al 19-21 de desembre.
Astronomia i meteorologia L'inici de la primavera es correspon amb la posició de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, moment de l'any que rep el nom d'equinocci de primavera És també en aquest moment que, a l'hemisferi sud, s'inicia la tardor En aquesta època de l'any el dia s'allarga A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt abans que el dia anterior i a…
ascidiacis
Zoologia
Classe d’urocordats integrada per individus procordats, sacciformes, de mides relativament grans (poden atènyer un pam de llargada), marins, anomenats ascidis.
Són caducicordats el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cellulosa, anomenada tunicina aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena sorra, conquilles de molluscs, etc Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat Gairebé tots són hermafrodites els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca La majoria són ovípars, bé que algunes…
Castell de Palafrugell
Art romànic
Fins a la segona meitat del segle XIII, només hi ha referències al lloc de Palafrugell així, per exemple, l’any 988 i el 991, en sengles documents surt “ Palau de Frugell” Aquest palau, primer element del topònim, degué ésser un edifici de l’època carolíngia o, fins i tot, potser de l’època visigòtica Palafrugell fou dels comtes de Barcelona fins a la mort del rei Alfons I Segons Joaquim Miret i Sans, l’any 1257, en un document fet per Jaume I, s’esmenta el castell i la vila de Palafrugell aquest document és un decret de protecció concedit per aquest monarca a favor de l’orde…
Castell de Nargó (Coll de Nargó)
Art romànic
Aquest castell, de situació desconeguda, es devia trobar en una de les estribacions del coll que ha donat nom al municipi El lloc, conegut documentalment des del final del segle X com la villa Nargo, o la valle Nargoniense , es va estructurar sota la protecció d’un castell esmentat ja l’any 1065, quan la comtessa Sança, vídua d’Ermengol III, va donar terres i censos situats en termes del castell de Nargó a la canònica d’Àger El domini de tota la vall de Nargó —o d’una gran part— pertanyia a la família Caboet, almenys des del 1060 En canvi, l’alt domini del castell era dels comtes d’Urgell,…
Santa Maria de Feners (Anserall)
Art romànic
Situació Antiga ermita, avui abandonada i sense culte, envoltada per un exuberant marc vegetal ECSA - M Anglada Aquesta capella és a una altitud de 1 250 m, en una cota 150 m més alta i al mateix vessant que el poble d’Argolell Mapa 34-10215 Situació 31TCG719999 Per anar-hi cal continuar el camí que surt d’Argolell cap a tramuntana durant cosa d’1 km L’ermita és a uns 20 m del camí MAB Història Poques són les dades històriques conegudes d’aquesta ermita En la visita pastoral del 1758 era una capella annexa de l’església de Santa Eugènia d’Argolell i el visitador féu constar que “…
Les Torretes (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Un dels sectors característics d’aquest conjunt d’edificis, possibles restes d’un hàbitat medieval ECSA – A Villaró Aquest conjunt d’edificis, conegut com les Torretes, es troba dalt del turó que hi ha entre el serrat de Maldiscle i Sant Climent de la Torre Mapa 34–10215 Situació 31TGC666938 Per arribar-hi cal prendre un camí que surt de la torre de Sant Climent i travessa el torrent Les cases són al vessant de ponent del serrat Història Les Torretes són un conjunt d’edificis força atípics No tenen pràcticament res a veure amb les construccions pròpies del país La gent…
Sant Miquel Sesvinyes (Serinyà)
Art romànic
Situació Vista de llevant de la petita església romànica, en la qual es destaca l’absis, completament llis F Tur Al veïnat de Casals, a la part nord del terme, molt a prop del límit amb Sant Ferriol la Garrotxa hi ha emplaçada aquesta capella que és sobre un petit turó, presidint el veïnat de cases disperses Hom hi arriba per una pista que surt del quilòmetre 22,7 de la carretera de Girona a Olot per Banyoles i Besalú, i que porta, en poc més de 2 km al veïnat de Casals i a la capella Mapa L38-11257 Situació 31TDG772704 JMC-JRM Història La capella romànica de Sant Miquel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina